Com integrar amb èxit les analítiques d’aprenentatge i la IA en educació?

L'esclat de tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), especialment arran de la popularització de la vessant generativa, i l'analítica d'aprenentatge està suposant una transformació de diferents àmbits que, atesa la novetat, encara es fa difícil de calibrar i d'orientar. L'educació no n'ha quedat al marge, i d'aquí que un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'hagi proposat estudiar quin és el grau d'implantació d'aquestes tecnologies als centres educatius catalans, quin ús se n'està fent als centres de secundària i com es pot estructurar aquesta aplicació per tal d'obtenir una millora substancial del procés educatiu. Aquests són alguns dels objectius del nou projecte de recerca anomenat Integració de la Intel·ligència Artificial i l'Alfabetització de Dades a l'Educació (IADE), que lideren Marta López Costa, investigadora del grup Smart Classroom Project dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i Daniel Amo, professor del departament d'Enginyeria de La Salle-Universitat Ramon Llull. El projecte, finançat pel departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, confia que els investigadors de totes dues universitats obtindran uns resultats que seran fàcilment extrapolables a altres àmbits educatius, o fins i tot territorials.

"L'explosió de la intel·ligència artificial en aquests últims dos anys planteja desafiaments educatius i socials sense precedents que requereixen una comprensió profunda i decisions estratègiques, així que estudiar-ne les possibilitats era gairebé obligatori. Però hem volgut anar més enllà i integrar-hi també les possibilitats de l'analítica d'aprenentatge. Volem determinar quin tipus d'unió d'aquestes dues àrees tecnològiques existeix en el camp educatiu i quines oportunitats ofereixen per a un futur que, sens dubte, passa per integrar-les cada cop més al sistema", reflexiona Marta López Costa, investigadora principal del projecte IADE.

La investigació va arrencar el passat gener i té previst allargar-se fins al febrer del 2026. En una primera etapa, els investigadors conduiran una revisió sistemàtica de la literatura científica sobre l'aplicació conjunta en el camp educatiu d'aquestes dues tecnologies. "Sabem que s'ha començat a estudiar l'impacte dels projectes d'IA i també els d'analítica de dades, però, com que són tecnologies relativament noves, principalment s'ha fet per separat. Estem veient que hi ha moltes investigacions sobre IA i també un cert volum sobre Learning Analytics, però hi ha molt poca recerca sobre la sinergia de totes dues i això donarà més valor a la nostra", explica Costa.

Una segona part del projecte consistirà a fer un estudi sobre el terreny, analitzar el funcionament d'un seguit de centres d'educació secundària de Catalunya, tant públics com concertats, amb un projecte de promoció de la digitalització de les aules. La intenció és avaluar la competència en el maneig de dades i recopilar pràctiques pedagògiques amb IA generativa. El projecte preveu comptar amb les aportacions dels docents, però també amb diversos experts del camp de la tecnologia, la pedagogia, la gestió i l'humanisme, entre d'altres perfils.

Un tàndem d'èxit

La combinació d'IA i l'analítica d'aprenentatge (també coneguda com alfabetització de dades o Data Literacy) pot proporcionar eines als centres educatius i als docents per millorar les seves pràctiques, obtenir un retorn més precís i instantani i també facilitar que el propi alumnat es pugui gestionar o personalitzar el procés d'aprenentatge.

A banda d'omplir el buit de la investigació acadèmica sobre la implementació d'aquestes tecnologies a l'educació catalana, el principal propòsit del projecte IADE és oferir un seguit de recomanacions per a la millora de les polítiques educatives i pràctiques pedagògiques a partir d'un ús ètic i responsable d'aquest duo tecnològic. Per tant, els investigadors i els experts col·laboraran per dissenyar i proporcionar directrius pràctiques i principis metodològics per als docents i per als centres educatius que millorin les pràctiques pedagògiques, i les orientaran cap a la personalització de l'educació.

Malgrat que la investigació se centrarà en l'estudi de casos als instituts catalans, els investigadors confien que les conclusions que n'obtinguin i les pautes per a una bona implantació d'aquesta dupla tecnològica podran ser útils o fàcilment adaptables a altres etapes educatives o àmbits territorials. "La guia amb aquestes directrius i principis es podrà adaptar o contextualitzar en altres entorns. A més, com que és un àmbit de recerca en creixement i hi pot haver estudis semblants a altres punts del planeta, també podrà resultar útil per fer una comparativa a escala internacional", avança Marta López Costa.

Finalment, el projecte preveu generar marcs, models, eines, propostes pràctiques i polítiques que permetin als educadors, directors, administradors i gestors polítics escolars implementar estratègies pedagògiques personalitzades mitjançant l'ús d'IA i analítica d'aprenentatge.

Recerca oportuna

Aquesta recerca sobre tecnologies punteres arriba en un moment clau per al desenvolupament del sector educatiu, com apunta Julio Meneses, director d'Anàlisi de l'Aprenentatge i de la Docència de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC: "Els avenços tecnològics inunden el discurs públic amb posicions antagòniques i extremes, amb grans promeses o grans riscos, i per això és més necessari que mai un debat liderat pel món de la recerca que permeti donar resposta a un dels grans reptes que tenim actualment a l'educació". En aquest sentit, Meneses afegeix que "aquesta recerca afronta una discussió rellevant sobre com incorporar les analítiques d'aprenentatge en els processos de millora i innovació dels centres de secundària, un context educatiu essencial per a la societat, però que no ha tingut l'atenció que tradicionalment s'ha donat a l'educació superior".

Per maximitzar la transferència i l'escalabilitat dels resultats del projecte IADE —i davant la possibilitat que aquestes millores ajudin a abordar problemàtiques com ara les desigualtats educatives, la inclusió o el fracàs escolar—, el projecte contempla la creació de paquets informatius i guies d'implementació per a docents i professionals de l'educació i protocols que poden ser adaptats per diferents tipus de centres educatius. A més, es preveu cercar aliances amb entitats públiques per garantir el suport i els recursos necessaris per a l'adopció àmplia dels resultats del projecte, que espera millorar significativament la personalització de l'educació al sistema educatiu català.

Aquest projecte de recerca de la UOC i finançament del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 4, sobre educació de qualitat.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.