Dues investigadores de la UOC, distingides pel programa ICREA Acadèmia

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) —a través de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya— ha reconegut dues investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en la seva convocatòria resolta recentment del programa Acadèmia, el qual té la finalitat d'incentivar l'excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctor amb vinculació permanent a les universitats catalanes.

La catedràtica Begonya Enguix i la professora agregada Joana Maria Pujadas, totes dues adscrites als Estudis d'Arts i Humanitats, figuren entre els 50 acadèmics distingits en aquesta edició d'ICREA Acadèmia, un programa d'intensificació de la recerca destinat a professorat universitari que imparteix docència i que es troba en fase activa i d'expansió de la seva activitat investigadora. Aquesta iniciativa prioritza la detecció i l'estímul dels acadèmics amb més capacitat de creixement científic i valora l'impacte potencial de la seva trajectòria investigadora.

Gènere, masculinitats, cossos, identitats i afectes

Enguix és la investigadora líder del grup de recerca MEDUSA, Gèneres en Transició: Masculinitats, Afectes, Cossos i Tecnociència. A més, és la directora de les conferències internacionals Men in Movement (MIM), la darrera edició de les quals es va celebrar els dies 9 i 10 de desembre a la UOC per imaginar masculinitats per a futurs feministes i democràtics que serveixin per desafiar el masclisme, l'antifeminisme i altres formes d'extremisme i violència.

La catedràtica és experta en l'antropologia del gènere i ha centrat una bona part de la seva recerca en l'estudi crític de les masculinitats contemporànies en relació amb el cos, la identitat, els afectes i la política. Una de les seves línies de recerca indaga en la relació entre gènere, cos, afectes i política i en com aquesta relació produeix diferents accions polítiques. Entre altres qüestions, la investigadora ha treballat a fons els activismes LGTBIQ+ i la relació entre cos, gènere i afectes en les organitzacions i partits sobiranistes catalans. Enguix també explora el vincle entre gènere —masculinitat— i nació en diferents posicions ideològiques, sempre tenint en compte el context actual d'auge de les polítiques populistes i les posicions antigènere.

"Els nostres cossos —i tot el que afecten i els afecta— són actors fonamentals de l'acció social. Som travessades per relacions de poder que afecten la nostra manera de ser al món i les nostres relacions", apunta l'experta.

La investigadora ha publicat més de 80 treballs científics i ha participat en més d'una trentena de projectes de recerca nacionals i internacionals. A més, la catedràtica és codirectora del grau interuniversitari d'Antropologia i Evolució Humana URV-UOC.

Demografia històrica i història econòmica

Pujadas-Mora, sotsdirectora de recerca dels Estudis d'Arts i Humanitats, desenvolupa una recerca multidisciplinària centrada en l'anàlisi i la comprensió de les dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques a llarg termini des d'una perspectiva de gènere, alhora que integra de manera pionera la intel·ligència artificial per construir dades demogràfiques a partir de fonts originals manuscrites.

La investigadora, que lidera el grup Societat, Estat i Cultura (SEC-History), té un interès especial en l'estudi del paper de les polítiques de salut pública i les institucions sociosanitàries en el descens de la mortalitat durant la transició demogràfica —als segles xix i xx—. La professora també analitza la dinàmica de les epidèmies en el transcurs de la transició epidemiològica, així com l'evolució dels fluxos migratoris en una visió a llarg termini —des del segle xv al xx—.

"El passat és el millor banc de proves per prevenir i preparar l'arribada de crisis sanitàries, que podrien sorgir amb la globalització, l'augment de la urbanització i el canvi climàtic", assenyala Pujadas.

L'acadèmica també es dedica a l'estudi del procés de reproducció social de les famílies, així com de la formació dels mercats de treball en els períodes preindustrial i industrial.

La professora ha estat guardonada amb el premi Louis Henry per la European Society of Historical Demography, a més de ser la primera presidenta dona de la Asociación de Demografía Histórica —ADEH, d'Espanya i Portugal— en els seus 40 anys d'història. És coeditora de la revista Historical Life Course Studies i presidenta de la Family and Demography Network de l'European Social Science History Conference.

Sis reconeixements ICREA a la UOC

Amb Enguix i Pujadas ja són sis els investigadors de la UOC reconeguts per ICREA. El 2023 també va ser guardonat amb un ICREA Acadèmia Hug March, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). March és expert en sostenibilitat i transició ecològica, ecologia política, gestió del cicle de l'aigua i estudis urbans. El 2023 també ho va ser Xavier Vilajosana, catedràtic i coinvestigador líder del grup Wireless Networks (WINE) —adscrit a l'IN3—, expert en sistemes distribuïts de gran escala com les xarxes de sensors i l'internet de les coses, i que actualment és vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC. 

El 2021 va ser reconeguda com a ICREA Sènior Diana Roig-Sanz, líder del grup de recerca Estudis Literaris Globals (GlobaLS) —adscrit a l'IN3 i als Estudis d'Arts i Humanitats—, que estudia la literatura global, la transferència cultural i la sociologia de la traducció. Roig-Sanz també va ser distingida el 2018 amb una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

El 2015 també va ser acreditat com a ICREA Sènior Jordi Cabot, expert en enginyeria de sistemes i programari, actualment investigador al Luxembourg Institute of Science and Technology.

La recerca d’Enguix i de Pujadas-Mora està relacionada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS) 3, salut i benestar, 5. Igualtat de gènere i 10, reducció de les desigualtats.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.