Cinc investigadors de la UOC figuren entre els més citats del món el 2023

Cinc investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) formen part del rànquing actualitzat de científics més citats del món. La classificació, elaborada per l'empresa Elsevier, amb la col·laboració de la Universitat de Stanford, recull el 2% d'acadèmics més citats per d'altres investigadors el 2023 en publicacions científiques de qualsevol àmbit temàtic.

Entre els més de 200.000 professionals recollits a la classificació hi ha Hug March i Lluís Garay, tots dos professors dels Estudis d'Economia i Empresa; Margarita Triguero-Mas [Actualització 20/11/2024: també forma part de l'1 % més citat en Ciències Socials segons Clarivate Analytics] i Xavier Medina, adscrits als Estudis de Ciències de la Salut, i el vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, Xavier Vilajosana. Aquest rànquing s'elabora anualment a partir de les referències bibliogràfiques i les citacions d'articles de revistes revisats per parells, així com de llibres acadèmics i publicacions en congressos.

Treballs científics destacats

El catedràtic Hug March, investigador del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), forma part del rànquing gràcies a les seves contribucions sobre l'ecologia política al cicle de l'aigua. La seva recerca té en compte els debats sobre la sequera, la financerització i les tecnologies de provisió, la sostenibilitat urbana i l'adaptació transformativa, així com la intersecció entre la transició ecològica i digital. Per a March, aquesta presència al rànquing és fruit d'un treball col·laboratiu en el si de TURBA Lab i "confirma que des de la UOC es pot fer recerca, docència i transferència d'excel·lència i d'impacte per afrontar els reptes socioambientals que reconfiguraran les nostres societats i economies en el futur proper".

"És també una fita per a l'àmbit de l'estudi del turisme, mal entès fins fa no tant de temps i que ha pres un interès mediàtic creixent per la seva centralitat", assenyala Lluís Garay, investigador líder del grup Noves perspectives en turisme i oci (NOUTUR). Garay, interessat en la intersecció entre digitalització i sostenibilitat turística en l'actual context de múltiples crisis, exemplifica la seva presència al rànquing amb un treball que va dur a terme amb una estada a la Universitat Metropolitana de Leeds sobre responsabilitat social corporativa. Aquesta recerca li va servir per focalitzar-se en la recerca de la transició de l'activitat turística i dels seus actors "cap a models més justos des d'una perspectiva ambiental, social i econòmica", detalla, centrant la seva activitat en l'àmbit de l'economia de plataforma turística, juntament amb les seves companyes Julie Wilson i Soledad Morales.

Per a Margarita Triguero-Mas, la salut mental o els potencials impactes en salut de la gentrificació ambiental —camp que defineix com a "pràcticament inexplorat"— són els àmbits que centren alguns dels seus treballs destacats. La investigadora del Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health (BITAL) posa en relleu, entre d'altres de les seves recerques, una investigació sobre els beneficis per a la salut mental de l'exposició perllongada a espais verds, treball que "va ser emprat per l'Organització Mundial de la Salut o per diversos governs". Per a la científica, figurar en aquest rànquing també suposa visibilitzar que "les dones científiques existim, que la recerca interdisciplinària és rellevant i que la salut planetària és cada vegada més valorada".

La dieta mediterrània és la protagonista de treballs científics –conseqüència de la seva inscripció com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO– que determinen la presència del catedràtic Xavier Medina en el rànquing d'Elsevier. L'investigador líder del Grup interdisciplinari en alimentació, nutrició, societat i salut (FoodLab) apunta que prové de "l'antropologia social, encara poc coneguda dins del camp científic en general. I dins d'ella, els estudis sobre alimentació són encara menys coneguts". La seva presència al rànquing suposa per al catedràtic una mostra del creixement "de la disciplina en les darreres dues dècades i de l'interès dels estudis sobre la cultura alimentària, acompanyant punts de vista nous i més holístics".

També forma part del 2% de científics més citats del món el vicerector i catedràtic Xavier Vilajosana, que, a més, és coinvestigador líder del Wireless Networks Research Lab (WINE), de l'IN3. Dels resultats de recerca de Vilajosana destaquen els relacionats amb sistemes de comunicació per a l'internet de les coses –l'IoT, per les seves sigles en anglès–, els que tenen a veure amb l'anomenada sensòria passiva i, més recentment, els vinculats a sistemes satel·litals i de posicionament amb GNSS –sigles anglosaxones de sistemes globals de navegació per satèl·lit. Per al vicerector, la presència d'investigadors de la UOC en el rànquing confirma que "la recerca que fem és equiparable a la que es fa en d'altres institucions amb més finançament i reconeixement científic".

Una avaluació de la recerca també qualitativa

Tot i que les citacions són les protagonistes per ser present al rànquing d'Elsevier, per al vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC, l'avaluació de la recerca ha de tenir presents "tant indicadors quantitatius com qualitatius per entendre el seu impacte, científic i també social". En aquesta línia, la UOC és una de les institucions que s'ha sumat a iniciatives internacionals per impulsar un nou model d'avaluació científica, amb la signatura de la Declaració de San Francisco (DORA) al 2019 o amb la constitució dos anys més tard de la Coalició Internacional per a l'Avanç de l'Avaluació de la Recerca (CoARA). A més, la UOC compta internament amb el Pla CoARA 2024-2027 per desenvolupar millores sobre l'avaluació de la recerca amb el seu personal docent i investigador.

La recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.