Les dones lluiten pel seu paper protagonista en el cinema

Per primer cop a la història, en els premis Goya d'aquest any cinc dones optaven a guanyar alguna de les dues categories que hi ha a millor direcció. Es tractava de Carla Simón (amb la pel·lícula Alcarràs) i Pilar Palomero (La maternal), a la millor direcció, i Elena López Riera (El agua), Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos), que finalment va guanyar, i Carlota Pereda (Cerdita), en la categoria de millor direcció novella.

La dada no és casual, ja que en els darrers anys hi ha hagut un increment de la presència femenina al món del cinema. El 2010 només un 9% de dones eren directores a Espanya, una xifra que ha augmentat fins al 24% el 2022, segons l'estudi La representatividad de las mujeres en el sector cinematográfico del largometraje español 2022. Tot i aquest increment, però, encara s'està lluny d'aconseguir la igualtat entre els dos gèneres. Segons el mateix informe, que fa periòdicament l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), que es va crear precisament per reivindicar la presència femenina en el cinema, les dones van tenir una representació d'un 37% en el cinema l'any 2022, mentre que l'altre 63% va ser per als homes. Les categories en què va augmentar la presència femenina respecte de l'any anterior van ser el so (amb un 28% de dones), la composició musical (21%), els efectes especials (36 %), el montatge (36%).

Pel que fa als càrrecs en què les dones estan més representades, continuen sent els que estan vinculats amb el seu rol tradicional de gènere, és a dir, el disseny de vestuari (80%) i el maquillatge i la perruqueria (73%). I les àrees més equitatives entre els dos sexes són la direcció de producció (amb un 55% de representativitat femenina) i la direcció artística (55%).

Petits passos

Des que es va començar a elaborar anualment aquest informe (fins al 2022 portava vuit edicions), ha augmentat de mitjana un 11 punts percentuals la presència de les dones en els gèneres cinematogràfics i els dotze llocs de responsabilitat que s'analitzen (direcció, guió, producció, entre d'altres). 

A escala mundial també s'han fet passos, però encara s'està molt lluny de l'equitat. Segons les dades recollides per la plataforma Statista el 2002, el 27% dels personatges principals interpretats en el cinema mundial eren dones (un 73% eren homes), mentre que el 2022 aquesta xifra s'enfilava fins al 38% (i un 62% d'homes).

Això sí, l'edat a l'hora d'interpretar certs personatges continua jugant en contra d'elles. Les actrius més grans de 40 anys només representen una quarta part del total de personatges femenins en el cinema mundial durant la darrera dècada, i les dades encara empitjoren més quan es tracta de dones que no són de raça blanca.

Darrere de les càmeres, la presència femenina a Hollywood també és deficient. Menys d'un 10% del total d'encarregats d'operadors de càmeres són dones i només un 18% són directores o un 19% guionistes, per posar-ne alguns exemples.

Aquesta revolució femenina que de mica en mica va fent passos en el món cinematogràfic centrarà la jornada ImCreA d'enguany: Dones i creació audiovisual: contextos, imaginaris i tradicions, que està organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i se celebrarà el proper 30 de novembre a la seu de la Universitat del 22@. L'encarregat d'inaugurar-la serà el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i especialista en cinema, Jordi Sánchez Navarro. La jornada comptarà amb una taula rodona que girarà entorn de les noves formes i contextos de creació femenina en l'audiovisual i en què hi participaran la directora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, la productora de Distinto Films, Míriam Porté, la directora i experta en intimitat, Lola Clavo, i Neus Ballús, directora i guionista.