Un de cada cinc joves fa un consum de risc de TikTok passant més de dues hores al dia a l'app

Fins a un de cada cinc joves espanyols passen més de dues hores al dia a TikTok i superen el llindar recomanat en l'ús de les xarxes socials, a partir del qual pot augmentar el risc de patir problemes de salut mental. La proporció de noies que es troben per sobre d'aquest llindar de risc (24,37 %) és clarament superior a la de nois (15,45 %). Així ho indica un estudi en el qual ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), publicat en obert recentment a la revista Nature.

Si bé estudis previs ja havien analitzat l'impacte de les xarxes socials en general sobre la salut mental dels joves, aquesta recerca és pionera en l'anàlisi dels efectes específics de TikTok sobre el benestar digital dels adolescents. TikTok presenta particularitats específiques en relació amb altres xarxes —com Instagram, X o Facebook—, especialment perquè fomenta un consum més passiu de vídeos i una menor interacció entre usuaris. A més, és la xarxa social més popular entre els joves d'arreu del món, especialment a Espanya, l'estat on un percentatge més alt d'adolescents en fa ús.

Per a aquest estudi, s'ha dut a terme una enquesta a més de 1.000 joves d'arreu de l'Estat espanyol d'entre 12 i 18 anys per examinar el temps que destinen a TikTok i els tipus de continguts. També s'ha avaluat la percepció que tenen del seu propi benestar digital. S'entén com a "benestar digital" l'estat d'equilibri òptim entre el temps de connexió i el benestar cognitiu i emocional. En aquest estudi s'han mesurat tres variables en relació amb el benestar digital: l'autocapacitat dels joves d'establir límits en el temps de connexió; la de generar connexions socials i comunitat; i la pròpia capacitat de resiliència emocional.

Per part de la UOC, participa en aquesta recerca Mireia Montaña, del grup Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME), dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, juntament amb Mònika Jiménez, del grup Communication, Advertising and Society (CAS), del Departament de Comunicació de la UPF, i Clara Virós, també de la UPF.

Més de la meitat dels joves passa més d'una hora al dia a TikTok

Pel que fa al temps destinat a TikTok, la recerca constata que més de la meitat dels joves enquestats —el 53,19 %— passen més d'una hora al dia a l'aplicació, mentre que el 35,28 % s'hi estan més d'una hora i mitja, i el 20,22 % hi passen més de dues hores, un percentatge que és significativament superior en el cas de les noies en aquest darrer cas —el 24,37 %. En aquest sentit, diversos estudis previs han constatat que el fet de fer servir les xarxes socials durant més de dues hores al dia s'associa amb una baixa autoestima pel que fa a la imatge corporal, una percepció negativa de la pròpia salut mental o un increment del risc d'estrès psicològic o d'idees suïcides.

El temps de consum dels joves a TikTok contrasta amb l'autopercepció del nivell de benestar digital que tenen, que en general és positiu. En una escala de l'1 al 5, puntuen la seva capacitat per fixar límits al temps de consum amb un 3,22; la seva resiliència emocional davant dels continguts vistos, amb un 3,31; i la capacitat de generar connexions socials i comunitat, amb un 3,64.

Com més temps, menys capacitat per establir límits

Mònika Jiménez adverteix que "com més estona passen els joves a TikTok, menys capacitat tenen per establir límits en els seus temps de connexió a l'app". Els joves que passen més de dues hores al dia a TikTok puntuen la seva capacitat de fixar límits amb un 2,93 sobre 5, mentre que els que hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33. Més alta és la capacitat de posar límits dels que hi passen entre 11 minuts i mitja hora (3,47), o dels que hi passen menys de 10 minuts (3,53).

Persistència dels rols tradicionals de gènere

La recerca també revela diferències significatives en els tipus de contingut consumit a TikTok per nois i noies adolescents, com explica Mireia Montaña. "Els nois estan predominantment interessats en continguts de videojocs i esports professionals, mentre que les noies tendeixen a consumir més continguts de bellesa i moda, amb la qual cosa es mostra una persistència dels rols tradicionals de gènere en les preferències de consum digital".

Pel que fa al tipus de contingut consumit, els joves enquestats han puntuat de l'1 al 5 la freqüència amb què miren vídeos de diferents tipus —on 1 és mai i, 5, sempre. Més enllà dels vídeos còmics i musicals, que se situen entre els tres més vistos per ambdós sexes, la resta de continguts més consumits per nois i noies són diferents. En el cas de les noies, els cinc continguts més vistos són: comèdia (3,24), música (3,22), moda (3,02), bellesa (3) i ball o persones fent playback (2,88). En el cas dels nois, són comèdia (3,50), videojocs (3,19), música (3,06), esports professionals (3,01) i notícies d'influencers o de streamers (2,92).

El benestar digital dels joves no passa només pel control parental

Davant d'aquesta situació, l'estudi considera que les mesures per millorar el benestar digital dels joves no es poden limitar al control parental de l'aplicació o a la desconnexió digital. També calen programes educatius per promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per dotar les seves famílies de més estratègies d'acompanyament per fer-ho possible, amb perspectiva de gènere. L'estudi alerta que les mesures restrictives indiscriminades no funcionen, i que cal fomentar que cada jove mantingui un nivell de consum moderat de les xarxes socials, que s'adeqüi als seus interessos i necessitats. També insisteix que caldria valorar la realització d'auditories regulars dels algoritmes de xarxes com TikTok per evitar-ne els potencials efectes addictius.

Aquest estudi s'emmarca en el projecte Adolescents receptors i creadors de contingut sobre salut mental en xarxes socials. Discurs, incidència i alfabetització digital sobre trastorns psicològics i el seu estigma, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Aquest projecte afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: 3, salut i benestar.

Article de referència

Virós-Martín, C., Montaña-Blasco, M. & Jiménez-Morales, M. Can't stop scrolling! Adolescents' patterns of TikTok use and digital well-being self-perception. Humanit Soc Sci Commun 11, 1444 (2024). https://doi.org/10.1057/s41599-024-03984-5

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.