Investigadors de la UOC tornen a figurar entre els més citats del món en treballs científics

Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) formen part, un any més, de la llista dels científics més influents del món, ja que se situen entre el 2 % dels investigadors més citats el 2022 de qualsevol disciplina, segons el rànquing de la Universitat de Stanford. La llista d'aquesta edició inclou més de 200.000 professionals de la ciència d'arreu del món, entre els quals es troben els catedràtics i investigadors de la UOC Xavier Vilajosana i Hug March. També forma part del rànquing Margarita Triguero-Mas, nova professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del seu Grup de Recerca en Salut Planetària (GRSP). El rànquing s'elabora anualment a partir de la informació que proporciona Scopus, una base de dades, propietat d'Elsevier, de referències bibliogràfiques i citacions d'articles de revistes revisats per parells, llibres i publicacions en congressos.

Sostenibilitat i ecologia política

Hug March és professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (Turba Lab), adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). La seva recerca se centra en l'estudi de la gestió de l'aigua i l'ecologia política urbana per entendre els diferents processos —tecnològics, sociodemogràfics i politicoeconòmics— que influeixen en la governança socioambiental. L'investigador ha rebut la seva presència a la llista un any més "amb satisfacció, perquè referma el reconeixement d'una trajectòria" i mostra que el seu treball "en sostenibilitat i ecologia política, que és col·laboratiu amb membres del Turba Lab i altres col·legues d'altres universitats, és reconegut internacionalment dins del camp de la geografia i dels estudis urbans i el planejament regional", destaca.

A més, per a March, aquest reconeixement també posa de manifest que "des de la UOC podem ser reconeguts internacionalment dins de diversos camps de les ciències socials, i confirma que la recerca d'excel·lència en sostenibilitat urbana i regional en un context d'emergència climàtica té molt camí per recórrer".

Entre els articles més citats, destaquen treballs antics, però també alguns de més recents, com dos articles publicats recentment a Progress in Human Geography —una de les millors revistes mundials de geografia—, que aborden, respectivament, la financerització del sector de l'aigua i l'impacte polític i ecològic de les males herbes. Aquest últim article està elaborat en col·laboració amb Lucía Argüelles, també investigadora del Turba Lab.

Articles, patents i estàndards d'internet

Xavier Vilajosana, actual vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, és investigador líder del grup Wireless Networks (WINE), adscrit a l'IN3, que treballa en l'estudi i el desenvolupament de tecnologies per millorar la manera com els dispositius electrònics i digitals capten la informació i la comuniquen. Per a Vilajosana, la presència d'investigadors de la Universitat en el rànquing mostra que "la investigació que fem des de la UOC és equiparable a la recerca que es fa en institucions amb molt més finançament i reconeixement científic". A més, també destaca que la inclusió a la llista "et permet veure on ets" i afegeix que "tenir perspectiva del context és positiu i necessari, ja que ens manté desperts i competitius científicament".

Respecte al paper de la investigació del seu grup de recerca, destaca que aquest rànquing no mesura només articles, sinó també "altres factors com patents i estàndards", i des de fa anys la recerca del grup WINE intenta donar resposta a les necessitats tecnològiques dels sectors industrials i productius. "Ens agrada ser a prop de reptes tecnològics que, un cop abordats, permeten a diferents entitats avançar en el desenvolupament dels seus productes o de coneixement. L'impacte el generem perquè coneixem molt bé els reptes i donem resposta a preguntes que es fan aquests sectors", subratlla. En aquest sentit, cal destacar que el catedràtic és autor d'estàndards d'internet: entre els anys 2018 i 2022, l'Internet Engineering Task Force (IETF), òrgan obert d'estandardització, va publicar diversos documents impulsats per l'investigador per estandarditzar aspectes de control de les xarxes sense fil de baix consum energètic.

Cap a una avaluació de la recerca més justa i responsable

Les citacions de publicacions que recull aquest rànquing són un dels elements que es fan servir per avaluar l'impacte científic. Per al vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC, l'avaluació de la recerca és "complexa perquè no hi ha cap solució perfecta", i destaca la importància dels "models híbrids, en els quals tant els indicadors quantitatius com els qualitatius són emprats per entendre l'impacte de la recerca que es fa. Tanmateix, la clau del model és que cadascú es pregunti quina recerca fa, per què la fa i quina és la resposta que busca".

En aquest sentit, la UOC està alineada amb els moviments internacionals que aposten per una nova avaluació de la recerca. La Universitat va ser una de les institucions que el 2019 van signar la Declaració de San Francisco (DORA) per fomentar que l'avaluació de la recerca estigui basada en la qualitat i l'impacte, en el marc del Pla d'acció Coneixement Obert, que aposta per l'avaluació qualitativa de la recerca.

A més, el 2021, la UOC va ser una de les universitats que van constituir la Coalició Internacional per a l'Avanç de l'Avaluació de la Recerca (CoARA), un acord internacional d'organitzacions que fan recerca, organismes finançadors, autoritats i agències d'avaluació, així com associacions de les organitzacions de recerca, societats científiques i altres entitats rellevants, per treballar de manera conjunta a fi de millorar les pràctiques d'avaluació de la recerca.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.