Les estudiants d'Informàtica tenen més bones notes que els seus companys i prefereixen especialitzacions orientades a persones

Durant el curs 2021-2022, els homes eren clara majoria a les aules del grau d'Enginyeria Informàtica a Espanya. D'acord amb l'informe Igualdad en cifras, publicat pel Ministeri d'Educació i Formació Professional, les alumnes representaven només el 14,1 % del total de l'estudiantat.

Aquesta xifra fa palesa una realitat ben coneguda: la presència de les dones en les disciplines STEM —ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les seves sigles en anglès— és molt baixa. A partir d'aquí, què passa a les aules? Hi ha diferències de rendiment i d'especialització entre dones i homes?

Aquestes són algunes de les preguntes que s'han plantejat els investigadors de l'STEAM University Learning Research Group (EduSTEAM), Julià Minguillón i Maria Jesús Marco-Galindo; Elena Planas, del grup SOM Research Lab de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i Josep Maria Marco-Simó, els quals també formen part del professorat dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els investigadors han publicat en obert el treball acadèmic ¿En qué se diferencian las graduadas de los graduados en su trayectoria en el Grado en Ingeniería Informática? El caso de la Universitat Oberta de Catalunya, premiat per la SCIE (Sociedad Científica Española de Informática) durant les Jornades sobre l'Ensenyament Universitari de la Informàtica (JENUI 2023).

Entre les seves conclusions, la recerca destaca que les dones s'incorporen al grau d'Enginyeria Informàtica amb més estudis previs que els seus companys, tenen un rendiment lleugerament superior i trien itineraris diferents.

Més experiència prèvia i més rendiment

Hi ha un gran nombre de treballs que analitzen la bretxa de gènere en els estudis d'Informàtica, però no tants que tractin sobre la trajectòria de les graduades durant el seu pas per la universitat, com ho fa l'article científic dels investigadors de la UOC que mostra la realitat en el cas d'aquesta universitat.

Les diferències comencen amb el mateix perfil de l'estudiantat: les dones s'incorporen al grau amb una titulació universitària prèvia (començada o acabada), mentre que els homes hi accedeixen més des de cicles formatius de grau superior. Això, d'acord amb els autors de l'estudi, condiciona en part les eleccions d'itinerari.

Una altra interpretació permet assenyalar que el fet que les dones disposin d'una titulació prèvia afavoreix que comencin Enginyeria Informàtica més preparades o, almenys, amb més experiència acadèmica. "Les dones obtenen més bones notes en general, especialment en l'itinerari més teòric (el de computació), i es graduen un semestre abans que els homes. Això últim és degut, en part, al fet que tenen més assignatures convalidades en disposar de més estudis previs", expliquen els autors.

Diferències d'itineraris

Segons indica l'estudi, la dificultat de les assignatures no influeix de manera rellevant en la tria de l'itinerari per part de les alumnes. Sí que ho fa, tanmateix, el nombre d'assignatures que els queden per cursar segons les convalidacions i la realitat del "sostre de vidre". És a dir, el fet que elles triïn menys itineraris orientats a aconseguir llocs de direcció i responsabilitat dins de les organitzacions, com el de Sistemes d'informació, encaixa amb la dificultat que presenta en molts casos ser dona en aquesta mena de càrrecs.

A més, els resultats de la recerca de la UOC mostren una diferència marcada entre els itineraris triats per les alumnes i pels alumnes. La majoria de les dones escullen l'itinerari d'Enginyeria de programari, enfocat a crear solucions, aplicables a la vida de les persones. L'elecció dels homes està més repartida, tot i que destaca la via de Sistemes d'informació.

"Les dones opten per itineraris més relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions i la interacció amb l'usuari, és a dir, 'de l'ordinador cap enfora', mentre que els homes acostumen a triar les línies que tenen a veure amb el maquinari i el desenvolupament de sistemes, 'de l'ordinador cap endins'", assenyalen els investigadors.

Posar fi a estereotips

L'estudi de la UOC contradiu dues falses creences: que les dones no tenen bones capacitats per estudiar Informàtica i que no els agrada programar. D'acord amb els autors del treball, posar en relleu aquesta realitat és fonamental per promoure la igualtat, la diversitat i la innovació en l'àmbit universitari.

"Si quantifiquem i identifiquem barreres, prejudicis i disparitats, podem crear un entorn més inclusiu en el qual dones i homes tinguin les mateixes oportunitats d'accés. A més, abordar les diferències de gènere ajuda a establir models a seguir, a plantejar canvis en polítiques, a la competitivitat global i a crear una societat més justa i equitativa", conclouen.

Igualment, les diferències entre dones i homes en els estudis tecnològics estan relacionades amb valors lligats als rols de gènere que, segons Milagros Sáinz, investigadora líder del grup de Gènere i TIC (GenTIC) de l'IN3, es transmeten a les unes i als altres.

"La bretxa de gènere en estudis de ciència i tecnologia és un fenomen complex, les arrels del qual estan relacionades amb una societat sustentada en valors vinculats als rols i estereotips de gènere, transmesos a través d'un procés de socialització diferent per als homes i per a les dones", explica Sáinz.

"S'espera que els homes siguin assertius, competitius, fins i tot agressius, o que aspirin a interessar-se pels objectes. De les dones es confia que expressin correctament les seves emocions, que s'interessin per les persones o que els agradi tenir cura d'altres persones en la societat", afegeix la investigadora.

Aquest estudi de la UOC mostra les diferències observades entre homes i dones, però no aprofundeix en les raons que fan que els uns i les altres prenguin les seves decisions. D'aquesta manera, deixa la porta oberta a recerques futures que contribueixin a aclarir les causes de la desigualtat i permetin afrontar-les i, potser, enderrocar-les.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 4. Educació de qualitat i 5. Igualtat de gènere.

Article relacionat

Minguillón, J.; Marco-Galindo, M. J.; Marco-Simó, J. M.; Planas Hortal, E. (2023) ¿En qué se diferencian las graduadas de los graduados en su trayectoria en el Grado en Ingeniería Informática? El caso de la Universitat Oberta de Catalunya, Jornades sobre l'Ensenyament Universitari de la Informàtica (JENUI). Disponible a: https://repositorio.grial.eu/bitstream/grial/2940/1/Genero.pdf

Contacte per a premsa

Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.