No pots complir els propòsits de Cap d'Any? Prova-ho amb els antipropòsits

Milions de persones es marquen una sèrie d'objectius, al començament de l'any, per complir-los durant els dotze mesos següents. Unes metes que, en la majoria dels casos, solen anar enfocades als canvis d'hàbits de salut i la millora de l'estat físic, emocional i, fins i tot, laboral. Però que en la majoria dels casos no s'arriben a fer realitat. És més, moltes vegades no s'arriben ni a planificar i es queden en una mera fantasia.

"El propòsit és una cosa molt personal, i hi hauria d'haver tants propòsits com éssers humans, perquè cada persona és diferent, però sovint ens plantegem propòsits inapropiats. Com més genèric és el nostre propòsit, més probabilitats té de fracassar", recalca Enric Soler Labajos, psicòleg relacional i tutor del grau de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que proposa optar per una estratègia diferent per aconseguir aquests objectius, com és la fixació dels "antipropòsits", "i així evitar que un propòsit s'acabi convertint en un despropòsit", afegeix.

Què és un "antipropòsit"

Malgrat que no és un concepte gaire comú, en els últims anys el terme antipropòsit ha anat guanyant popularitat. En concret, el terme antipropòsit fa referència a aquelles accions i planificacions concretes destinades a abandonar un hàbit concret o una rutina que no li produeix cap satisfacció o positivisme a la persona. Però no n'hi ha una definició estipulada.

"Un antipropòsit no és altra cosa que un propòsit que una persona es fa a si mateixa amb llicència per incomplir-lo. L'antipropòsit es podria considerar com el propòsit de deixar de fer alguna cosa que hem fet tota la vida, sense saber ni per què ni per a què, però que no ens resulta gratificant", explica Soler Labajos. D'aquesta manera, en el context de les metes marcades a l'inici de l'any, cada vegada són més les persones que opten per establir antipropòsits com a tàctica per definir aquelles que no volen assolir.

Segons els experts, en general, acostuma a ser més fàcil defenestrar rutines ja conegudes i alliberar-se'n que adquirir-ne de noves. Principalment, perquè sense l'assumpció d'un nou repte o meta al qual una persona no s'ha enfrontat mai, no es pot conèixer l'esforç necessari per assolir-lo. "I tampoc sabem quin cost emocional ens suposarà si no aconseguim complir les expectatives", comenta aquest expert.

Per exemple, en lloc d'establir la meta de perdre pes, un antipropòsit podria ser "no obsessionar-se amb la dieta" o "no deixar que l'aparença física dicti la meva felicitat". És una manera d'abordar les metes des d'una perspectiva paradoxalment inversa, i identificar comportaments no desitjats en lloc d'establir metes específiques.

Estratègia per a la consecució dels antipropòsits

A l'hora d'assolir els antipropòsits marcats, és fonamental que els objectius estiguin ben definits, que siguin realistes i mesurables. "Si no es compleixen aquestes tres característiques en l'objectiu, pots donar per fet que el que tens garantit és un despropòsit", adverteix l'expert de la UOC.

Per tant, per obtenir els resultats desitjats cal establir una estratègia, encara que sigui mínima. I un acte de voluntat i esforç. "En tractar-se d'un objectiu nou, és necessari un canvi de conducta, per la qual cosa hem de preveure com quedarà modificada la nostra vida quotidiana, i si aquest abandó o canvi d'hàbits és realment possible i compatible amb el nostre dia a dia", explica el psicòleg.

D'aquesta manera, es poden posar en marxa una sèrie d'eines psicològiques, com les preguntes pròpies, vinculades al moment vital, a la motivació i a la finalitat. "Les respostes que ens donem, ens proporcionaran pistes sobre si l'antipropòsit en qüestió és adequat o no. Per exemple, si em proposo fer esport, que és una cosa que odio, i m'ho plantejo perquè no se m'acut cap altre propòsit, millor que me n'oblidi, perquè el fracàs està garantit, amb la desmotivació que això comporta", recalca Soler Labajos.

De fet, diversos estudis dels últims anys han constatat amb evidència científica que la falta de voluntat i la falta de control d'alguns estímuls són els factors que més impedeixen assolir els objectius marcats a l'inici de l'any. I un estudi recent publicat per un grup internacional d'experts conclou que les persones no són particularment bones a l'hora de complir els seus propòsits de Cap d'Any. És més, prop del 66 % de les persones que van participar en l'estudi, van abandonar els seus objectius ja al mes de gener.

De fet, entre les principals causes relacionades amb l'incompliment dels propòsits del nou any destaca que aquests propòsits solen ser massa inconcrets, massa optimistes i poc mesurables. "En el rànquing dels propòsits d'Any Nou guanyen per golejada fer esport, estudiar un idioma, fer dieta o deixar de fumar. Aquests propòsits són massa genèrics, poc concrets. Semblen els propòsits-comodí per a qui no es vulgui plantejar un autèntic propòsit personal. En canvi, per posar-ne un exemple, si et planteges deixar de consumir sucs envasats, deixaràs d'ingerir grans quantitats de sucre, i el resultat et pot sorprendre en l'àmbit dietètic”, comenta Soler Labajos.

Una vegada definida l'estratègia, per posar-la en marxa, cal intentar definir aquests objectius concrets destinats a l'abandó de certes actituds. "Amb l'objectiu de facilitar el compliment de les intencions marcades, els antipropòsits actuen com una manera d'evitar l'estrès autoimposat addicional al del mateix propòsit, en el qual cada any ensopeguen moltes persones", aconsella l'expert de la UOC, que explica que "és més fàcil alliberar-se de dinàmiques que no t'aporten res, o fins i tot et perjudiquen, que adquirir-ne de noves per compensar les ja adquirides que no et gratifiquen".

Per això, Soler Labajos aconsella seguir aquest decàleg, per poder desenvolupar una estratègia des del punt de vista psicològic que contribueixi a incrementar les possibilitats d'èxit a l'hora d'assolir els objectius marcats en els antipropòsits de Cap d'Any.

Decàleg psicològic d'antipropòsits per Cap d'Any

1. La missió de l'antipropòsit: pregunta't per a què et serveix aquest antipropòsit en aquest moment. Si la resposta no és clara i contundent, oblida-te'n.
2. Tota decisió ja és una intenció: és impossible no proposar-se res. Proposar-se no fer-se cap propòsit és un propòsit.
3. Pocs, però interessants: com menys antipropòsits, millor. Concentra't solament en allò que t'interessa de debò.
4. Estratègia per a la seva consecució: estableix una estratègia per assolir-lo. Si no hi ha un pla, no hi ha missió.
5. Objectius a curt i mitjà termini: subdivideix l'antipropòsit en diversos objectius parcials. El canvi progressiu és més factible que el radical.
6. Antipropòsits realistes i mesurables: assegura't que els objectius són concrets, realistes, mesurables, i preveu un temps raonable per assolir-los. En cas contrari, estàs construint un despropòsit.
7. Persistència i autopermís per a la recaiguda: dona't permís per no assolir-lo a la primera. Les recaigudes són oportunitats per remuntar.
8. L'alliberament de dinàmiques com a eina. És més fàcil alliberar-se de dinàmiques que no t'aporten res, o fins i tot et perjudiquen, que adquirir-ne de noves. Deixar anar llast és un bon antipropòsit.
9. Focus en les metes pròpies: oblida't dels propòsits dels altres. Cadascú té els seus. Si per casualitat coincideixes en algun objectiu amb algú del teu entorn, comparteix-lo. Això us ajudarà a motivar-vos per assolir-lo.

Gaudir del present i del camí: el millor propòsit és proposar-se que les previsions per als pròxims 365 dies no arruïnin el moment present.