CATA-Earth, educació universitària per fer front als reptes del canvi climàtic i la crisi ambiental global al sud-est asiàtic

El sud-est asiàtic és una de les regions del món més vulnerables als efectes del canvi climàtic. La pujada del nivell del mar, la intensificació de les onades de calor i dels desastres naturals com ara pluges torrencials, ciclons o inundacions, posen en perill la vida de la població, provoquen malalties i contribueixen a fer que milers de persones hagin de migrar. És per això que és necessari i urgent que les poblacions locals dels països afectats estiguin formades en salut planetària, un concepte que fa referència a la relació entre la salut humana i les disrupcions del medi ambient provocades per l'acció antropocèntrica.

Aquest és, precisament, l'objectiu que persegueix CATA-Earth (Catalysing Transformative Change in Planetary Health Education), un projecte Erasmus+ impulsat i finançat per la Unió Europea en què participen sis universitats dels Països Baixos, Espanya, Bangladesh i Indonèsia, així com quatre organitzacions locals de la regió Àsia-Pacífic.

La idea sorgeix del centre holandès UMC Utrecht, que contacta amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una de les pioneres en recerca i docència de salut planetària a escala internacional, per desenvolupar el projecte per a aquestes regions de manera innovadora i contextualitzada a la situació de la regió. La UOC és l'única universitat espanyola que hi participa.

Educació en salut planetària

CATA-Earth, que va arrencar el gener del 2024 i tindrà una durada de 36 mesos, té com a objectiu promoure capacitat per dissenyar i posar en pràctica educació en salut planetària innovadora cocreada amb la comunitat en regions vulnerables al canvi climàtic a Àsia; així mateix, es vol crear una nova generació de professionals amb coneixements i capacitats en salut planetària.

En concret, el projecte pretén establir un marc de treball en educació en salut planetària i un recull de recursos que guiaran la posada en marxa de quatre cursos acreditats en salut planetària, dos en universitats d'Indonèsia i altres dos en universitats de Bangladesh; i un curs obert massiu o MOOC. Tots els cursos incorporaran les prioritats dels estudiants, les iniciatives i els projectes locals, així com la veu de les comunitats de cada regió. "Els cursos estaran alineats amb els reptes ambientals de cada indret", destaca Ariadna Moreno, mànager del projecte de la UOC.

Així, d'una banda, el projecte integrarà els currículums de formació superior en educació en salut planetària en els graus que es consideren adients, tenint en compte el context de necessitats i possibles barreres de cada comunitat. I, de l'altra, es vol capacitar els educadors, tant a les comunitats com al professorat, en metodologies d'aprenentatge en salut planetària.

En total, s'impartiran cursos a almenys vuitanta alumnes mentre duri el projecte i es formaran quaranta professors i professores, així com líders comunitaris que seran els encarregats de desplegar el currículum en salut planetària en diferents àrees.

Amb tots els recursos que es generin durant el projecte s'elaborarà una guia de creació i posada en pràctica dels cursos pensada perquè la puguin fer servir comunitats d'altres regions. "L'objectiu final és que qualsevol persona a qualsevol zona del món pugui agafar el paquet i el repositori d'eines i recursos, i crear un curs basat en aquests materials", assenyala Moreno.

Basat en la cocreació

Un dels trets identitaris del projecte CATA-Earth és que incorpora la comunitat local en tot el procés de creació i posada en pràctica dels continguts. "Moltes vegades es tracten els reptes tant globals com locals sense adaptar-los al context de les comunitats que els experimenten. Nosaltres volíem transcendir els límits acadèmics i, precisament, incloure la societat dins del procés perquè, al final, són les comunitats les que pateixen les conseqüències del canvi climàtic", afirma Cristina O'Callaghan, investigadora principal del grup de recerca BITAL - Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i codirectora del màster universitari UOC-UPF-ISGlobal de Salut Planetària.

Per aquest motiu, es van implementar des del primer moment estratègies de cocreació amb actors de la comunitat per identificar, abans que res, els reptes de les comunitats locals. "El fet d'incloure totes les opinions i perspectives a través de processos de cocreació aporta molt de valor, perquè els dona veu", considera Carme Carrin, investigadora de l’eHealth Lab de la UOC, que també participa en el projecte. El grup de la UOC es completa amb l’experta en processos d’aprenentatge transformadors en educació ambiental, Isabel Ruiz Mallen, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigadora del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (Turba Lab), de l’IN3.

"A Europa tenim molta formació sobre salut planetària, però ens retroalimentem. En canvi, el fet de poder estar en aquestes comunitats i intercanviar coneixement és un actiu molt valuós per al projecte", coincideixen a assenyalar O'Callaghan, Carrion i Moreno.

La veu local

El projecte està organitzat en sis paquets de treball, en cada un dels quals sempre hi ha una universitat europea que treballa amb una universitat de la regió Àsia-Pacífic i una comunitat local. El primer paquet se centra a establir el marc educatiu en salut planetària; el segon, a posar en pràctica cursos d’aquesta temàtica en els diferents currículums; el tercer tracta sobre la formació dels educadors; el quart originarà un repositori de tots els materials desenvolupats; el cinquè té a veure amb la mateixa gestió del projecte, i, finalment, el sisè està relacionat amb la comunicació i difusió dels resultats. La UOC participa activament en el primer i el tercer d'aquests paquets, juntament amb la Universitat d'Indonèsia i la Universitat Gadjah Mada, totes dues d'Indonèsia.

"Hem desenvolupat el marc formatiu per a salut planetària contextualitzat, és a dir, tenint en compte el context de les comunitats locals. Per fer-ho, vam estar l'estiu passat a Jakarta treballant amb grups locals", explica Moreno. Així mateix, afegeix, "la UOC està desenvolupant les metodologies d'aprenentatge destinades a formar els professionals dels països de la regió".

"Per exemple, un dels components que no havíem previst i que va sortir durant les sessions de cocreació que vam desenvolupar va ser el de l'espiritualitat. Des de la perspectiva occidental, no hi havíem pensat", assenyala O'Callaghan, que rebla que és crucial adaptar els estudis al component sociocultural de cada regió.

A més de la UOC i la UMC Utrecht, hi participen l'Asian University for Women i la Noakhali Science and Technology University, de Bangladesh, i també la Universitat d'Indonèsia i la Universitat Gadjah Mada, totes dues d'Indonèsia.

Aquest projecte contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: 3, Salut i benestar; 4, Educació de qualitat; 5, Igualtat de gènere; 11, Comunitats i ciutats sostenibles, i 13, Acció pel clima.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.