La UOC, alineada amb les noves tendències internacionals en avaluació científica

Les universitats s'enfronten al repte que representa l'augment de la responsabilitat en l'avaluació de la seva recerca i la carrera acadèmica dels seus equips. Institucions com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) cerquen una manera d'avaluar la recerca més justa i responsable, que valori una gamma àmplia i diversa de criteris i mèrits. Amb aquest esperit, la Universitat ja es va sumar l'any passat al moviment europeu per a la millora de l'avaluació de la recerca, aglutinat a la Coalició Internacional per Avançar en l'Avaluació de la Recerca (CoARA). A més, el primer semestre de 2023 va interpel·lar el seu personal docent i investigador (PDI) a fi d'entendre les capacitats i la preparació internes per adoptar els principis de CoARA, dins dels processos d'avaluació de la recerca, i per tenir en compte les opinions i preocupacions de l'equip investigador abans de començar a dissenyar accions en concret. El tret de sortida va ser l'any 2019 amb l'aprovació del Pla de coneixement obert de la UOC, quan la Universitat va signar la Declaració de San Francisco (DORA), un moviment internacional per promoure una avaluació de la recerca basada en la qualitat.

Segons valoracions de Julie Wilson, sotsdirectora de recerca dels Estudis d'Economia i Empresa, investigadora del grup Noves Perspectives en Turisme i Oci (NOUTUR) i líder, juntament amb el vicegerent de Recerca i Transferència, Ciro Llueca, del grup de treball del Pla de reforma per avançar en l'avaluació de la recerca, implicar el personal investigador "ha servit per contrastar la necessitat de modificar la nostra praxi envers l'avaluació de la recerca. El qüestionari que se'ls va fer arribar atorga importància a reconèixer la diversitat d'assoliments de la recerca, com ara mèrits, perfils, tasques, carreres i àmbits temàtics, a més de fer un ús més responsable de les mètriques quantitatives per donar més context on calgui i quan calgui".

L'anàlisi, en la qual van participar prop d'un centenar d'investigadors, "il·lustra com estem de capacitats i preparats com a institució per avaluar sol·licituds, projectes i processos de recerca segons els principis de DORA i CoARA, sense parlar de l'avaluació del professorat", comenta Julie Wilson. De fet, més de la meitat dels investigadors participants ja tenen alguna experiència amb metodologies més àmplies —que tenen present la diversitat de les activitats de recerca i les seves pràctiques—, tot i que també hi ha moltes necessitats i peticions de formació respecte d'això. L'anàlisi també mostra que, en alguns casos, cal més coneixement sobre els processos d'avaluació actuals i, en d'altres, l'impuls de més transparència en relació amb els criteris d'algunes convocatòries internes.

El qüestionari al PDI de la UOC sobre l'estat de l'avaluació de la recerca evidencia que els canvis que s'han d'aplicar requeriran capacitació i formació específiques per reduir possibles conflictes d'interessos, amb la incorporació d'avaluadors i avaluadores externs que reforcin la massa crítica a la Universitat.

L'anàlisi també indica que hi ha hagut un 'abans' i un 'després' de la signatura de l'acord de CoARA, el desembre de 2022, en relació amb les percepcions de l'equip de la UOC sobre què faria la resta del sistema. El PDI desconeixia quines accions durien a terme les agències de qualitat universitària, com són l'estatal Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), i altres organitzacions com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Així, l'organització del capítol espanyol a CoARA, amb la participació de la majoria d'universitats i de les agències de qualitat estatal i catalana, entre d'altres, i els passos fets per les agències avaluadores ajuden a entendre, segons els responsables de l'anàlisi, que "els canvis s'estan plantejant en tot el sistema i no només de manera individual".

Com ha canviat l'avaluació de la recerca a la UOC

En els treballs previs a l'anàlisi de l'avaluació de la recerca amb el PDI de la UOC, es va demanar a Llorenç Arguimbau, expert en aquest àmbit, l'anàlisi de l'avaluació de la recerca en les convocatòries internes de la UOC des de la signatura de DORA, el 2019. L'expert, autor de l'estudi presentat, que comprèn el període 2019-2022, remarca que "pel que fa a la metodologia per avaluar les persones candidates i els seus projectes, l'anàlisi de les bases de les convocatòries evidencia que a la UOC s'ha evolucionat cap a una avaluació més qualitativa" i, tal com demana DORA, "els barems automàtics en funció del nombre d'articles publicats i el factor d'impacte de les revistes s'han eliminat dels criteris de selecció de les últimes convocatòries".

Arguimbau observa també que els criteris d'avaluació de les convocatòries internes han avançat significativament en aspectes com la qualitat científica —actualment es valoren les sol·licituds a partir d'elements com la qualitat cientificotècnica dels continguts—, indicadors a escala de publicació —es permet la presentació de citacions i indicadors alternatius—, impacte social —s'han d'explorar respostes als reptes globals—, context, diversitat de resultats, transparència i obertura —es demana si els resultats estan en obert—.

Pla CoARA 2024-2027 de la UOC

La participació de la UOC en CoARA implica elaborar un pla d'acció a quatre anys, en què la Universitat ha de plantejar com vol abordar els deu compromisos de l'acord signat ara farà un any. El Pla CoARA 2024-2027 de la UOC, patrocinat per Xavier Vilajosana, vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria i investigador líder del grup Wireless Networks (WINE) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), serà presentat abans de finals d'any després d'un procés col·laboratiu per fer-ne la validació final.

L'estiu passat es van emprendre els treballs del grup redactor del pla, coordinat per Pastora Martínez-Samper, comissionada per a l'acció internacional de la Universitat, amb la participació, a més de la mateixa Julie Wilson, de Víctor García Font, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigador del grup K-ryptography and Information Security for Open Networks (KISON) de l'IN3; d'Israel Rodríguez, investigador de l'IN3 i líder del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), així com de Bego Aguilera, directora de Ciència Oberta, a la Vicegerència de Recerca i Transferència de la UOC. El grup de treball preveu un temps de participació amb la comunitat acadèmica durant la tardor, en línia amb el compromís de la UOC per afavorir el debat i el consens, treballant de manera col·lectiva per assolir els canvis en l'avaluació de la recerca que necessita la comunitat acadèmica.

Participació a CoARA i organismes d'aquest àmbit

La UOC és present en diversos fòrums nacionals i internacionals que aborden els reptes de l'avaluació de la recerca. Així, el vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, Xavier Vilajosana, representa la UOC al National Chapter Spain de CoARA, impulsat per l'ANECA, la CRUE i el CSIC. A més, Pastora Martínez-Samper va ser nomenada membre de la Comissió d'Avaluació i Seguiment del Procediment d'Acreditació Estatal de l'ANECA i és una de les dues coordinadores del grup de treball Reforming Academic Career Assessment, seleccionat per CoARA, coordinat per l'Associació Europea d'Universitats (EUA) i en què participen més de trenta organitzacions acadèmiques de tot Europa.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.