Una recerca crea rutes intel·ligents perquè totes les zones rurals tinguin accés a assistència sanitària

En l'àmbit rural, la ciutat dels quinze minuts caminant es coneix com a territoris de 45 minuts. És a dir, zones on en 45 minuts a peu o en bicicleta els seus habitants puguin accedir a tot el que és necessari per a una bona qualitat de vida. El 85 % del territori espanyol es considera àrea rural, amb una densitat mitjana de 17,7 persones per quilòmetre quadrat. En aquesta extensa i despoblada Espanya rural, "s'estima que el 9 % dels municipis no compleixen amb la regla dels 45 minuts", assenyala Cristian Castillo Gutiérrez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup de recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT).

Per tal d'aproximar a la població rural un servei bàsic com és el de l'assistència sanitària d'atenció primària, Castillo ha liderat una recerca —amb investigadors de la UOC, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Politècnica de València (UPV)— que utilitza algoritmes per crear rutes eficients per a vehicles d'assistència mèdica. "D'aquesta manera, la població d'aquestes àrees, majoritàriament envellida i amb poc accés a transport públic, no s'ha de desplaçar fins a un centre mèdic", explica el professor de la UOC. En concret, l'estudi utilitza algoritmes d'encaminament, que són els encarregats de dissenyar les rutes més eficients segons paràmetres com les prioritats, els temps de visita i la distància dels desplaçaments. Els algoritmes creats són escalables i personalitzables.

En el desenvolupament dels algorismes i les proves computacionals posteriors hi han participat els investigadors Ángel A. Juan, catedràtic i investigador del Centre de Recerca en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP) al campus d'Alcoi de la UPV, i Javier Panadero, professor titular del Departament d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB. Tots dos coordinen el grup de recerca interuniversitari ICSO, així com la xarxa de recerca en transport i intel·ligència artificial.

Segons explica Ángel A. Juan, "els algorismes intel·ligents que desenvolupa el nostre grup de recerca són capaços de resoldre problemes d'optimització complexos, com els de trobar les millors rutes per a vehicles o, com en aquest projecte, contribuir a traçar aquestes rutes perquè totes les zones rurals puguin tenir accés a assistència sanitària". “Aquest treball ha estat molt gratificant, ja que ofereix eines d'Intel·ligència Artificial per millorar l'accés a l'assistència sanitària”, afegeix Javier Panadero, “i ha permès estendre i enfortir la col·laboració estreta entre les tres universitats participants, obrint la porta a seguir investigant en aquesta línia per seguir oferint eines que facilitin la vida a les persones que viuen a la denominada 'Espanya buida'”.

El treball, els resultats del qual han estat publicats en obert a la revista científica Socio-Economic Planning Sciences, consta d'una simulació d'encaminament en una província rural. Es tracta d'una simulació duta a terme a Segòvia, província on l'11,8 % dels municipis estan situats a més de 45 minuts a peu d'un centre d'atenció primària. "És una simulació perfectament traslladable a qualsevol altra part de l'Estat", afirma Castillo, que és expert en sistemes integrals de gestió, operacions i logística. En aquest sentit, el professor de la UOC indica que posen "els coneixements de l'estudi a disposició de les administracions públiques que els vulguin aplicar". 

L'Espanya buida

El 15,9 % de la població espanyola, una mica més de 7,5 milions de persones, viu en àrees rurals, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. S'inclouen en la definició de zones rurals els municipis amb menys de 30.000 habitants i amb una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat. A una escala més petita, 4,45 milions d'habitants estan censats en municipis amb menys de 5.000 habitants, i aproximadament la meitat d'aquests últims (2,2 milions) ho estan en municipis amb una població inferior als 2.000 habitants.

El gran despoblament d'aquests entorns rurals en comparació amb les grans concentracions de població en el món urbà ajuda a entendre "les enormes dificultats de la població rural per accedir en igualtat de condicions a tots els recursos públics i serveis necessaris per portar una vida digna", segons termes emprats pel mateix Ministeri.

La UOC, compromesa amb el món rural

Quatre dels set autors de l'estudi pertanyen a la UOC, institució especialment compromesa amb el món rural per disminuir la bretxa entre el camp i la ciutat i les desigualtats socioeconòmiques, ambientals i de gènere que aquesta comporta. Juntament amb Castillo, per part de la UOC són autors d'aquesta recerca Eduard Josep Alvarez Palau i Marta Viu Roig, també investigadors del grup SUMAT, amb la participació d'Anna Serena Latre, màster de Ciència de Dades.

Aquesta recerca ha rebut un Ajut de prova de concepte de l'eHealth Center de la UOC i contribueix a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU números 3 (salut i benestar), 10 (reducció de les desigualtats) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles).

Article relacionat

Cristian Castillo, Eduard J. Alvarez-Palau, Laura Calvet, Javier Panadero, Marta Viu-Roig, Anna Serena-Latre, Angel A. Juan. Home healthcare in Spanish rural areas: Applying vehicle routing algorithms to health transport management. Socio-Economic Planning Sciences, Volume 92, 2024, 101828, ISSN 0038-0121, https://doi.org/10.1016/j.seps.2024.101828

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.