Com gestionar la tornada a la feina després d'una excedència en una altra empresa

"Cada cop hi ha més persones que demanen una excedència al treball, ja sigui per conciliar la vida familiar, per reprendre estudis o per anar a treballar a una altra empresa", explica Francisco Trujillo Pons, professor col·laborador del grau de Relacions Laborals de la UOC. Les dades ho confirmen. Segons xifres de la Seguretat Social, que només especifica les excedències per cuidar fills o familiars, ha augmentat un 45 % les persones que han demanat aquesta aturada per poder tenir cura de les seves criatures a Espanya durant els sis primers mesos d'aquest any respecte al mateix període de l'any passat. Concretament ho han fet 24.942 persones, per 17.140 que ho van fer els sis primers mesos del 2022. És l'augment més gran des que es comptabilitzen aquestes dades, l'any  2012.

Però a banda de l'excedència per cura de fills, un treballador o treballadora pot sol·licitar dues excedències més, concreta Trujillo: la forçosa i la voluntària. La primera es pot demanar quan l'empleat és sol·licitat per ocupar un càrrec públic (per exemple, conseller, regidor, etc.) o per funcions sindicals en un àmbit provincial o superior. En aquests casos, quan el treballador cessi d'aquest càrrec públic, pot tornar a l'empresa, que està obligada a donar-li exactament el mateix lloc de treball que tenia.

En canvi, pel que fa a les excedències voluntàries, no se li reserva el lloc de treball, sinó un "dret preferent" a tornar quan hi hagi una vacant igual o similar a la de la seva categoria professional. A més l'empleat només la podrà sol·licitar si té com a mínim un any d'antiguitat a l'empresa i la seva duració podrà ser d'entre un mínim de quatre mesos i un màxim de cinc anys. "Cada cop se'n sol·liciten més", explica Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, expert en dret al treballador. "Normalment es demanen perquè tens una oferta d'una altra empresa i si ho fas a través d'una excedència voluntària pràcticament pots marxar d'un dia per l'altre o amb set dies d'antelació en lloc dels 15 o més que requereixen les baixes voluntàries", concreta Vidal. L'altre motiu, afegeix, és perquè vols marxar a treballar a una altra companyia però prefereixes tenir la carta de retorn per si la nova feina no t'encaixa. En aquest últim punt, l'expert deixa clar que l'empresa no està obligada a acceptar peticions de retorn anteriors a la data que està previst que finalitzi l'excedència.

A més, per frenar aquest tipus d'excedència, el que fan ara moltes empreses és posposar la seva data d'inici per forçar l'empleat –que en la majoria de casos la sol·licita per anar a treballar a la competència– que presenti una baixa voluntària. "El que no pot fer l'empresa és denegar l'excedència, però el treballador tampoc la pot iniciar unilateralment si la companyia necessita alguns dies per buscar un substitut o per raons organitzatives", deixa clar Vidal. Però, com viuen empreses i treballadors el retorn després d'acabar aquest tipus d'excedència? Penalitza els treballadors o els beneficia?

"Quan es torna poden haver-hi conseqüències subtils, com que l'empresa tingui dubtes del compromís de l'empleat perquè s'ha trencat la confiança o es qüestiona la seva lleialtat cap a la companyia", explica Enrique Baleriola, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i expert en psicologia del treballador. Des d'un punt de vista sociològic, aquest fenomen s'emmarca en el que es coneix com cultura organitzativa: "Per a les persones és important la identitat de pertinença a un grup, en el cas d'una excedència es pertorba aquesta identitat dins de l'empresa i provoca que la persona ja no sigui la mateixa o deixi d'encaixar al grup", exemplifica Baleriola.

Aquesta situació de ruptura del compromís que pot sentir l'empresa, explica l'expert, pot afectar de diverses maneres el treballador. "Pot tenir una sensació d'exclusió que el faci sentir frustrat o infravalorat o, fins i tot, mostrar-se susceptible als canvis o als nous companys. L'empleat es pot arribar a qüestionar coses com què fa en aquesta companyia, quina és la seva aportació o quins són els seus valors". Per  evitar-ho, deixa clar Baleriola, empresa i treballador han d'abordar la tornada amb una comunicació directa i deixant clares les expectatives de cada una de les dues parts. "L'empresari ha de donar un marc de suport perquè el treballador parli de les seves experiències durant l'excedència i pugui expressar les seves preocupacions sobre el seu retorn", concreta l'expert. Una fórmula per aconseguir-ho és que la companyia posi en marxa un programa de tutories per aquest tipus d'empleats i, així, facilitar-li la reincorporació al lloc de treball. "A més, per part de la companyia també cal reconèixer les habilitats que aquesta persona ha adquirit durant la seva excedència en lloc de veure-ho com una falta de compromís i, per part del treballador, ha de tenir una conversa oberta amb els supervisors i companys per expressar el seu entusiasme per aconseguir l'èxit de l'empresa i així allunyar possibles dubtes de compromís". En definitiva, conclou Baleriola, que aquesta transició surti bé depèn de la comprensió i el reconeixement tant de l'empresa com del treballador.