L'economia "silver": de l'oblit al desig de les grans companyies

Gairebé un 31% de la població espanyola té més de 64 anys; són més de cinc punts que fa dues dècades, quan la taxa se situava en poc més d'un 25%, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que fan referència al 2022. Tot i que aquesta xifra no para de créixer any rere any, a les grans empreses els costa apostar pel que es coneix com l'economia "silver".

"Seria aquell conjunt d'empreses o activitats econòmiques que estan adreçades a un segment de consumidor de 60 a 65 anys en endavant", concreta Ana Isabel Jiménez Zarco, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup i2TIC. "És un col·lectiu interessant per a les marques, perquè els permet crear vetes de mercat amb molt potencial de compra i consum", afegeix Neus Soler, professora col·laboradora també dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup i2TIC.

Tenen temps i diners

A banda d'estar en la seixantena, el perfil d'aquest col·lectiu té més poder adquisitiu que la resta de la població. La seva renda neta mitjana és de 14.762 euros el 2022, segons dades de l'INE, mentre que la segona franja amb la renda més elevada, de 45 a 64 anys, se situa en 14.225 euros anuals, i la mitjana espanyola baixa fins als 13.008 euros. A més, segons recull l'estudi "Los sénior, un colectivo injustamente olvidado por las marcas", elaborat pel mitjà digital dirigit a la gent gran 65ymas.com i la companyia Comscore, és un perfil compromès amb el medi ambient i al qual comercialment li interessen sectors com l'automoció, bellesa i moda, esports, telecomunicacions, informació i viatges. "Són els nous viatgers, perquè, a banda de tenir més diners, també tenen més temps lliure i millor salut que generacions anteriors en la mateixa franja d'edat", coincideixen les dues professores de la UOC. Les dades de l'INE ho corroboren; l'actual esperança de vida a Espanya se situa en els 80 anys entre els homes i en els 86 entre les dones. A més, matisa Jiménez Zarco, el seu comportament de consum no és gaire diferent del de la gent de 30 o 40 anys o fins i tot més joves, i és un fragment de la població amb un pes important i global, perquè no varia gaire la forma de consumir si viuen als Estats Units, a Europa o al Japó.

Però, tot i aquest perfil, per què a les grans companyies els costa apostar-hi? "Les empreses no s'han enfocat en aquest col·lectiu perquè els jubilats de la generació que precedeix els boomers (els nascuts entre 1945 i 1964) no tenien una bona posició econòmica. Aquesta situació, però, comença a fer un gir perquè els boomers que s'estan jubilant, com que han tingut nòmines més elevades que els seus pares, tenen una pensió més alta i, per tant, han començat a ser el desig d'aquestes companyies", concreta Soler. A més d'una jubilació més alta, molts d'ells també s'han creat plans de pensions i han invertit en fons d'inversió o immobiliaris, cosa que fa que la seva situació econòmica encara sigui més còmoda. "Més que oblidar-se d'aquest perfil, el que crec que han fet les grans marques és proposar dirigir-s'hi fins que sigui rendible", matisa Soler.

Consum presencial

Jiménez Zarco també afegeix que moltes marques no hi han apostat perquè, per temes de rebaixar costos, només s'han centrat en el mercat digital, i aquest consumidor prefereix comprar presencialment, tot i que alguns s'han adaptat a les noves tecnologies. "El seu comportament de consum valora el tracte humà i el contacte directe, i molts cops el que passa és que moltes marques no disposen d'aquest canal per dirigir-s'hi", explica la professora de la UOC. Ara bé, afegeix, si veuen mercat, segur que faran aquest canvi. Jiménez Zarco posa com a exemple les entitats bancàries: "Les que només han apostat per la modalitat en línia difícilment arribaran a aquest col·lectiu, però a les que mantenen sucursals (tot i que n'hagin tancat moltes) els serà molt més fàcil."

De fet, ja hi ha indústries que han començat a veure el potencial d'aquesta veta. Són sobretot les d'alimentació i farmàcia (vitamines, antioxidants, productes rics en calci), entitats financeres, turisme i oci, esport o tecnologia, amb especial interès pels productes de domòtica. És qüestió de temps, segons les dues expertes, que aquest nombre d'indústries s'ampliï encara molt més.