Onades de calor i termocepció: com viuen les persones grans la calor extrema?

L'any passat, 2.155 persones van morir a Espanya per causes relacionades amb les temperatures extremes. El 2022, la xifra va ser de més de 3.000 morts. Aquest estiu, un grup d'investigadors va presenciar de prop com diverses persones grans de Madrid i Varsòvia (Polònia) convivien amb les altes temperatures. Aquesta experiència va ser la base per publicar un original article científic a la prestigiosa revista de Nature Humanities and Social Sciences Communication. Es tracta d'un treball pioner perquè uneix l'antropologia i la física a fi de conèixer com afronta la gent gran de les ciutats la calor extrema. La conclusió: les seves creences, el seu estat emocional, la seva història de vida, la seva situació econòmica o els materials dels edificis són clau. Una mateixa temperatura pot ser viscuda de moltes maneres diferents, fins i tot per una mateixa persona. I davant la calor extrema, la gent gran, més vulnerable, necessita més ciutats preparades i menys recomanacions restrictives.

"Una alerta per onada de calor no és la fi del món. Les persones grans són actives i tenen capacitat per adaptar-se, però cal parlar de què necessita cada grup dins de la ciutat i com ens ajudem entre nosaltres", subratlla Paloma Yáñez Serrano, antropòloga visual, primera autora de l'article i investigadora postdoctoral del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), grup de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"No es tracta tant d'estimar una temperatura en graus, sinó de veure què fa la gent amb aquesta temperatura. Per dissenyar qualsevol protocol d'acció davant onades de calor, és bàsic tenir en compte la termocepció, és a dir, la percepció de la temperatura. La calor és una experiència individual i, si volem cuidar aquesta població més vulnerable, cal entendre-la millor", afegeix.

Vint participants i una pel·lícula

El treball, publicat aquesta primavera, forma part del projecte EmCliC, que Yáñez duu a terme juntament amb experts de dues universitats poloneses i dos centres de recerca noruecs, i que pretén unir diverses disciplines davant el repte de la calor extrema, que s'aguditza amb el canvi climàtic. En concret, l'equip de professionals que va elaborar aquest article estava format per antropòlogues i físics, una combinació que va suposar tot un desafiament.

La recerca es va centrar en persones grans que vivien en ciutats amb efecte illa de calor urbana, és a dir, urbs on les temperatures eren significativament més altes que en els seus entorns rurals com a conseqüència de l'acció humana.

És el cas de Madrid i Varsòvia. L'equip va estar en contacte estret amb deu persones de cada ciutat durant els estius de 2021 i 2022. Les van conèixer a fons i, a més, van instal·lar en els seus habitatges uns sensors que registraven la temperatura. Així, van poder analitzar de manera qualitativa i quantitativa com vivien la calor més extrema i quines accions duien a terme per suportar-la, des d'activar l'aire condicionat a baixar les persianes, passant per mullar una tovallola o ruixar-se amb aigua.

En el cas dels madrilenys, Yáñez fins i tot va gravar una pel·lícula. "És com si la ciutat no estigués pensada per a la gent i per a la calor (…), com si les solucions per a la calor haguessin d'estar necessàriament dins de casa perquè la ciutat no té ni mitjans ni recursos", opina a la pel·lícula un dels participants.

Sobre les recomanacions

Yáñez subratlla que, si bé les recomanacions generals davant els episodis de calor extrema o onades de calor tenen sentit, els participants de l'estudi se sentien poc compresos per les autoritats que les dictaven. "Per a cada recomanació tenien un però. Se'ls aconsellava reduir l'exercici físic, però alguns necessitaven moure's i sortien al matí. Se'ls deia que es quedessin a casa i que la seva família els cuidés, però molts no tenen família ni recursos per posar l'aire condicionat tot el dia, per la qual cosa la temperatura de casa seva podia ser superior a la de l'exterior. Se'ls recomanava no beure alcohol, però la majoria volien sortir a prendre's una cervesa freda".

Segons la investigadora de la UOC, alguns sentien com si tornessin a ser en pandèmia. "Deien que el desequilibri climàtic era una nova excusa per recloure'ls. Eren molt crítics amb l'estructura urbana, amb el tancament de parcs o amb la tala d'arbres, i demostraven una consciència sobre el territori que potser molta gent més jove no té", assegura.

Una generació inspiradora

En aquest sentit, l'antropòloga visual ens convida a deixar-nos inspirar per la manera com les persones grans consumeixen recursos energètics. "Els que tenen fills es queixaven que venien a visitar-los i apujaven les persianes, quan ells saben molt bé quan han d'estar baixades per generar aquest efecte de cova. Es tracta d'un coneixement que és a la seva pell, a la seva experiència de vida", remarca. I afegeix que alguns eren fins i tot exageradament "estoics", ja que aguantaven l'augment de les temperatures i deixaven en segon pla el seu benestar.

Yáñez preveu continuar treballant en l'encreuament de disciplines científiques per entendre i afrontar millor les situacions que genera el canvi climàtic.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 10, reducció de les desigualtats; 11, ciutats i comunitats sostenibles; 12, producció i consum responsables, i 13, acció pel clima.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.