La tecnologia que escolta: beneficis i reptes dels assistents de veu en persones grans

Al llarg de les últimes dècades, la solitud s'ha convertit en un problema social de gran rellevància. Els sentiments causats per aquesta emoció, en els casos en què no és desitjada, afecten de manera directa el benestar psicològic de les persones i estan relacionats amb un augment del risc d'aïllament, una pèrdua de la qualitat de vida, una reducció de la salut i fins i tot un increment de la mortalitat. Aquest context s'agreuja encara més en el cas de les persones grans, ja que són un col·lectiu social especialment vulnerable davant aquest fenomen.

Un equip d'investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya ha dut a terme una revisió d'estudis sobre la capacitat dels assistents de veu per reduir els sentiments causats per la solitud no desitjada en persones grans. "L'objectiu principal de l'estudi era examinar els indicadors existents sobre l'impacte de l'ús dels assistents de veu en la solitud de la gent gran. Volíem saber si aquests dispositius poden ser una eina efectiva per abordar aquesta problemàtica creixent en la societat actual", apunta Elena Castro, estudiant del programa de doctorat de Salut i Psicologia de la UOC i autora principal d'aquesta revisió, juntament amb Modesta Pousada i Eulàlia Hernández, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i totes tres investigadores del grup Behavioural Design Lab de l'eHealth Center de la UOC.

S'estima que només a Espanya hi ha prop de tres milions de persones grans que pateixen solitud no desitjada d'alguna manera, segons els càlculs del programa Sempre Acompanyats, de la Fundació "La Caixa". De fet, la solitud no desitjada és un problema social creixent, especialment davant l'envelliment de la població, amb conseqüències que van molt més enllà dels aspectes socials. Els càlculs fets fa poc per la Fundació ONCE xifren en més de 14.000 milions d'euros anuals els costos de la solitud no desitjada a Espanya, fet que representa l'1,17 % del producte interior brut (PIB) d'Espanya.

Beneficis dels assistents de veu davant la solitud

Després de la revisió, les expertes van constatar que el 85 % dels estudis analitzats concloïen que l'ús d'aparells havia contribuït directament a la reducció de la solitud. "L'ús dels assistents de veu comercials en la vida quotidiana de les persones grans pot tenir un paper positiu en el benestar psicològic i contribuir significativament a millorar la seva salut mental, pel fet de mitigar els sentiments de solitud", detalla Castro. En concret, alguns dels participants en els estudis van definir els assistents de veu "com una amiga o una persona de companyia", i s'hi van referir com "un ésser humà". Aquest aspecte és essencial, ja que els assistents de veu no solament proporcionen una sensació d'interacció social, sinó que també poden oferir un suport emocional perceptible, especialment per als adults de més edat que experimenten aïllament prolongat.

D'aquesta manera, tot i que la interacció no sigui física, el simple fet de tenir una "presència" que respon i ofereix suport en el dia a dia pot generar una connexió emocional significativa que pot reduir la percepció de solitud i fomentar el benestar. A més, aquest tipus d'interacció pot alleujar l'angoixa associada a l'aïllament i millorar l'estabilitat emocional de la gent gran. Així, aquesta tecnologia pot ajudar a fer que les persones grans se sentin més connectades i menys soles. Es tracta d'una mostra més de com les tecnologies emergents es presenten com un suport a explorar per facilitar la interacció social i potenciar certes tasques. En concret, aquests aparells poden facilitar la gestió de la vida diària a través de recordatoris, proporcionar un accés ràpid i fàcil a la informació i l'entreteniment, i fins i tot fer que la persona se senti acompanyada.

"No es tracta de substituir la interacció humana, sinó d'oferir una solució en situacions en les quals aquests sistemes puguin millorar la qualitat de vida", explica l'experta. No obstant això, encara hi ha barreres a l'hora d'implementar-los, com ara la falta de familiaritat amb la tecnologia, la resistència al canvi i la desconfiança. "A això s'hi suma la necessitat de personalitzar els assistents per adaptar-se a les necessitats individuals, a més de millorar la seva capacitat per mantenir converses complexes", afegeix.

Per aquest motiu, són fonamentals la formació i la capacitació específica dels usuaris perquè puguin fer servir aquesta mena de dispositius de manera efectiva i els puguin incorporar a la vida diària. Actualment, prop de l'11% de la població espanyola utilitza assistents virtuals de veu a vegades, tal com indiquen les dades proporcionades per l'Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació (AIMC). Aquestes xifres augmenten any rere any en les llars espanyoles.

Riscos de la solitud

La solitud no desitjada és un problema de salut, en alguns casos catalogat com a trastorn, que té conseqüències importants en la qualitat de vida de les persones que la pateixen, especialment en relació amb la salut mental i psíquica.

D'aquesta manera, la solitud incrementa el risc de patir i agreujar altres malalties i patologies, com ara l'estrès, l'ansietat, la depressió o els trastorns del son. Fins i tot pot dificultar l'adherència al tractament dels pacients que tenen altres malalties. "L'Organització Mundial de la Salut ja considera que la solitud és un problema de salut pública, i destaca el greu impacte que té en la salut física i mental, la qualitat de vida i l'esperança de vida dels adults de més edat. A més, la solitud s'associa a problemes com la depressió, l'ansietat i una deterioració cognitiva més ràpida", assenyala l'experta, que subratlla la necessitat urgent d'abordar aquesta problemàtica.

Davant aquest repte, els assistents de veu ofereixen una solució prometedora. Els models comercials disponibles per al públic general no solament faciliten les tasques quotidianes i ofereixen recordatoris, sinó que també proporcionen entreteniment i accés ràpid a la informació, i permeten mantenir la comunicació amb familiars i amics. Totes aquestes funcions poden ajudar a reduir els sentiments de solitud i millorar la qualitat de vida de les persones grans.

"Els assistents de veu disponibles al mercat tenen un potencial significatiu per ajudar a reduir la solitud dels adults d'edat avançada, sempre que vagin acompanyats d'una formació i una accessibilitat adequades que permetin integrar l'ús d'aquestes tecnologies, adaptar-les a les necessitats individuals i combatre la desconfiança que generen les noves tecnologies en les persones grans per maximitzar-ne l'eficàcia", conclouen les autores. No obstant això, cal fer més estudis per potenciar els beneficis d'aquests dispositius i analitzar-ne els possibles riscos, a més de les consideracions ètiques del fet de recórrer a aquesta mena de tecnologies per combatre la solitud de les persones.

Aquesta iniciativa de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.

Article de referència:

Castro Martínez, E., Hernández Encuentra, E., i Pousada Fernández, M. (2024). Voice assistants' influence on loneliness in older adults: a systematic review. [Influència dels assistents de veu en la solitud dels adults d'edat avançada: una revisió sistemàtica]. Disability and Rehabilitation: Assistive Technology, 20, 1-15. DOI: https://doi.org/10.1080/17483107.2024.2397030. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.