El futur de la recerca necessita ciència oberta

En el seu moment la pandèmia va manifestar la necessitat d'una ciència més transparent i democràtica. El món va ser capaç de produir vacunes en temps rècord gràcies a l'obertura del coneixement i a la col·laboració a gran escala. Aquest enfocament, que és el que defensa la ciència oberta, cobra cada vegada més importància a les universitats i als sistemes de recerca públics, i forma part de la transició que defensa la Comissió Europea.

Una recerca recent, liderada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicada a la revista científica de lliure accés PLOS ONE, revela quins són els avenços i desafiaments als quals s'enfronten els investigadors per adoptar aquest nou paradigma.

L'estudi —coordinat per Candela Ollé, professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, i amb la participació d'Alexandre López-Borrull, del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME)— es va basar en les respostes de més de 500 investigadors de diverses disciplines i àmbits a preguntes sobre quatre aspectes essencials de la ciència oberta: l'accés obert a les publicacions científiques, les dades obertes, el procés de publicació i l'avaluació d'experts.

Les preocupacions dels investigadors

Una de les seves conclusions principals va ser que, tot i l'interès creixent pel tema, hi ha una manca de consciència generalitzada sobre els principis i les pràctiques de la ciència oberta. De fet, al voltant d'un terç dels investigadors va confessar no tenir una idea clara del que implicava aquest nou model, malgrat les directrius, els mandats i la legislació creixent sobre aquest tema.

"El que vam veure és que encara falta molta promoció, formació i persuasió", diu Ollé. "Per poder avançar, la ciència oberta ha d'anar més enllà de la qüestió del què i començar a preguntar-se sobre el com", afegeix.

L'estudi va revelar una sèrie de barreres que impedeixen l'adopció de la ciència oberta entre els investigadors. Entre les preocupacions principals es trobaven les limitacions financeres per cobrir els costos de publicació en accés obert, la manca de capacitació en gestió de dades, i les garanties de confidencialitat i privacitat de les dades de recerca.

La ciència oberta com a model per al futur

Tot i aquests desafiaments, la recerca també va identificar una sèrie de progressos prometedors en aquest camp. Per exemple, més de la meitat dels investigadors enquestats van afirmar haver publicat en els últims dos anys en revistes obertes amb sistemes d'avaluació d'experts, la qual cosa suggereix una acceptació creixent d'aquesta pràctica.

Les declaracions de Budapest i de Berlín de 2001 i 2003, respectivament, i, més tard, la Declaració de Bucarest de 2012 han servit per reafirmar les bases internacionals d'aquest moviment. A Espanya, la Llei de ciència estatal de 2022, o la recent estratègia catalana de ciència oberta, també aposten per enfortir aquest enfocament com a model.

"La ciència oberta és una manera de tornar a la comunitat el coneixement que adquireix l'acadèmia i establir un sistema més just", explica Ollé. "A més, en incorporar certs elements de ciència ciutadana, permet tenir en compte de manera més directa les problemàtiques que interessen la societat", afegeix.

Recomanacions per avançar

Amb la finalitat d'abordar les barreres per consolidar aquest nou paradigma, l'estudi aporta certes recomanacions. Els investigadors han de reclamar a les institucions acadèmiques suport tècnic, financer i de formació. Les biblioteques de l'acadèmia necessiten fer un treball sistemàtic amb els col·lectius menys conscienciats amb les publicacions en obert i sobre com preservar la confidencialitat davant les pràctiques de les revistes científiques. Finalment, les universitats haurien d'obrir un debat intern per promoure mètodes d'avaluació que no depenguin exclusivament del factor d'impacte.

Segons Candela Ollé, estem en un moment clau, ja que només afinant els mecanismes per dur a terme aquest model es podrà crear un compromís estable per part de tots els actors. "Fins ara hem estat en una primera fase, en la qual hem definit la ciència oberta, però ara cal fer un seguiment per poder progressar", comenta. Així es podrà avançar cap a un sistema de recerca més transparent, inclusiu i accessible per a tots.

Ciència oberta a la UOC

La UOC està institucionalment compromesa amb el coneixement obert i amb la reforma de l'avaluació de la recerca. En el primer cas, la Universitat està treballant en l'actualització del Pla d'acció fins al 2027. Des de la Vicegerència de Recerca i Transferència s'aposta per l'oferta permanent de formació per a docents, investigadors i doctorands, que compten amb els serveis de suport prestats pel grup operatiu de Ciència Oberta, per a la publicació en obert de dades, publicacions i altres documents d'interès. Així, doncs, actualment més del 70 % de la producció científica de la UOC és completament accessible en obert.

En el cas de l'avaluació, la Universitat va signar el 2019 la Declaració de San Francisco (DORA), i el 2022 va ser una de les institucions impulsores de la Coalició Internacional per a l'Avanç de l'Avaluació de la Recerca (CoARA), formada per més de 700 organitzacions. Enguany s'ha aprovat i publicat el Pla d'acció CoARA 2024-2027, el grup redactor del qual ha estat coordinat per Pastora Martínez Samper, comissionada per a l'acció internacional. El Pla compta amb quatre compromisos principals: reconèixer la diversitat de contribucions i carreres; fer servir una avaluació qualitativa (avaluació d'experts) amb el suport d'un ús responsable d'indicadors quantitatius; abandonar els usos inadequats de mètriques bibliomètriques basades en revistes i publicacions, i evitar l'ús de rànquings institucionals en avaluacions de la recerca. 

La revisió dels sistemes d'avaluació de la recerca forma part de l'agenda de polítiques públiques de la Comissió Europea, tal com es va aprovar en l'ERA Policy Agenda 2022-2024.

La recerca de Candela Ollé afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, en concret el número 4, educació de qualitat.

Article de referència

Candela Ollé, Alexandre López-Borrull, Remedios Melero, Juan José Boté-Vericad, Josep Manuel Rodríguez-Gairín, Ernest Abadal. Habits and perceptions regarding open science by researchers from Spanish institutions. Publicació: juliol 13, 2023. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0288313

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.