La desigualtat en la participació cultural afecta més els barris de rendes baixes, les persones migrades i les dones

A Barcelona, el 58 % de les persones que viuen en barris de renda baixa assisteixen regularment a activitats culturals. Si ens fixem en els barris de renda alta, aquest percentatge puja fins a assolir el 75 %, d'acord amb l'Enquesta de drets culturals de Barcelona.

Aquestes dades estan marcades, en part, pel fet que en molts barris el dret a la cultura es viu a través d'activitats i espais que no sempre es reconeixen com a culturals. No obstant això, rere les dades s'amaga també una realitat a la qual es presta poca atenció: el dret a la cultura no és igual per a tothom.

Aquesta és la idea sobre la qual versa el projecte de recerca El dret a participar en la vida cultural de la ciutat: desigualtats i polítiques d'equitat, liderat per Nicolás Barbieri, investigador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), professor del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG) i autor del blog ubicarse.net.

L'equip del projecte —finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació— inclou persones investigadores de la UOC i de les universitats Autònoma de Barcelona, Internacional de Catalunya, Barcelona i Pompeu Fabra. Així mateix, disposa de personal de les universitats de Montpeller, París, Manchester, Buenos Aires i Diego Portales. A l'equip, se sumen també professionals de l'administració pública, concretament de l'Observatori de dades culturals de l'Ajuntament de Barcelona.

L'objectiu principal d'aquest nou projecte és entendre quines són les desigualtats actuals i quins factors impedeixen participar en la vida cultural de la ciutat. Al mateix temps, la recerca vol originar coneixement per dissenyar i implementar polítiques que permetin donar resposta a aquest problema.

La cultura, element clau en la desigualtat social

S'ha discutit i argumentat intensament sobre les desigualtats en la renda, la salut o l'educació, però s'han tractat molt menys les desigualtats relacionades amb l'exercici dels drets culturals. Això té moltes conseqüències, com són l'augment de la segregació urbana i social.

"Estem passant per alt una dimensió, la cultural, que és clau per entendre situacions de desigualtat més generals", explica Barbieri. "La cultura pot ser una oportunitat per millorar la democràcia, però també un risc en la reproducció de desigualtats."

D'acord amb l'investigador, les condicions en les quals les persones participen en la cultura i sobretot els recursos públics que tenen al seu abast són desiguals. "Això fa que moltes activitats i espais culturals acabin sent activitats i espais de privilegi per a una determinada classe social, barri o gènere, per exemple. Així, es perpetuen desigualtats que no són 'naturals', sinó que són resultat de relacions de poder", aclareix.

Abordar aquest problema des del punt de vista de la recerca acadèmica obre la porta a desenvolupar eines concretes que ajudin a assegurar que la cultura sigui més inclusiva. "Que es compleixin els drets culturals depèn no només dels recursos econòmics disponibles i del seu grau d'institucionalització formal, sinó també de disposar de paràmetres mesurables científicament rigorosos", assenyala Barbieri.

A la recerca d'una cultura que abraci la diversitat

El nou projecte de recerca de la UOC es basa en la premissa que totes les persones tenen cultura i vida cultural. Per entendre més bé aquesta realitat, cal diferenciar entre la cultura legitimada, la no legitimada i l'híbrida.

La primera engloba les activitats reconegudes per les institucions públiques o altres agents formalitzats del sector cultural. Per exemple, l'assistència a museus o espectacles artístics o la participació en una companyia de teatre professional.

D'altra banda, per cultura no legitimada "entenem un conjunt d'activitats i pràctiques informals, populars, comunitàries, que formen part de la vida quotidiana i que contribueixen al desenvolupament dels drets culturals de les persones i de les comunitats, però que no s'acostumen a considerar com a culturals per part d'institucions, enquestes o informes sobre participació cultural", explica Barbieri. Per exemple, explicar contes o històries en família, passejar per la ciutat o participar en celebracions comunitàries com els festivals o els carnestoltes.

Finalment, hi ha l'espai conegut com a híbrid, un terreny intermedi entre allò que està clarament legitimat com a cultural i allò que no ho està. "Aquest terreny està particularment en moviment, és dinàmic i moltes vegades representa situacions de tensió i conflicte", afegeix Barbieri.

Tenir en compte totes les expressions culturals i les diverses formes de participació és fonamental per fer front al fenomen de la desigualtat cultural. "Hem de començar per evitar estigmatitzar les persones en la seva vida cultural. Hi ha molta vida cultural més enllà de les institucions i les organitzacions, i s'ha de reconèixer aquesta diversitat i imaginar què poden fer les polítiques culturals per connectar-hi", explica Barbieri.

A través d'aquest projecte de recerca, el professor de la UOC malda per comprovar diferents hipòtesis, com ara que la desigualtat de participació en les activitats de cultura no legitimada no és tan gran com l'existent en relació amb la cultura legitimada. O que només alguns projectes que situen l'equitat com a eix central i promouen la participació cultural aconsegueixen donar resposta al problema de la desigualtat.

La pandèmia, un multiplicador de desigualtats

Un dels eixos del projecte de recerca es basa en dues premisses: que les desigualtats en el dret a participar en la vida cultural de la ciutat s'han incrementat durant la pandèmia, d'una banda, i que les polítiques culturals que responen al seu impacte se centren molt més en els problemes del sector professional que en el dret de les persones a participar en la vida cultural, de l'altre.

"Comencem a tenir evidències que la participació cultural digital, que va créixer durant la pandèmia, reprodueix les desigualtats prèvies. Per exemple, els qui més van participar en les activitats digitals que van proposar les institucions culturals (per exemple, a través dels webs dels museus) van ser pràcticament els mateixos que hi assistien presencialment", indica Barbieri.

"Per la seva banda, l'Enquesta de drets culturals de Barcelona va fer palès que el tancament d'espais culturals va afectar algunes persones més que d'altres. Per exemple, el 17 % de les dones enquestades es van veure molt afectades pel tancament dels centres cívics enfront de l'11 % dels homes", afegeix.

Al seu torn, les persones amb nacionalitat extracomunitària o les que viuen en barris de renda molt baixa es van mostrar molt més afectades pel tancament de les biblioteques que les nascudes a la Unió Europea o les que viuen en barris de renda alta.

Una base per crear polítiques més inclusives

La nova recerca de la UOC pot generar dades i coneixement analític per comprendre el fenomen de la participació cultural i així contribuir a detectar estratègies que promoguin l'equitat. "A més d'entendre millor per què es produeixen les desigualtats, volem identificar polítiques que promoguin l'equitat cultural i que ajudin a construir espais culturals de diversitat i confluència", assenyala Barbieri.

"No podem pretendre que aquest projecte aconsegueixi crear automàticament polítiques noves més inclusives, però sí que volem connectar amb agents implicats per crear coneixement de manera compartida. Així, podrem contribuir a l'elaboració de polítiques basades en el coneixement i en valors com l'equitat i la igualtat", afegeix.

L'equip investigador liderat per Barbieri farà una aproximació multidisciplinària que tractarà les ciències socials i les ciències humanes, combinant disciplines com la ciència política, la sociologia de la cultura, l'antropologia cultural, les arts aplicades, l'economia de la cultura, els estudis organitzacionals, la psicologia social, la història cultural o la filosofia.

Pel fet de generar coneixement amb el qual desenvolupar eines per obtenir canvis, l'impacte d'aquest projecte de recerca pot ser des de tècnic fins a social i econòmic.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 4. Educació de qualitat, 5. Igualtat de gènere i 10. Reducció de les desigualtats.

Projecte PID2022-138429OA-I00, finançat per MCIN /AEI /10.13039/501100011033 / FEDER, UE.