El ciclisme viu la seva edat daurada, amb un present i un futur sobre rodes

Quan la bicicleta ha passat de ser un dels regals estrella per a la canalla la nit de Reis i ha esdevingut un objecte de desig dels adults? Potser hi ha tingut a veure el desafiament climàtic, que ha provocat que les principals capitals europees, com ara Amsterdam, Barcelona o Copenhaguen, la tinguin al centre dels seus plans de mobilitat urbana? A Espanya, Vitòria és considerada la ciutat més ben preparada per moure's amb bicicleta, segons un estudi de l'OCU, per davant de Sevilla, València i Barcelona. La capital catalana supera els 1.150 quilòmetres de carrils bici, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, i se situa com la ciutat espanyola que més quilograms de CO₂ ha estalviat a l'atmosfera, un total d'1,3 milions el 2023, segons la plataforma esportiva Strava Metro.

La bicicleta ara és més que una joguina de la infància o una eina dels adults per mantenir-se en forma, ja que ha guanyat importància a les grans ciutats com a part dels plans de mobilitat que busquen reduir la dependència del cotxe i els nivells de contaminació per tal d'oferir un ecosistema més amigable i saludable als seus habitants. La bicicleta s'ha convertit en un nou estil de vida que transcendeix l'oci actiu, el turisme, la mobilitat i l'esport, i els fusiona en una nova concepció que va molt més enllà de cada ús particular.

Bicicletes per a tothom

A Espanya, més de la meitat de les persones d'entre 14 i 70 anys, un 57,1 %, utilitzen la bicicleta amb certa freqüència, segons el Baròmetre de la Bicicleta de 2022. Són 20 milions de persones, i d'aquestes, un 30 % la fa servir cada dia per anar a estudiar o a la feina. És a dir, més de sis milions. "Les bicicletes s'han convertit en objectes imprescindibles en moltes llars espanyoles, ja que famílies senceres les fan servir habitualment tant per a l'oci com per necessitat. És fins i tot un fenomen cultural que fa anys que ha arrelat al nostre imaginari", afirma José Óscar Plaza, periodista, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'economia de la bicicleta

Anar en bicicleta, en edat adulta, sovint s'havia vist com una activitat molt exigent físicament i reservada a uns pocs realment preparats per suportar l'exigència d'aquest esport. Però l'auge del seu ús a les ciutats i el seu enorme èxit en els gimnasos, on el ciclisme de sala –spinning– s'ha convertit en una afició que atreu persones de totes les edats per suar la samarreta al ritme de la música de moda, ha generat adeptes a aquest esport en la seva forma aficionada. Són públics i mercats, com assenyala Ana Isabel Jiménez, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en màrqueting, molt diferents. "No té res a veure l'usuari de la bicicleta de muntanya o de carretera amb qui l'utilitza per moure's per la ciutat. Les campanyes de comunicació de les marques també han de ser diferents", assegura l'experta.

Ara, cada vegada més gent s'aventura a fer rutes, la qual cosa ha popularitzat noves modalitats ciclistes com el gravel, que permet combinar pistes de carretera i de muntanya, i ha motivat l'ascens de les vendes de les bicicletes assistides amb motors elèctrics, que ajuden al fet que la gent gran o la que es troba en un estat de forma pitjor pugui continuar sortint cada cap de setmana a gaudir del seu esport favorit.

La moda de les bicicletes de gravel i la irrupció de les bicicletes elèctriques, amb preus mitjans per sobre dels 1.500 i dels 3.000 euros, respectivament, van propiciar que, per primera vegada, el preu mitjà d'una bicicleta venuda a Espanya superés els mil euros (1.121, concretament) l'any 2022, com recull l'Associació de Marques i Bicicletes d'Espanya (AMBE). Segons Jiménez, "les campanyes de conscienciació social, amb els beneficis per a la salut i el medi ambient, i la inversió pública per fomentar aquest tipus de transport" han afavorit aquestes tendències.

Arran de la pandèmia, l'Estat espanyol va passar de vendre mig milió més de bicicletes a l'any des del 2018 al 2020: de poc més d'un milió d'unitats facturades a més d'un milió i mig, segons dades d'AMBE. "Malgrat la pandèmia i l'absència de certs components de les bicicletes pels problemes logístics derivats de la guerra d'Ucraïna, que van trencar l'estoc de moltes botigues, el sector va viure una època d'èxit com mai havia experimentat, tot i que ara pateixi un cert estancament a conseqüència de la sobreproducció amb què va contrarestar l'alta demanda dels darrers anys", reconeix Plaza. Un excés d'oferta com l'actual que, segons Jiménez, només es pot compensar "amb una baixada de preus o amb el foment de nous usos de les bicicletes".

Un informe d'AMBE destaca que el 2023 es van fabricar més de 300.000 bicicletes a Espanya, una xifra que duplica la de 2019, poc abans de l'esclat de la pandèmia. La facturació, per damunt dels 245 milions d'euros, va ser un 32 % superior a la de la prepandèmia gràcies a la força comercial de les bicicletes elèctriques. Segons dades de la mateixa associació, el sector supera les 3.000 empreses i ocupa gairebé 25.000 persones de manera directa.

El cicloturisme, una nova activitat econòmica que revifa el territori

En l'actualitat, la majoria de les grans ciutats europees compten amb un sistema de lloguer de bicicletes, públic o privat, una opció que permet utilitzar aquest mitjà de transport sense haver d'adquirir una bicicleta, mantenir-la i custodiar-la, i que ha ajudat a estendre el seu ús a tot arreu, sense la necessitat de comprar-ne una.

Precisament la possibilitat de llogar una bicicleta ha arribat als llocs més recòndits de la geografia i ha estat la base del fenomen del cicloturisme, que consisteix a visitar llocs turístics a sobre d'una bici. "Sempre hi ha hagut gent que ha fet cicloturisme; pensem en el Camí de Sant Jaume, per exemple. Però recentment han sorgit iniciatives empresarials, amb rutes com Montañas Vacías o el Camino del Cid, que aprofiten l'orografia i els atractius de la 'Sibèria espanyola' per oferir experiències de turisme actiu que cada vegada atrauen més ciclistes", explica Plaza. No obstant això, el seu efecte sobre un territori despoblat és limitat, com reconeix Jiménez: "És una activitat complementària del turisme tradicional, però no pot suplantar la manca d'industrialització ni la caiguda de la població", avisa l'experta.

Segons dades de la Federació Europea de Ciclistes (ECF), el cicloturisme genera cada any ingressos superiors als 44.000 milions d'euros a tot el continent, una part molt important dels 150.000 milions d'euros que suposa el conjunt d'aquesta activitat, segons un informe de la mateixa ECF, si s'hi sumen també la salut, la mobilitat, la indústria, etc. "Tenir l'oportunitat de visitar paratges naturals a cop de pedal és un pla d'oci actiu difícil d'igualar amb altres propostes", diu Plaza. "La bicicleta ofereix una gran llibertat de moviment per recórrer qualsevol indret, elimina l'habitual maldecap que suposa moure's en el transport públic de certs nuclis urbans, es pot aparcar amb seguretat –i un bon cadenat– en gairebé qualsevol lloc i, sobretot, permet gaudir de l'exercici i mantenir-se en forma", conclou l'expert.

Catalunya és dels llocs més ben preparats per al cicloturisme precisament per la seva orografia i una xarxa de vies verdes i carrils bici enorme que recorre tot el seu territori. El clima, les carreteres, els corriols i els paisatges s'han convertit en un imant per als qui busquen recórrer el món sobre dues rodes, en una forma de turisme responsable, sostenible i que es tradueix en un estil de vida saludable que combina l'oci amb l'esport i l'activitat física amb el gaudi. Sense anar més lluny, la província de Girona acull els entrenaments de molts equips professionals de ciclisme en carretera, sobretot en pretemporada. Una tendència que els experts consideren que continuarà creixent en els pròxims anys, unida a l'auge de la bicicleta en termes generals i en totes les àrees en les quals aquest mitjà de transport participa. El futur de la bicicleta va sobre rodes. I qui hi puja i la prova difícilment en torna a baixar.