Oli d'oliva, especulació o crisi?

Fa tot just quatre anys, comprar oli d'oliva verge extra sortia de mitjana per 3 euros el litre aproximadament. Avui aquest preu sembla una cosa inversemblant, un record llunyà. Comprar aquest mateix oli és, actualment, tres vegades més car (el preu de mitjana del AOVE és de 9.16€), i en algunes marques prèmium s'ha quadruplicat i ja s'acosta als 13 euros el litre. Segons l'última estadística de l'INE, el preu de l'oli d'oliva refinat es va disparar aquest agost un 52,5 % respecte al mateix mes de 2022, la seva màxima pujada interanual en 21 anys. L'or líquid fa honor al seu nom. "Aquesta pujada no és nova; abans de la guerra d'Ucraïna ja s'estava produint. Evidentment, tot el que ha passat a partir del 2022 amb la guerra ho ha agreujat. Un dels motius principals que n'expliquen la pujada mes a mes és la sequera. Encadenar diverses collites amb escassetat d'aigua repercuteix en els oliverars i, per tant, en el seu preu", afirma Cristian Castillo, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup SUMAT.

De fet, el 2022 va ser l'any més calorós de la història d'Espanya, i avui el país s'enfronta a una greu sequera que afecta el 14 % del seu territori, fet que provoca alertes per escassetat d'aigua. Les pluges durant l'any 2023 han estat un 17 % per sota de la mitjana registrada els últims 30 anys. Per a Castillo, a més de la sequera, hi ha altres variables que han fet enfilar els preus: "La pujada dels preus dels fertilitzants ha afectat. El motiu és que, per a la fabricació d'aquests fertilitzants sintètics, s'utilitza gas natural i, a causa del seu increment de preus, ha acabat repercutint en el cost del producte final." A tot això se li suma un comportament atípic en el consumidor, l'"efecte apilament". "L'anunci de la pujada de preus de l'oli va provocar la compra massiva dels productes per emmagatzemar a les llars. Un increment de la demanda sobtat sense que l'oferta es pugui ajustar. Això acaba repercutint en el preu del producte", afegeix Castillo, que exemplifica: "L'efecte del 'per si de cas' davant una pujada anunciada de preus provoca que, en comptes de comprar una garrafa d'oli, que és el que es necessita, se n'acabin comprant tres per emmagatzemar a la llar. Això té un efecte directe sobre el preu, ja que s'incrementa la demanda de manera imprevista sense que l'oferta es pugui equiparar."

On comprar afecta, i molt, la teva cartera

Recentment, l'organització de consumidors i usuaris a Espanya (FACUA) ha publicat un estudi que demostra que la mateixa ampolla d'oli d'oliva verge extra pot arribar a costar un 45% més en funció de l'establiment on es compra. L'estudi es basa en l'anàlisi de preu de 144 olis d'oliva verge i verge extra de 50 marques diferents a la venda en vuit grans cadenes de distribució del país (Mercadona, Dia, Hipercor, Alcampo, Eroski, Aldi, Lidl i Carrefour), i demostra que hi ha grans diferències de preus. Els punts de venda estan inflant els preus? "És difícil determinar els motius que provoquen aquestes diferències de preu, ja que són les distribuïdores les que l'acaben incrementant. Però, per exemple, l'envàs del producte (plàstic o vidre), el lot de producció (anterior o posterior a collites amb més sequera), etc., poden contribuir al fet que el mateix producte en el punt de venda pugui tenir un preu més elevat", explica l'expert en logística de la UOC. Segons l'Observatori de preus de l'oli d'oliva, aquest agost, el preu mitjà d'origen de l'oli d'oliva verge extra va ser de 8,18 euros per quilo, però es va comercialitzar en supermercats a 9,24 euros per quilo, la qual cosa representa un augment del 13 % sobre el cost de producció dels agricultors, segons l'Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments de COAG. Aquest increment també es dona en molts altres aliments com l'enciam, que pateix una diferència percentual de 582 % entre el preu d'origen i el de destinació. En general, la despesa en alimentació ha crescut de manera important aquests dos últims anys per les contínues pujades de preu i ja arriba fins als 6.018 euros de mitjana l'any. Tanmateix, aquest augment ha vingut acompanyat d'una pèrdua de riquesa, ja que els salaris no han pujat al mateix ritme. Segons el Banc d'Espanya, les famílies han perdut un 4,5 % de poder adquisitiu els dos últims anys.

L’OOVE espanyol en venda a Irlanda és més barat. Per què?

Vista la situació actual de pujada general de preus, importar oli d'oliva d'altres països podria ser una solució a aquests preus? "Espanya és la principal productora d'oli d'oliva del món, per la qual cosa importar oli de qualitat similar ens sortiria molt més car als consumidors", explica Castillo, que afirma que "a més, no seria necessari, ja que en aquests moments no hi ha risc de desproveïment i es pot cobrir la demanda interna. Una altra cosa és que s'estiguin important olis d'oliva de menys qualitat per vendre a un preu inferior, però que, en cap cas, poden ser equiparables a l'oli d'oliva verge extra".

A les xarxes circula un vídeo que mostra que el preu de l'OOVE espanyol és més barat en un supermercat d'Irlanda que a Espanya, una cosa de la qual alerta un informe recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que revela que l'oli d'oliva verge extra de marca blanca a Espanya és un 6% més car que a Itàlia, França o Portugal. "El motiu principal és que a Espanya la indústria de l'oli treballa més a curt termini. És a dir, que no es fan compres per un període llarg, sinó que es van fent per temporada, la qual cosa provoca que tinguem més volatilitat en el preu i que, en casos com els problemes en les collites, doncs, s'incrementi. En el cas d'Irlanda, les compres es fan a llarg termini. Això implica que es tingui un preu fix i que es realitzin comandes massives per cobrir aquesta necessitat. Llavors, encara que hi hagi problemes en algunes collites, com que el preu ja es va tancar fa temps, s'ha de mantenir", detalla Castillo. A més, el consum d'oli per part dels irlandesos és molt inferior al que té la societat espanyola, en què l'oli és un bàsic a la cuina de moltes llars. "En el cas d'Irlanda o el Regne Unit, la demanda d'aquest producte tampoc no és gaire més elevada, perquè fan servir altres substitutius, com ara la mantega. Això també provoca que no sigui tan demanat i que els preus, quan es tanquen, puguin, tal vegada, ser més baixos que, en aquest cas, els que podem tenir a Espanya", afegeix.

Precisament, davant d'aquestes diferències de preus entre supermercats, de les quals alertava FACUA, i entre països, de les quals advertia l'OCU, la vicepresidenta primera en funcions, Nadia Calviño, ha assegurat recentment que el Govern no té constància que en l'àmbit de la distribució ni en el dels productors s'estigui especulant amb el preu de l'oli d'oliva i que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja està investigant l'evolució del preu de venda de l'oli i si s'estigués produint alguna irregularitat. El que queda clar és que el ciutadà poc hi pot fer. "No s'hi pot fer res. El fet que una mateixa marca d'oli la venguin en un supermercat a un preu molt més car que en un altre demostra que uns volen guanyar més i uns altres menys, però no s'hi pot fer res, tret que hi hagués algun tipus d'acord per apujar els preus a un preu comú", explica Jorge Fernández, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, expert en dret del consumidor. "El preu de l'oli d'oliva és un fenomen que, desgraciadament, continuarà afectant cada any a causa del canvi climàtic", conclou Castillo.