Ciència oberta i IA per impulsar el multilingüisme en la ciència

L'anglès s'ha convertit en els darrers anys en la llengua franca de la recerca científica. Un predomini que afecta llengües com el català, però també altres amb molts parlants a tot el món com el castellà o el francès. Davant aquesta hegemonia, la recomanació de la UNESCO sobre ciència oberta és apostar per fomentar "el multilingüisme en la pràctica de la ciència", tant en les publicacions científiques com en les comunicacions acadèmiques. "El que intenta aquesta recomanació és apostar, des d'un àmbit cultural, perquè la ciència es pugui fer en qualsevol llengua. És a dir, més que destacar els avantatges de publicar en llengües autòctones —com ara la proximitat, l'estudi de la realitat local o que cada llengua ha de poder desenvolupar un llenguatge científic— el que busca és que no sigui un demèrit", explica Alexandre López-Borrull, investigador del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La iniciativa d'Hèlsinki sobre multilingüisme en la comunicació acadèmica va en la mateixa línia, amb recomanacions com "assegurar l'accés igualitari al coneixement científic en diferents llengües". Són aquests moviments un gir en l'ús de les llengües locals o autòctones en la recerca? "No crec que hi hagi hagut un canvi de tendència —contesta López-Borrull—, sinó que el que es busca és incloure les altres llengües en el paquet de la ciència: que no perdin l'impacte i no passin a ser una literatura grisa, no trobable, no consultable". Per a l'investigador de la UOC, es tracta d'una "simbiosi entre multilingüisme i ciència oberta en favor d'una millor ciència, que incorpori o que no es deixi ningú en el procés", afegeix.

Mesures per impulsar el multilingüisme

Aquest impuls de la ciència oberta per a la recuperació de l'ús d'altres idiomes en la ciència ha donat lloc a iniciatives com la guia de bones pràctiques de la COAR (Confederation of Open Access Repositories) per a la gestió de continguts multilingües i en llengua no anglesa dels repositoris, que ha estat traduïda recentment al català i al castellà, gràcies al suport del grup operatiu de Ciència Oberta de la UOC. Aquest document recull una sèrie de consells en àmbits com ara la millora de la descobribilitat de continguts en llengua no anglesa, la cura de continguts multilingües en els repositoris o l'admissió de traduccions.

Per a López-Borrull també s'han de prendre mesures institucionals pel que fa a l'avaluació de la recerca per aconseguir que sigui "eficient" publicar en qualsevol idioma. "Hem d'aconseguir que quan s'avaluï la recerca no es digui que no té valor perquè no està publicada en anglès. És a dir, que la llengua escollida no pugui penalitzar-te en cap moment en la progressió acadèmica i científica. Hem de ser conscients que l'impacte científic també es pot tenir en la pròpia proximitat, en la comunitat a la qual donem servei", explica.

Recentment, ha tingut lloc un moviment en aquest sentit amb el canvi en el criteri de valoració preferent dels articles en anglès per als Sexennis d'Investigació de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI) ANECA de 2023, segons el qual "es promourà la recerca en les llengües oficials dels territoris, raó per la qual les aportacions en espanyol o en altres llengües cooficials no es podran considerar un demèrit".

Potenciar l'ecosistema de revistes científiques en llengües autòctones

Per a la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigadora del grup de recerca Llengua, cultura i identitat en un món global (IDENTICAT), Maite Puigdevall, aquests canvis s'han d'acompanyar de mesures de suport a les revistes científiques en llengües autòctones. "Actualment, el sistema ens empeny a publicar en anglès i això dificulta que l'ecosistema de revistes científiques dins el país pugui assolir nivells alts de qualitat. És una roda: si no incentives les publicacions de qualitat alta que esperonen les revistes a establir els sistemes de millora interna necessaris per anar escalant en la qualitat, no tindran públic suficient; i si els investigadors deixen de publicar en català, aquestes revistes tampoc podran fer aquest camí. Per tant, tot el sistema, també els científics, tenim la responsabilitat que les revistes científiques catalanes puguin transitar aquest camí", subratlla.

En aquest sentit, apunta que la reflexió sobre en quina llengua publicar els resultats de la investigació ha de tenir lloc des del començament de la recerca. "S'ha de pensar molt bé en quina conversa et vols inserir en cada moment, sigui en català, en anglès o en castellà, perquè cada revista conversa amb lectors i comunitats científiques diferents", assenyala.

A més, per a la sociolingüista de la UOC, aquesta decisió també té implicacions més profundes. "No és només publicar en anglès, sinó en l'estil de com s'escriu en anglès, que és diferent de com es redacta en català, perquè tenim estils diferents de produir ciència i produir coneixement. Per tant, el que veiem és també una homogeneïtzació cap a les produccions de coneixement, que cada vegada emulen el model productiu de coneixement britànic, anglès o americà. I això també, evidentment, està empobrint les epistemologies —és a dir, la manera d'obtenir els sabers", reflexiona.

L'impuls de la intel·ligència artificial

Josep Maria Duart, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador del grup d'Educació i TIC (EDUL@B), és coeditor de la International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE), una de les revistes científiques més rellevants en educació i tecnologia. "Actualment, si no es publica en anglès no es pot tenir accés a revistes d'alt nivell", lamenta. ETHE es va editar durant alguns anys en anglès i en castellà, però actualment només es publica en llengua anglesa. "Un dels obstacles eren els costos elevats que tenien les traduccions, però amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial s'està obrint un nou escenari que hem de saber aprofitar, on no hauria de ser un problema que qualsevol llengua pugui tenir recerca publicada", assegura.

En la mateixa línia, López-Borrull destaca que el desenvolupament tecnològic ajudarà, sobretot amb la traducció automàtica, en impulsar "la capacitat de generar resums i de poder consultar documents en llengües que no coneixem, i permetrà també accedir a coneixements als quals ara tenim accés, diferents dels que hi ha fins ara". Per aconseguir-ho, l'investigador del GAME subratlla la importància de "crear llenguatges, corpus, etcètera, perquè no hi hagi cap llengua que es perdi en el camí. És a dir, que es desenvolupin tecnologies que funcionin igual de bé tant per a la traducció de l'anglès a l'espanyol, com per a la traducció automatitzada de l'anglès al català".

Malgrat el potencial d'aquestes tecnologies, per a Josep Maria Duart es tracta d'escenaris als quals "encara no hem arribat", però cap als quals s'ha de treballar des de les institucions acadèmiques i també des de les revistes científiques. "Ens hem d'esforçar perquè no ens expressem únicament amb l'anglès, sinó que posem a disposició dels autors i dels lectors la possibilitat d'escriure, presentar o llegir els articles en les llengües amb les quals se sentin més còmodes", conclou. 

L'impuls de la ciència oberta s'alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.