Canvis en els nivells òptims de la vitamina D

Les vitamines s'han convertit en objecte de controvèrsia pel veritable paper que desenvolupen en el cos humà, mentre que la societat cada vegada es pren més seriosament la persecució dels seus nivells òptims per la possible influència en la prevenció o la formació de malalties. I si hi ha una vitamina que destaca entre totes, aquesta és la D, una de les més enigmàtiques per a la ciència per l'absència d'evidències sobre el seu paper real en el cos humà, si bé diversos estudis relacionen els baixos nivells de vitamina D amb una mortalitat més elevada per diferents causes.

"L'única evidència concloent i definitiva que tenim sobre el paper de la vitamina D en l'ésser humà és en la regulació dels minerals i el seu impacte en la nostra salut òssia", explica Diana Díaz Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstant això, subratlla que "existeix una clara, evident i molt forta relació entre els nivells de vitamina D i la mortalitat per qualsevol causa". Un misteri per a la ciència amb una preocupant dada de fons: la majoria de la població té manca de vitamina D, malgrat la facilitat per adquirir un nutrient que pot protegir-nos de moltes malalties. 

La vitamina D és un biomarcador per detectar malalties?

Segons els últims estudis, el 75 % de la població espanyola presenta nivells baixos de vitamina D. Però aquí, de nou, la ciència es topa amb un desafiament: no es mesuren els nivells de vitamina D en la població com a norma general, per la qual cosa es desconeix l'estat real de la qüestió. A més, l'organització científica mèdica Endocrine Society acaba de publicar una actualització de les seves directrius, en la qual elimina el tradicional límit de 75 nmol/L  (30 ng/ml) per sota del qual es considera que una persona té nivells baixos de vitamina D, i recomana no fer un cribratge a la població general, sinó únicament a diversos grups de risc, com ara nens i adolescents (per prevenir el raquitisme, una malaltia òssia), persones majors de 74 anys, dones embarassades o persones amb diabetis.

Malgrat la polèmica que ha suscitat aquest canvi d'enfocament, perquè impedirà conèixer la realitat d'aquesta vitamina en la població, la ciència comença a pensar que la manca de vitamina D és més un indicador d'una malaltia subjacent que un problema en si mateix. "Podria haver-hi un error en el nostre enteniment del funcionament d'aquesta vitamina, que a més té funcions més hormonals", raona l'experta. En aquest sentit, "la vitamina D podria funcionar únicament com un biomarcador que ens alerta que alguna cosa està fallant", per la qual cosa incrementar-ne de manera artificial o natural els nivells pot provocar que no estiguem tractant "la causa real del problema", apunta.

Com s'aconsegueix la vitamina D?

En tot cas, se sap que la vitamina D s'obté, principalment, a través de l'exposició solar. Una cosa que crida l'atenció si es té en compte que, als països mediterranis, que gaudeixen de moltes hores de sol al llarg de l'any, s'han trobat nivells especialment baixos de vitamina D. Els experts ho atribueixen a un excessiu zel amb l'exposició al sol, que porta les persones a utilitzar crema de protecció en qualsevol circumstància, i a canvis estacionals en què es redueix la quantitat d'hores de sol i en què, a causa del fred, ens cobrim amb roba que impedeix que els raigs solars penetrin a la pell. Trobar l'equilibri entre protegir-nos del sol i incrementar els nivells de vitamina D no sembla senzill en una població en què es tendeix a buscar suplements per cobrir mancances o en què, directament, es comencen a posar en dubte els filtres solars per perilloses modes virals.

Funcionen els suplements de vitamina D?

La manca de vitamina D no es compensa en tots els pacients, ja que no solen indicar-se'n suplements en la població general, en part perquè no se n'ha demostrat l'efectivitat en tots els pacients, sinó únicament en grups específics, que són els que ara considera l'Endocrine Society, la qual cosa ajudarà a enfocar millor el problema. "Recalquem que la seva deficiència no pot atribuir-se com a causant de cap problema de salut", recorda l'experta de la UOC, per la qual cosa "mesurar-la en població no indicada pot suposar un marcador de deficiència al qual no podem atribuir cap problema de salut real". Això sense oblidar que els nivells baixos de vitamina D es relacionen amb problemes musculoesquelètics, malalties metabòliques, patologies infeccioses, problemes cardiovasculars i malalties autoimmunes.

Significa això que la vitamina D no serveix per a res?

Això és dir molt, perquè sí que hi ha evidències sobre el seu "impacte en els minerals i la salut òssia", assenyala la doctora Díaz-Rizzolo. I si es té en compte que al voltant de tres milions d'espanyols pateixen osteoporosi, segons els càlculs de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera aquesta malaltia el segon problema de salut més important després dels cardiovasculars, potser la manca de vitamina D, tot i que sigui esquiva encara en la seva rellevància real per entendre l'estat de salut d'una persona, és un focus d'interès que pot dir molt exigint molt poc.

"No estem segurs de la seva utilitat, però, davant l'existent dubte que ens afecta en general sempre en la ciència i en la medicina, el seu ús no és contraproduent i podria ser beneficiós si en els pròxims anys desentranyem més sobre el paper d'aquesta vitamina en el cos humà", conclou la doctora. Així que, davant del dubte, i mentre la ciència fa la seva feina, el millor és que tractem de mantenir els nostres nivells de vitamina D al punt òptim, aprofitant que un simple passeig pel carrer pot ajudar-nos a aconseguir aquest bé escorredís per a la nostra salut.