La ciència creu que els homes destaquen sobre les dones en algunes habilitats espacials i amb la realitat virtual es reduirien les diferències

Saber per què els homes i les dones tenen diferents habilitats en algunes tasques és un tema controvertit en el qual encara no hi ha consens científic. Una de les àrees estudiades és la de les capacitats visuoespacials, en la qual diversos estudis han mostrat que els homes sobresurten en certes activitats, com són les rotacions mentals o la cognició espacial egocèntrica —aquella en què els elements a l'espai es localitzen fent servir com a referència el propi cos en comptes d'emprar altres objectes—. Tanmateix, les causes encara no es coneixen. Segons una editorial recentment publicada en accés obert a la revista científica Frontiers in Virtual Reality, el motiu darrere d'aquesta diferència no és exclusivament biològic i es pot modificar a través d'estratègies que poden eliminar aquesta disparitat.

La capacitat de formar imatges visuoespacials és una habilitat cognitiva que es requereix per moure'ns en un espai o per tenir percepció de profunditat i distància. Aquesta capacitat és útil, per exemple, per dibuixar, cordar una camisa o fer el llit. També serveix per planificar una ruta i desplaçar-se a través d'un espai fins a una destinació, a través d'un "procediment basat en informació sensoriomotora sobre la posició d'un individu a l'espai, les distàncies entre el jo i l'objecte i l'automoviment, que permet una seqüència de punts de referència, girs i canvis de direcció que s'han d'adquirir, així com un conjunt d'associacions lloc-acció que s'han de memoritzar", apunta Pierre Bourdin, professor i investigador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Bourdin, juntament amb investigadors de les universitats de Barcelona i Saragossa, de l'Institut de Recerca Sanitària d'Aragó i del Centre d'Atenció i Recerca de Socioaddiccions de la Xarxa Pública de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, han conclòs que les diferències entre homes i dones en les habilitats visuoespacials no són inamovibles. A través d'intervencions adequades, que abasten des de programes de capacitació en nenes i nens de Primària fins a cursos de visualització espacial en estudiants d'Enginyeria, s'han assolit millores significatives. En alguns casos, aquestes operacions redueixen les bretxes de gènere fins a eliminar-les en moltes tasques espacials.

"Quan van aparèixer els primers estudis que destacaven les diferents habilitats espacials per gènere, el món acadèmic, que també té els seus prejudicis, es va bolcar en les explicacions biològiques i evolutives", comenta Bourdin, coordinador del laboratori XR Lab de tecnologies immersives —realitat virtual, realitat augmentada i realitat mixta— de la UOC. "Però en mirar més de prop, ens adonem que el tema és més complex del que sembla a primera vista. Les diferències són molt mal·leables. Per això és important investigar per què tenen lloc i si es poden eliminar, ja que es podria aconseguir més igualtat i potser millorar certs processos de declivi cognitiu", afegeix l'expert.

La realitat virtual com a eina per reduir les diferències

Un dels aspectes més impactants que es destaquen en l'editorial és el paper de la realitat virtual en la millora de les habilitats espacials. Els estudis presentats mostren com aquesta tecnologia proporciona un entorn immersiu que permet avaluar i millorar la representació mental de mapes cognitius i l'orientació espacial.

La realitat virtual pot ajudar, a més, a estudiar els prejudicis que fan incrementar les diferències. En permetre l'ús d'avatars masculins i femenins, o de diferents edats —infant, jove, adult o persona de la tercera edat—, algunes recerques han explorat la importància dels estereotips en l'acompliment de les funcions, amb resultats sorprenents. Assumir un gènere, encara que sigui virtual, sembla que té un efecte en la nostra capacitat de resposta.

"A diferència de les competències en comprensió lectora, les competències visuoespacials s'associen més amb tasques tècniques com les que es desenvolupen en l'enginyeria o l'arquitectura, amb un component logicomatemàtic fort i, per tant, s'assumeix que com que els homes són majoria en aquests àmbits, són els que tenen aquesta mena de competències", explica Milagros Sáinz, investigadora líder del grup de Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

"Aquesta classe de creences i expectatives socials sobre les competències intel·lectuals de nens i nenes funcionen moltes vegades en l'aspecte inconscient, i són brou de cultiu perquè es produeixin diferències en rendiment acadèmic, abandonament i fracàs escolar, tria d'estudis i professió, hores d'oci i temps lliure, entre molts altres elements. Sense que en tot això puguem obviar el pes d'altres aspectes socioculturals i contextuals que influeixen perquè aquestes diferències efectivament es produeixin", detalla Sáinz.

Una recerca amb utilitat social

Els autors de l'editorial de Frontiers in Virtual Reality reclamen més recerca en aquest camp per poder esclarir el gran nombre de qüestions encara no resoltes. En l'àmbit biològic, diversos estudis, alguns dels quals examinaven les diferències entre rates mascles i femelles al laboratori, adverteixen diferències en l'execució de tasques espacials determinades, però les causes concretes són difícils d'establir. En l'aspecte sociocultural, també necessitem conèixer millor els components que fomenten les desigualtats i les eines que poden ajudar a reduir-les.

La recerca en aquest camp revela la naturalesa intricada de les habilitats espacials i la seva potencial mal·leabilitat. Malgrat les diferències de gènere observades en el passat, s'ha obert una possibilitat per canviar-les. Amb diverses tecnologies a la nostra disposició, és possible que aviat aconseguim l'objectiu de reduir o eliminar les disparitats de gènere en les habilitats espacials en nenes i dones en comparació amb els homes. A més, els descobriments per millorar les habilitats espacials també podrien ser útils per combatre alguns deterioraments cognitius en malalties com l'Alzheimer. Tot això són avenços que beneficiaran la societat en conjunt.