BeReal: la guerra per l'atenció a les xarxes socials

Un matí qualsevol, en una classe d'un cicle d'FP, la professora discuteix amb l'alumnat les possibles solucions a un problema plantejat quan, de sobte, sona una notificació de mòbil. Un estudiant treu el dispositiu de la motxilla i demana aturar la sessió uns instants per prendre'n una foto i penjar-la. Això és un exemple real de com BeReal, una aplicació francesa de xarxes socials que va néixer el 2020, aconsegueix traspassar la barrera del que és virtual al món presencial, capturar de manera efectiva l'atenció de l'usuari i afectar el que està passant.

Un estudi desenvolupat per professorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicat en obert a Emotion, Space and Society ha analitzat la relació dels usuaris amb aquesta xarxa, fent una comparació amb d'altres com TikTok o Instagram, i quines estratègies fa servir per captar amb èxit l'atenció i guiar el comportament dels usuaris.

Per a Ana Gálvez, coautora del treball i professora investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, BeReal "és un exemple d'ús reeixit de psicopoder", un concepte, explica aquesta investigadora, que apel·la a com les xarxes socials aconsegueixen exercir el control sobre la nostra atenció i desitjos.

"En el context de les xarxes socials, [el psicopoder] es fa servir per manipular el comportament dels usuaris i explotar els seus processos cognitius i emocionals de manera gairebé automàtica, sense permetre una reflexió crítica", afegeix Francisco Tirado, professor titular del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i també coautor de l'estudi.

Petites empentes

BeReal envia una notificació al dia a l'usuari, que té dos minuts per fer una fotografia utilitzant les dues càmeres del dispositiu, la frontal i la del darrere, i mostrar què està fent en aquell instant i com se sent. El plantejament de la plataforma és que l'usuari comparteixi la seva realitat per així allunyar-se de les imatges preparades i hiperelaborades d'Instagram o TikTok.

També, a diferència d'aquestes, BeReal no està pensada perquè els usuaris puguin dedicar-hi gaire estona consumint continguts o desplaçant-s'hi verticalment, sinó que només s'hi poden connectar i veure què fan d'altres després de publicar la imatge que els reclama la mateixa plataforma.

"Aquest enfocament, juntament amb la capacitat d'obtenir reaccions socials immediates mitjançant RealMojis [emoticones fetes amb fotografies reals de l'usuari] crea un cicle de recompensa social que enganxa els usuaris sense requerir una inversió excessiva de temps", subratlla Gálvez.

El fet que la interacció estigui limitada a només uns quants minuts al dia crea una sensació d'urgència i exclusivitat, que, segons els autors d'aquest treball, és clau a l'hora de captar l'atenció dels usuaris.

En aquest sentit, el recurs que utilitza l'app són "petites empentes" per guiar el comportament dels usuaris, com la notificació diària que convida a compartir un moment autèntic, o elements visuals que funcionen com a facilitadors d'accions que desperten les ganes d'interactuar amb la plataforma.

"Aquestes empentes repetides al llarg del temps són el que converteix la interacció amb l’app en un hàbit: l'usuari hi acaba interactuant, sigui fent-la servir directament o dedicant-hi pensaments, de manera quasi inconscient", constata Joan Rovira, professor del Departament de Psicologia Social de la UAB,  docent col·laborador en l'Àrea de Psicologia de les Organitzacions de la UOC i primer autor del treball. Un cop format l'hàbit, quan l'usuari rep la "petita empenta", l'acció se succeeix de manera quasi automàtica.

L'objectiu final de l'app és, apunta Rovira, capturar les dades dels usuaris per vendre-les amb finalitats comercials i de publicitat. "En diferents dies, hores i contextos, gràcies a la geolocalització i l'aplicació d'algoritmes d'IA, l'app recupera dades de què estàs fent quan sents certa emoció, com reacciones als contextos d'altres, on ets en cada moment del dia, informació valuosa que pot servir per enviar publicitat dirigida a les persones", destaca.

Experiment autoetnogràfic

Per dur a terme aquest estudi, els autors van adoptar una metodologia autoetnogràfica. De gener a juliol del 2023, Rovira es va crear un perfil a BeReal i hi va interaccionar. Durant el dia, anava recollint en forma de notes en una llibreta tot allò que experimentava relacionat amb l'aplicació. Aquest "quadern de camp" ha estat la base per disseccionar-ne el disseny i funcionament. En un futur, els autors es plantegen continuar l'experiment amb una cohort de voluntaris de tots dos sexes i diferents edats "per detectar-hi matisos de generació".

Aquest projecte afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: 3, de salut i benestar.

Article de referència:

Rovira Martorell, Joan; Tirado, Francisco i Gálvez, Ana. Attention wars, psychopower and platform environments: An autoethnographic study on BeReal. Emotion, Space and Society. 2024. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.emospa.2024.101026.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.