El 'coworking rural', clau per combatre la despoblació a Espanya?

El fenomen de la despoblació és principalment rural i afecta, sobretot, els municipis petits. En la darrera dècada, 6.232 municipis han perdut població, és a dir, tres de cada quatre termes municipals. En aquest context, el coworking rural sorgeix com una alternativa per recuperar i atreure població. "L'establiment d'aquests espais amb bones infraestructures i programes d'activitats es pot convertir en un potent atractiu per a les zones rurals", explica l'investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carles Méndez, expert en el fenomen del coworking.

A l'Estat espanyol s'estan impulsant iniciatives destacades de coworking rural com ara Cowocat Rural a Catalunya. "Aquesta associació és un referent pel que fa al coworking rural a Europa. Els seus professionals han viatjat a diferents països europeus, com ara Alemanya, per assessorar iniciatives d'aquest tipus", explica Méndez. Altres organitzacions rellevants són l'associació Cowocyl i el projecte Sierra de la demanda, a Castella i Lleó, una de les comunitats autònomes més afectades per la despoblació, juntament amb Extremadura, Galícia i Astúries. I, pel que fa a Europa, els països capdavanters són Bèlgica i Alemanya, seguits d'Irlanda i els països bàltics.

Per a Méndez, l'èxit d'aquestes iniciatives rau, en gran part, en la feina feta pels tècnics i gestors que han impulsat aquests projectes. "Han demostrat habilitat per iniciar i redirigir les iniciatives segons les necessitats i característiques de l'entorn. Aquesta flexibilitat els ha permès atendre les demandes dels treballadors i adaptar-se als canvis en el mercat laboral", comenta l'expert. D'altra banda, el finançament públic dels organismes del territori i l'aposta decidida per part de les autoritats locals i regionals han estat clau. "Aquest suport ha proporcionat els recursos necessaris per a la seva creació i manteniment, i els ha donat l'impuls i la sostenibilitat bàsics per créixer i ser atractius", afegeix Méndez.

El perfil del coworker rural: autònom i freelance

"El perfil dels treballadors que opten pel coworking rural és predominantment autònom i freelance, a diferència del coworking urbà, en què també hi ha una significativa presència de treballadors corporatius. Aquest tipus d'usuaris gaudeixen de les comoditats que ofereixen aquests espais en un entorn natural", explica l'investigador de la UOC. També, s’hi troben treballadors per compte d'altri que es paguen l’espai perquè “volen treballar al poble on normalment fan vacances”.

Durant el període posterior a la pandèmia de la COVID-19, el nombre de treballadors per compte d'altri que utilitzen el coworking rural ha experimentat un augment considerable, especialment gràcies a l'increment del teletreball. "Malgrat això, la majoria dels usuaris continuen sent freelance i autònoms que troben en aquesta opció una manera atractiva de conciliar la feina amb el benestar que proporciona l'entorn rural", apunta Méndez.

Professionals d'empreses del sector TIC, les enginyeries i la comunicació

Al coworking rural també s'hi apunten professionals d'empreses i organitzacions, sobretot vinculades a les activitats TIC, enginyeries i de l'àmbit de la comunicació. "Aproximadament a Catalunya el grup de professionals vinculats a aquests àmbits representa al voltant del 45 % dels usuaris que utilitzen espais rurals de coworking. El 55 % restant són d'altres àrees, com arts gràfiques, turisme, entre d'altres", assenyala Méndez. 

El coworking rural acull una àmplia varietat de perfils professionals. "Aquest entorn atractiu és escollit per una diversitat de treballadors autònoms, freelance i fins i tot alguns treballadors per compte d'altri que busquen combinar les comoditats de treballar en un entorn natural amb les necessitats de les seves activitats professionals", comenta l'expert.

Sinergies i riscos del coworking rural

El coworking rural pot generar sinergies en els àmbits social i econòmic que van més enllà de les possibilitats d'un espai de coworking urbà. "Pot crear un marc propici per a la formació de vincles més intensos entre els professionals que compartiran aquest espai. Aquesta connexió més estreta pot afavorir col·laboracions i sinergies professionals que enriqueixen les oportunitats de negoci i l'intercanvi de coneixements", assenyala l'expert de la UOC.

Atraure talent i professionals a aquestes àrees rurals no tan sols té un impacte directe en la generació de riquesa i l'activitat econòmica dels pobles i comarques, sinó que també té un impacte indirecte mitjançant la creació de serveis i l'impuls de l'economia local. "Aprofitar els avantatges únics que ofereixen els espais rurals, respecte dels espais urbans, pot provocar un canvi de paradigma en l'economia i la demografia d'aquestes àrees que les faci més atractives per a nous residents i empreses", comenta Méndez. En resum, "fomenta la cohesió social, l'activitat econòmica i el desenvolupament sostenible de les zones rurals".

Tanmateix, el coworking rural té els seus riscos. "El principal és la viabilitat econòmica. El model de negoci dels espais de coworking a Barcelona o qualsevol gran ciutat està focalitzat en el lloguer d'espais; només llogant els espais ja en tenen prou per ser viables econòmicament. Això mateix no succeeix als coworkings rurals, on el nombre d'usuaris és molt inferior al que pot tenir un coworking urbà", adverteix Méndez. Per ser una iniciativa viable, es pot acollir principalment a dos models de negoci: "Un és comptar amb finançament públic en una gran part o convertir-se en un servei públic en la seva totalitat. I l'altre és rebre finançament públic de manera parcial o convertir-se en una iniciativa privada, en què el coworking s'ha de 'reinventar' i oferir altres serveis més enllà del lloguer d'un espai (per exemple, el lloguer d'habitacions, el famós coliving, serveis a empreses externes, serveis d'oci o restauració, entre d'altres)."

Jornada Spanish National Workshop on New Working Spaces

Per analitzar i debatre sobre la situació del coworking a Espanya, la UOC organitza el proper dimarts, 5 de setembre, el seminari Spanish National Workshop on New Working Spaces. En les diferents ponències es parlarà sobre la situació actual del coworking a Espanya i es posarà un especial focus en el coworking rural i el coworking corporatiu. L'acte es farà en anglès.

Contacte per a premsa: 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 8, de treball decent i creixement econòmic, i 11, ciutats i comunitats sostenibles.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.