La filòsofa Garcés i l'investigador Kaltenbrunner inauguren el curs de la UOC amb una reflexió sobre la intel·ligència artificial

La filòsofa Marina Garcés, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats, i Andreas Kaltenbrunner, investigador líder del grup AI and Data for Society (AID4So), han estat els encarregats de donar el tret de sortida al curs acadèmic 2023-2024 de la UOC, amb una conversa titulada "Repensar la intel·ligència per repensar-nos. La irrupció de les IA generatives ens dona l'oportunitat de repensar-nos i entendre què ens defineix com a espècie" i moderada per Sílvia Sivera, directora de l'eLearning Innovation Center. La lliçó inaugural de curs ha comptat amb la rectora de la UOC, Àngels Fitó; la presidenta de la Comissió Permanent del Patronat de la FUOC, Helena Guardans, i el conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i patró de la FUOC, Joaquim Nadal, que ha presidit l'acte. La cerimònia, celebrada al campus UOC, s'ha pogut seguir en directe a través de LinkedIn i YouTube.

La conversa, que s'ha nodrit de diferents plantejaments des de dues vessants —la més filosòfica, amb el guiatge de Garcés, i la més tecnològica, guiada per Kaltenbrunner—, s'ha iniciat amb una reflexió al voltant del concepte d'intel·ligència. En aquest sentit, Garcés ha opinat que, per a ella, "l'encert més gran de la intel·ligència artificial és anomenar-se així, perquè situa en el centre del desenvolupament tecnològic la paraula clau de les aspiracions humanes, que és definir-se com a éssers intel·ligents". Per a ella, l'antropocentrisme —la idea que hi ha una espècie que és superior a les altres perquè pot conèixer, entendre i manipular el món— ha construït un imaginari del que és humà que ara projectem, en forma de mirall, en aquest nou ens. "Si hagués de definir la situació actual, diria que per un costat estem en un pas més d'aquesta lluita entre humans pel poder en relació amb la intel·ligència, però hi ha un altre camí que passa pel destronament de l'ésser humà d'aquest lloc que havia pretès superior sobre els altres", ha analitzat.

Kaltenbrunner ha posat sobre la taula com, segurament, el gran repte respecte a la feina en aquest camp és com podem coevolucionar i cocrear amb les IA. En la línia de concebre les intel·ligències de forma jeràrquica, l'investigador s'ha preguntat si realment la IA pot ser una intel·ligència superior, i quines serien les conseqüències d'això. En alguns àmbits, ha explicat, "ja hem vist que ho és". I ha posat l'exemple dels escacs, en què els millors jugadors del món "no tenen res a fer quan juguen contra l'algoritme". Per això, ha dit que "hem de pensar si això és un problema i ens genera por, o si simplement tractarem la IA com una eina similar a la calculadora, que fa els càlculs més ràpidament que nosaltres i que usem per millorar les nostres capacitats".

Un debat extremadament humà

Més enllà del concepte d'intel·ligència, que acostuma a portar el pes del debat quan ens referim a la IA, Garcés ha volgut centrar-se també en l'artificialitat, que ens remet a una concepció que "nosaltres els humans som éssers naturals", mentre que allò que generem, les nostres obres, produccions i tecnologies són "no humanes i alienes". "Això és un concepte totalment erroni", ha valorat la filòsofa, però va en la línia de les pors que tenim al voltant de la IA i de certa visió que hi ha alguna cosa externa que s'està ficant en el nostre cervell, la nostra ment i la nostra manera "natural" de fer experiència del món. "Aquesta idea que hi ha una invasió d'allò que és natural en l'ésser humà retorna a essencialismes perillosos que filosòficament i políticament ja havíem desmuntat", ha advertit, mentre que ha assenyalat com a molt més interessant i, potser, "humana", una forma d'entendre la nostra essència com a "aquesta capacitat de relacionar-nos de forma creativa amb entorns molt diversos i canviants, i tenir-ne alguna comprensió". "Trobem-nos-hi amb tota la capacitat, no de ser més o menys invadits, sinó perquè sigui el nostre terreny d'intervenció, de pensament i de transformació del món", ha instat Garcés.

Kaltenbrunner ha volgut aprofundir en la forma d'entendre la IA com una eina, assenyalant algunes de les conseqüències positives que pot tenir. Tornant a l'exemple dels jugadors d'escacs, ha assenyalat com aquests juguen molt millor avui en dia que quan no existia la IA, perquè ara poden entrenar-se contra un algoritme molt sofisticat. Alhora, ha explicat com la IA pot ajudar a solucionar alguns desequilibris: "algunes persones tenen més facilitat per les ciències que per les lletres, i aquestes eines poden, per exemple, ajudar a escriure un bon text en anglès a algú que no coneix bé l'idioma". Garcés ha volgut apuntar que el concepte d'eina té un perill, que és "considerar que tota eina és neutra". Contrària a la idea de neutralitat, ha opinat que, tal com es desenvolupa la IA en el nostre context, es tracta d'un artefacte "altament polític" i que, per tant, com a subjectes polítics i de coneixement haurem de pensar "no tant en com protegir-nos o com utilitzar-lo", sinó en "com participar-ne".

Ambdós experts han coincidit en el fet que, per tant, hi ha molt subjectes darrere la IA, i que el qui és fonamental a l'hora de plantejar com volem que sigui aquest artefacte. "Volem que sigui com nosaltres i que, per tant, tingui els nostres mateixos biaixos? O volem que sigui millor? En aquest cas, qui decideix què és millor i quines característiques hauria de tenir?", s'ha preguntat Kaltenbrunner. L'investigador no ha volgut demonitzar els biaixos, que ha definit com a necessaris en alguns casos, però ha fet palès que cal tenir "clars" els riscos. També ha assenyalat com a perill el fet que "humanitzem" els sistemes: "T'imagines que és un ens que té motius, però en el fons no en té, és un algoritme. S'ha de tenir això en compte, tant en l'aspecte bo com en el dolent: no té valors ni metes per si sol: algú li ha posat els valors i l'aspecte que té".

Explicar la IA per comprendre'ns

En el darrer bloc de la conversa, dedicat al coneixement, Garcés ha resumit el sentir general que regeix el nostre dia a dia respecte a la intel·ligència artificial, que ens fa viure "entre la urgència que ens fa córrer a adaptar-nos-hi i la paranoia que ens fa sortir corrents". "La pregunta que ens hem de fer és com podem sortir d'aquest moment doblement reactiu", ha assenyalat, amb el convenciment que és en aquest camp on les universitats poden fer grans aportacions, perquè "són precisament el lloc on tot aquest coneixement té la missió de fer-se universalment disponible, col·lectivament desitjable i discutible en condicions d'igualtat", ha conclòs.

Kaltenbrunner ha destacat com, més enllà de ser subjecte d'estudi, la IA s'utilitza cada cop més per fer recerca, i ha posat l'exemple dels articles en computer science, ja que fa deu anys només el 10 % utilitzava la IA, davant del 25 % dels que es publiquen a l'actualitat. "És una eina que s'utilitza molt per generar nous coneixements", ha posat en valor, apuntant que "això té importants implicacions ètiques que no podem obviar, sobretot perquè pot fer més difícil la reproductibilitat, que és una qüestió clau en la ciència".

Sobre la seva àrea d'especialització, la investigació sobre IA, ha considerat que el més important és que es faci "una recerca interdisciplinària". I, si bé ha considerat la UOC molt ben posicionada en aquest sentit, ha advertit de les dificultats de dur-ho a terme, "perquè els experts en els algoritmes moltes vegades senten que es fa intrusisme en la seva àrea". L'objecte de la recerca, ha manifestat, ha de ser explicar: "per mi, s'ha de poder entendre d'on venen els resultats que donen els algoritmes, i que la gent sàpiga de què són capaços i de què no". Per acabar, Kaltenbrunner s'ha tornat a referir a com definim els diversos conceptes al voltant de la IA per concloure que "tota aquesta recerca es podrà utilitzar per entendre una mica millor com som nosaltres", perquè si finalment "arribem a tenir una intel·ligència artificial que pugui ser conscient", per exemple, "haurem de repensar la definició del que és la consciència, i haurem de repensar què és la intel·ligència i com la mesurem".

La UOC estrena nou mandat amb tres línies estratègiques

La benvinguda institucional del curs de la UOC, que engega amb més de 66.600 matrícules de graus i màsters universitaris, ha anat a càrrec de la rectora Àngels Fitó, que va assumir el càrrec el mes d'abril passat i que ha exposat les tres línies que guien el nou mandat que ella comanda. En primer lloc, ha destacat la necessitat compartida per tot el sistema universitari, "que passa per sincronitzar la nostra evolució com a institucions amb la nostra funció social". "El segon repte es planteja directament a la UOC i es resumeix en el fet de garantir-ne la viabilitat, resolent la nostra naturalesa jurídica i acordant un model de finançament viable, just i proporcional a la missió assumida", ha apuntat la rectora Fitó. En darrer lloc, ha destacat la necessitat de tenir un lideratge fort i clar, on tinguin cabuda punts de vista diversos: "aquesta universitat imaginada només serà factible si som capaços de desenvolupar un model de governança clar, funcional i actualitzat; si apostem per la participació de totes les veus, sensibilitats i experteses, i si perfeccionem allò que existeix a partir del diàleg, de l'assaig-error, de la voluntat de millora, de voler ser agents actius del coneixement", ha conclòs.

La presidenta de la Permanent del Patronat FUOC, Helena Guardans, ha presentat una videomemòria del curs 2022-2023, un curs marcat pel final del mandat del rector Josep A. Planell i l'inici del mandat de la rectora Fitó. Guardans ha destacat la constància en la rendició de comptes per part de la UOC durant les seves quasi tres dècades d'existència: "Deixar evidència d'allò que s'ha fet permet un funcionament adult, responsable i objectiu. Retre comptes permet saber on ets, quines són les fortaleses i les debilitats, quines són les potencialitats i les limitacions", ha remarcat.

La darrera intervenció l'ha feta el conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, que s'ha referit al paper que compleix la institució: "El Govern vol que la UOC sigui una universitat de Catalunya, al servei de Catalunya i al servei de tot l'univers dels estudiants que hi acudeixen. I vol que sigui una universitat frontissa, pública per la voluntat política de qui l'impulsa i amb tots els components de privada per complir amb el seu objectiu", ha expressat.