La UOC publica el relat d'una educadora que va acompanyar desenes de menors migrats sols durant la crisi del 2018

Samir, Hmad, Soufyane, Mohamed o Lamine. Són cinc dels més de 3.700 infants i joves migrats sols que l'any 2018 van arribar a Catalunya amb l'esperança de viure millor. Eren més del doble que els vinguts l'any anterior i van posar contra les cordes el sistema de protecció, coincidint amb les eleccions municipals en tot l'Estat i amb les autonòmiques en diverses comunitats. Coneguts per les sigles MENA (menors estrangers no acompanyats), la seva acollida va marcar l'agenda política i van ser al centre del focus mediàtic en situacions especialment delicades, com els conflictes amb els veïns en pobles de la costa o el desgraciat suïcidi d'un dels joves. Ho sap molt bé Marina Sonadellas, educadora social de professió, llicenciada en Antropologia i col·laboradora docent del grau d'Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que explica en un llibre la seva experiència acompanyant aquests cinc joves i unes desenes més. Publicat en català el juny de 2022, ara la UOC n'entoma l'edició en castellà perquè pugui arribar a més públic i també a la comunitat educativa.

Sota el títol Menores y migrantes. Relato de una educadora en un centro de acogida, Sonadellas va escriure el relat original en castellà com a treball final d'un curs de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. No s'esperava, primer, guanyar un premi que va suposar l'edició en català del text ni, després, veure la seva obra publicada en castellà. "El llibre és la meva veu, la meva experiència amb ells. Explico d'on venen, per quines situacions han passat, però també si a un li agraden molt les olives o l'altre té les pestanyes llargues. És una manera d'apropar-s'hi i de conèixer com va funcionar el sistema d'acollida, quin va ser el paper de l'Administració i dels mitjans de comunicació i també quina feina va fer la societat civil, que s'ha valorat poc", resumeix l'autora.

Un centre d'emergència de més de dos anys

Sonadellas va ser contractada entre el setembre del 2018 i la tardor del 2020 per una de les entitats que, amb finançament públic, es van ocupar de gestionar els centres d'emergència que havien d'acollir aquests joves un màxim de 72 hores fins a ser atesos en centres d'acollida. La realitat va ser que aquesta atenció d'emergència es va allargar més de dos anys. "Com que els centres d'acollida estaven molt saturats, els serveis d'emergència ens vam anar convertint en serveis d'acollida. Hi va haver nanos que van estar un any o més amb nosaltres, i després van anar en pisos per a majors de 18 anys o bé al carrer", recorda l'educadora.

Des dels barracons d'un antic institut fins a una casa rural, passant per un hotel de la costa, el servei on treballava l'autora del llibre va viure quatre trasllats en aquests dos anys. A més de les polèmiques i la pressió política i mediàtica, van haver d'entomar la gestió de la pandèmia. "El llibre també vol reconèixer el treball social que vam fer i la tasca tan invisibilitzada de les persones que treballen en l'àmbit social", subratlla Sonadellas, que actualment acompanya persones en situació de carrer en un alberg.

Una experiència que travessa

La col·laboradora docent de la UOC explica que el vincle és bàsic per acompanyar bé les persones i relata com, durant aquells dos anys, va construir lligams profunds amb els infants i joves que va atendre, alguns dels quals encara perduren: "És una experiència que em va travessar en molts sentits. Jo participo en la societat civil organitzada, en el món de l'activisme i una mica en el periodisme, i era un tema que estava tant en boca de tothom que era molt difícil separar altres espais vitals del de la feina. Hi havia nanos en situacions molt complicades i ens costava molt desentendre'ns-en. Les persones que hi vam treballar vam fer molta formació en dret d'estrangeria i en salut mental. Van ser dos anys esgotadors i de molt d'aprenentatge, en una situació nova per al sector, on es va crear un sistema paral·lel d'acollida."

Avui, millor, però millorable

Segons les dades que ofereix la Generalitat, el 2018 van arribar 3.709 infants i joves migrats sols a Catalunya. Enguany, la xifra està entorn del miler de persones. Pel que fa a l'Estat espanyol, les dades de la Fiscalia General de l'Estat indiquen que el 2018 van arribar, per la via marítima, més de 7.000 menors no acompanyats, mentre que el 2019 la xifra es va reduir fins a 2.873 i el 2020 va pujar a 3.307. Tot plegat, números freds que, com destaca el consultor de Demografia i professor de la UOC Pau Miret, fan referència a nens i joves que "se senten plenament adults amb relació a la joventut autòctona i que fugen d'una situació impossible al seu país amb la intenció d'inserir-se al mercat de treball sense la possibilitat legal de fer-ho".

Per als arribats des de la tardor del 2021, la situació és una mica millor gràcies a l'aprovació d'un Reial decret que va reformar el Reglament d'Estrangeria per facilitar, entre d'altres coses, l'accés al mercat laboral dels joves migrats a partir dels 16 anys. "Se suposa que, amb el nou decret, quan fan els 18 anys han de tenir accés a un permís de residència i de treball, però molts d'ells es continuen quedant penjats", explica Sonadellas.

L'antropòloga reconeix que hi ha hagut un abans i un després de la gran arribada d'infants i joves del 2018, però també diu que queda molta feina per fer. "La societat civil ha tingut un paper invisible però molt important en l'acollida, i des de l'Administració hi ha hagut certes millores que són innegables quant a la destinació dels recursos i el canvi de model, però, si tornéssim a tenir arribades, no estic segura que s'activarien dispositius molt millors que els que vam tenir. No acaba d'haver-hi una planificació real en l'acollida, tot s'ha anat fent sobre la marxa. I, burocràticament, continuen havent-hi moltes dificultats. I hi ha un racisme institucional i social cap a aquests nois. Pateixen molt", conclou.