Llenguatge, desenvolupament i societat: com assegurar un futur inclusiu per a nens i nenes amb TDL

El llenguatge és un sistema complex i és l'eina fonamental de comunicació que connecta els éssers humans amb el món i amb els altres. A través d'aquest, les persones poden expressar pensaments, emocions, idees i conceptes. No obstant això, aquesta possibilitat es pot convertir en un gran desafiament per a alguns nens i nenes amb TEL/TDL.

Per a l'investigador Llorenç Andreu Barrachina, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i líder del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), adherit al NeuroDevelop eHealth Lab de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "el TEL/TDL és un trastorn primari del llenguatge, és a dir, l'afectació del llenguatge no es deriva d'un altre trastorn (no hi ha una discapacitat auditiva o una discapacitat intel·lectual que causi les dificultats) i afecta l'estructura lingüística, els elements com la morfosintaxi, el vocabulari, la pragmàtica i fins i tot la fonologia".

Malgrat que a l'Amèrica Llatina no hi ha dades específiques sobre la taxa d'incidència de trastorns del llenguatge en nens i nenes en edat escolar, cada dia és més clar que comprendre'n les causes, característiques i possibilitats de tractament, així com diagnosticar-lo a temps, és essencial per garantir un desenvolupament òptim en els qui el presenten.

Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, indica que el TEL/TDL presenta, a escala mundial, una prevalença més alta que el trastorn de l'espectre autista, i insisteix en la necessitat de visibilitzar aquests nens. "Els nens i nenes amb TEL/TDL representen un 7 % del total de l'alumnat. Això vol dir que, en una classe de 20 o 25 infants, en trobarem dos com a mínim. Perquè ens en fem una idea, les persones amb trastorn de l'espectre autista representen entre un 2 % i un 4 % i, tanmateix, les persones amb TEL/TDL tenen menys visibilitat", comenta.

Explorant el trastorn específic / del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL)

L'investigador Andreu comenta que encara són desconegudes les causes d'aquest trastorn. "Hi ha hagut diferents aproximacions, diferents hipòtesis, però no se'n coneix una causa unívoca que realment expliqui la dificultat. Els estudis actuals parlen més d'una multicausalitat, és a dir, diferents aspectes de naturalesa neurològica que impacten en les habilitats cognitives", afirma.

Quant als criteris per identificar el trastorn, aquest es diagnostica fent servir proves d'avaluació del llenguatge. "Normalment, es combinen proves d'avaluació del llenguatge, diguem-ne, estandarditzades, amb d'altres, potser, més subjectives, com ara registres de la parla. També és important fer una entrevista a les famílies, veure'n el context comunicatiu, conèixer la història clínica del nen, i amb aquest conjunt de dades es pot emetre un diagnòstic", emfatitza l'investigador de la UOC. Respecte d'això, també ressalta la importància de detectar en els nens si tenen dificultats o no. Per exemple, entre els dos i els tres anys, es pot evidenciar que un nen té complicacions per parlar i entendre el seu entorn, la qual cosa no vol dir que sigui un cas de TEL/TDL, però sí que es pot realitzar el degut procés i, posteriorment, fer un diagnòstic. És a dir, com més precoç és la detecció, més beneficis genera en el nen la intervenció per ajudar-lo a desenvolupar al màxim les seves habilitats lingüístiques i comunicatives.

El rol de la societat respecte dels nens amb aquest trastorn

Es parla molt sobre el suport que han de rebre aquests nens per aconseguir el seu màxim potencial i participar plenament en la vida de la comunitat. Tanmateix, es deixa de banda el compromís que han de tenir els diferents actors per entendre aquests nens i les seves necessitats i, a partir d'aquestes, crear les estratègies necessàries per eliminar barreres i fomentar un entorn inclusiu i, sobretot, comprensiu.

Professionals de la salut i l'educació, com ara logopedes i psicòlegs, professors i fins i tot els pares de família i cuidadors, tenen un rol fonamental a l'hora d'establir oportunitats per a la pràctica del llenguatge. "El paper dels pares és molt important, perquè ells passen moltes hores amb els nens en diferents rutines que es poden aprofitar per poder treballar o complementar allò que s'està treballant en la teràpia", afirma Andreu.

El trastorn específic / del desenvolupament del llenguatge continua sent una àrea de recerca en evolució, però en la mesura que s'avança se n'incrementa la importància en el desenvolupament infantil. Des dels desafiaments en l'adquisició del llenguatge fins a les seves possibles conseqüències a llarg termini, que, com bé planteja l'investigador, poden ser de diversa índole, "estudis longitudinals que han seguit nens amb problemes de llenguatge han evidenciat que tenen problemes d'aprenentatge, per relacionar-se amb les altres persones, per aconseguir feina i mantenir-la, és a dir, els genera dificultats en el funcionament ordinari de la seva vida. Tenen incidències importants en el desenvolupament personal i professional. Cada cas és únic i diferent, però generalment, si no reben una intervenció adequada i en el moment adequat, poden tenir i presentar problemes al llarg de la seva vida", conclou Andreu.

Aquest trastorn ens crida a prendre mesures per identificar, diagnosticar i tractar els nens afectats de manera primerenca i efectiva. Amb la participació activa de la societat, es pot construir el camí perquè aquests nens puguin trobar la seva veu i es connectin plenament amb el món que els envolta.