Els ciberdelictes a judici, la dificultat de trobar proves

La ciberdelinqüència està en alça: l'increment aquest passat 2023 és del 25% respecte a l'any anterior, segons el balanç de criminalitat publicat pel Ministeri de l'Interior. "Aquest augment de la ciberdelinqüència és un fet incontestable, i també ho és la dificultat de perseguir-la de manera eficaç, de la qual cosa en són mostra els baixos percentatges de casos denunciats que arriben a un procés judicial", explica Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i director del màster universitari de Ciberdelinqüència de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Dels ciberdelictes detectats aquest 2023, el 90% són estafes informàtiques, que creixen un 27% respecte a l'any anterior. Interior destaca que en vuit anys aquest tipus d'estafes han augmentat un 508%, atès que el 2016 a penes se'n van registrar 70.178. Així i tot, els percentatges de casos denunciats que arriben a un procés judicial en l'àmbit de la ciberdelinqüència són baixos. "Té a veure amb la desconfiança de les víctimes respecte a les possibilitats que la denúncia pugui reportar-los algun benefici, o amb les limitacions existents per a la presentació en línia de denúncies. En els casos de ciberfrau o delictes sexuals en línia, cal comptar a més amb les dificultats afegides que suposa la ciberdelinqüència", afirma Tamarit.

El problema al qual s'enfronten, en general, en els casos judicialitzats és que els professionals han de fer front a les dificultats per recollir evidències digitals i construir o valorar la prova. "El desafiament més important té a veure amb identificar on són les proves digitals. En la majoria dels casos, els problemes tenen a veure amb la pèrdua o el desconeixement de l'existència de fonts de prova importants que resultarien útils per resoldre el cas", comenta Andreu van den Eynde, advocat i professor col·laborador del màster de Ciberdelinqüència de la UOC.

Precisament, el seminari web Els ciberdelictes a judici: la nova prova diabòlica? tindrà lloc el dimecres 17 d'abril a les 17h i tractarà aquests problemes, incidint en els aspectes tècnics i jurídics més rellevants, com la preservació i la presentació de les proves o l'obtenció il·lícita, en relació amb casos de ciberfrau, de delictes contra la intimitat o de delictes sexuals contra menors d'edat. "El concepte de 'prova diabòlica' és antic i es refereix a casos en els quals és impossible provar certs fets. Els ciberdelictes plantegen problemes importants a l'hora de provar-los en un procés penal, i aquests són els problemes que volem plantejar i discutir", explica Tamarit sobre la jornada.

Els principals obstacles per perseguir de manera efectiva els casos de ciberdelinqüència són molts i diferents. Els experts assenyalen la insuficiència de mitjans per part de les policies, la poca especialització per part dels professionals o la fiabilitat i la verificació de les proves digitals. Per determinar que una prova sigui vàlida digitalment ha de passar certs criteris legals. "Ha de respectar en la seva obtenció i el seu tractament els drets fonamentals, si no, serà il·lícita, nul·la i inadmissible com a prova, però hi ha casos molt complexos d'abordar, com els que tenen a veure amb les recerques internes en les empreses, les recerques transfrontereres o l'obtenció irregular de proves efectuada per particulars", detalla Van den Eynde.

La gestió d'aquesta prova és molt important, la cadena de custòdia ha de ser fiable. "És important tenir en compte que la gestió irregular de la cadena de custòdia és un tema que afecta la fiabilitat de la prova, però que no qüestiona la seva licitud", explica Van den Eynde. Per al també professor col·laborador del màster de Ciberdelinqüència Alberto Varona, les evidències digitals no són alienes a les dificultats que presenten altres tipus de prova, però atresoren una singularitat pròpia. "És inherent a la seva volatilitat, al risc de manipulació, a les dificultats tècniques que comporta la informàtica, al caràcter transnacional de les comunicacions o a l'afectació de drets fonamentals, com són la intimitat o la protecció de dades de caràcter personal".

Durant el seminari web es tractaran alguns dels reptes futurs en aquest àmbit. Per a Varona, la intel·ligència artificial suposa un nou paradigma. "Apareixeran noves formes delictives o nous mecanismes de comissió. Si alguna cosa demostra l'experiència és que el ciberdelinqüent sempre va un pas per davant", explica Varona. Fa anys, pensar a consultar dispositius de manera remota podia semblar ciència-ficció, i avui és un recurs més. "Si volem lluitar de manera efectiva contra la ciberdelinqüència, caldrà que les legislacions dels països es modernitzin i s'harmonitzin. Només d'aquesta forma serà possible que els instruments de cooperació internacional siguin eficaços. Facilitar l'accés de les autoritats judicials a la informació de què disposen les grans corporacions nord-americanes de les comunicacions, com Microsoft o Google, és una altra meta imprescindible a curt termini", conclou l'expert.