Bioètica i tecnologia: com humanitzar els avenços digitals en la salut

Actualment, l'adopció accelerada de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial (IA), les aplicacions mòbils (app), la telemedicina (TM), els wearables i la internet de les coses (IdC), està transformant el sector de la salut i promet avenços significatius. Tanmateix, aquestes innovacions també impliquen desafiaments ètics que no s'han de subestimar. En aquest context de ràpida acceleració, i coincidint amb el Dia Mundial de l'Ètica, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitza aquest dimecres una jornada centrada a debatre els principals reptes ètics de la salut digital, amb ponents de diverses universitats, grups de recerca i institucions públiques de la salut de Catalunya.

Evitar els errors del passat

"La bioètica no pretén frenar el desenvolupament tecnològic, sinó humanitzar-lo", assenyala l'organitzador de la jornada, Oriol Yuguero, coordinador del grup de recerca Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut, l'eRLab, de l'eHealth Center de la UOC. Yuguero, que també és director clínic d'Urgències i Emergències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, subratlla la importància d'incorporar consideracions ètiques a mesura que la tecnologia redefineix el panorama de l'atenció mèdica. "És fonamental considerar les repercussions ètiques de les nostres accions avui, per evitar els errors del passat i assegurar un futur més just i equitatiu", afegeix.

Al llarg de la història, els avenços científics s'han vist acompanyats de debats ètics que han ressorgit, especialment després d'evidenciar-se conseqüències negatives no previstes. En aquest sentit, els especialistes recorden la importància d'analitzar i anticipar les conseqüències a mitjà i llarg termini de les noves tecnologies, tal com exposava un equip liderat per Oriol Yuguero en un article d'accés obert publicat fa poc.

Com assenyalen els especialistes, cada avenç en salut digital ve acompanyat de dilemes únics:

• La intel·ligència artificial planteja reptes sobre la confidencialitat de les dades dels pacients i el risc de biaixos algorítmics que podrien perpetuar desigualtats.
• Les aplicacions mòbils empoderen els pacients, però també susciten preguntes sobre l'equitat en l'accés i la seguretat de la informació personal.
• La telemedicina, que vol democratitzar l'accés als serveis mèdics, ha d'evitar incrementar la bretxa digital i ha de garantir la qualitat de l'atenció.
• Els wearables i la IdC, en recopilar dades de salut de manera contínua, requereixen una gestió ètica que protegeixi la privadesa i minimitzi possibles danys.

Bioètica a les facultats

Des de la perspectiva bioètica, abordar aquests reptes implica garantir pràctiques segures, justes i respectuoses amb la dignitat humana. La formació en bioètica emergeix com una eina imprescindible per als professionals de la salut, que han de fer front a aquestes qüestions complexes. "L'educació bioètica s'ha d'integrar a les facultats i proporcionar als futurs professionals el marc necessari per avaluar el propòsit i les implicacions ètiques de cada avenç tecnològic", sostenen els experts.

La societat es troba en una cruïlla: adaptar la bioètica als desafiaments del segle XXI per assegurar que el progrés no deixi enrere els nostres principis fonamentals. En prioritzar un enfocament ètic en el desenvolupament tecnològic, es pot avançar cap a un futur digital més inclusiu, segur i centrat en el benestar dels individus. "Cada pas cap al progrés ha d'estar ancorat en valors ètics sòlids, perquè les generacions futures puguin afirmar amb orgull que no vam sacrificar els nostres principis pel camí", rebla Yuguero.

Demà dimecres, 16 d'octubre, al Campus de Poblenou de la UOC, la Jornada sobre els reptes ètics de la salut digital serà inaugurada pel vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, Xavier Vilajosana, i la clausurarà Marta Aymerich, directora de l'eHealth Center. El programa inclou tres taules de diàleg: Els dilemes al voltant de la IA i la robòtica; Justícia i salut digital, i Les apps empoderen el pacient?, i es clourà amb una ponència final a càrrec de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia, Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquesta iniciativa de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides 3, salut i benestar; 10, reducció de les desigualtats, i 16, pau, justícia i institucions sòlides.

Més informació:

Jornada sobre els reptes ètics de la salut digital

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.