Les persones grans, objectiu dels ciberdelinqüents

El 2022, la ciberdelinqüència va augmentar un 72 % en comparació amb els delictes en línia registrats tres anys abans. Concretament, l'any passat es van produir un total de 375.506 ciberdelictes. Una realitat que confirma que internet és un escenari on els delinqüents en línia es troben cada vegada més còmodes. S'hi troben tan a gust que actualment un de cada cinc delictes a Espanya es comet a la xarxa. I les persones d'edat són un dels seus objectius.

Segons els experts, hi ha diverses raons que ho expliquen. "Són estafes que s'aprofiten d'unes menors habilitats tecnològiques, la bona fe i fins i tot la por", afirma Albert Jové, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Entre les estafes més comunes que tenen la gent gran com a principal objectiu hi ha "la trucada dient que ha de pagar en línia una quantitat perquè no li tallin un subministrament o per no perdre una prestació, una oferta de venda fraudulenta o un servei tècnic fals".

No obstant això, adverteix que les persones de més edat no en són les úniques víctimes. "És un problema molt greu que ens afecta a tots, fins i tot persones amb experiència digital han estat enganyades", sosté. Aquests són alguns consells per a evitar estafes:

1- Contrasenyes segures i que no es comparteixin. A més de crear contrasenyes llargues —idealment de més de deu caràcters i que incloguin majúscules, minúscules, números i símbols—, la recomanació del professor col·laborador de la UOC és que aquestes contrasenyes no es comparteixin mai. Són úniques i personals. En cas de rebre un correu o una trucada telefònica en què es demani la contrasenya d'un compte determinat per poder-lo reactivar perquè hi ha hagut un problema de seguretat, la recomanació dels experts és no facilitar-la.

Igualment, s'aconsella no compartir-les ni tan sols amb amics o familiars. Per evitar oblidar-les, es poden desar en un gestor de contrasenyes. Compartir-les té perills de seguretat, fins i tot si qui les sap és una persona de confiança, que de manera involuntària pot caure en una estafa en línia igualment, la qual cosa multiplica per dos les possibilitats de ser víctima d'un ciberdelicte.

2- Desconfiar per defecte. Tot sovint es reben correus que redirigeixen a un web fraudulent des del qual operen els ciberdelinqüents. Per aquest motiu, el consell dels experts és desconfiar per defecte. "Verifica, no et creguis tot el que surt per la pantalla (mòbil, tauleta, ordinador). Sempre s'ha de verificar el remitent i el web", adverteix Albert Jové. La veritat és que hi ha falsificacions de webs tan reeixides que pot ser difícil distingir el web legítim del fraudulent. Una manera d'esbrinar-ho és fixar-se en l'adreça d'internet (URL) i comprovar que es tracta del web original i no d'un que se li assembla molt, però en què algunes lletres s'han canviat per unes altres, per exemple, reemplaçant la ela (l) per la i majúscula (I).

3- Molt de sentit comú. "Per què hauries de guanyar un premi en entrar en un web? Qui et pot trucar amb una promoció meravellosa a canvi de donar-li les dades bancàries? La millor defensa és el sentit comú i pensar-s'ho dues vegades abans de dur a terme una acció a internet", assenyala el professor col·laborador de la UOC.

4- No cedir davant amenaces. A vegades, els atacants simulen ser una gran empresa, un banc o algun servei oficial que sol·licita a l'usuari que pagui en línia una quantitat perquè no li tallin un subministrament o deixi de rebre una prestació. Habitualment es tracta d'una estafa. La recomanació dels experts és no actuar amb presses, evitar fer el pagament i, per quedar més tranquil, trucar a l'empresa en qüestió a fi de comprovar que tot va bé.

5- No dubtar a consultar a algú de confiança (amic, fill, net…). En ciberseguretat hi ha una frase que es repeteix sovint: hi ha dues menes d'usuaris: els usuaris que han patit un atac i els usuaris que no saben que han patit un atac. "Ens pot passar (i ens passa) a tots. Moltes persones grans senten vergonya i pensen que els passa perquè ja no estan plenament capacitades. Això és un error", assenyala Albert Jové, que recomana consultar sempre amb algú del nostre entorn per rebre ajuda.

6- No deixar-se portar per la bona fe. Moltes de les estafes fan servir plataformes com WhatsApp per cometre delictes. I gairebé totes s'intenten aprofitar de la bona fe de l'usuari. Un exemple: a través d'una piulada, el compte de la Policia Nacional va advertir fa uns quants mesos d'una estafa en la qual els delinqüents contactaven amb dones fent-se passar pels seus fills i els sol·licitaven un ingrés urgent de diners per resoldre un problema. En aquests casos, la manera d'actuar més segura és comprovar que la persona que escriu és realment el familiar que diu que és demanant-li que truqui per telèfon.

7- No donar dades per evitar el robatori d'identitat. La regla d'or per no facilitar la feina als ciberdelinqüents és evitar donar dades personals a ningú que no sigui d'estricta confiança. "No permetre que et fotocopiïn el DNI si no hi ha un motiu molt justificat per fer-ho i no pujar mai el DNI o altres documents a internet si no són webs absolutament segures, són recomanacions bàsiques de seguretat per evitar el robatori de les teves credencials o suplantacions", afirma Albert Jové.

8- Tancar sessió. Sempre cal tancar sessió en sortir de qualsevol compte. Encara més si la sessió s'ha iniciat en un ordinador que no és l'habitual o des d'una xarxa pública, i en aquest cas aquest consell de ciberseguretat és clau. De fet, els experts recomanen, en la mesura del possible, no accedir als comptes des de xarxes públiques.

Com es poden ensenyar aquests consells?

Moltes vegades, la ciberdelinqüència s'aprofita del fet que algunes persones grans no tenen tanta experiència en el món digital per seguir aquests consells, cosa que obre moltes possibilitats als delinqüents en línia. Per això és clau que també la gent gran rebi una formació bàsica, en què se'ls expliqui, per exemple, com funcionen els administradors de contrasenyes. Per aconseguir-ho, és necessari confiar en les seves capacitats.

"Moltes vegades passa que, en l'àmbit social, tenim la idea que les persones de més edat no són capaces, que no tenen les habilitats per moure's per les xarxes, per utilitzar internet... Aquestes idees no són reals al 100 %", indica Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "No és que no tinguin la competència o siguin incapaces de saber aprofitar aquests recursos, sinó que sovint la poca paciència de qui ensenya o la nostra rigidesa perquè volem que aprenguin de la mateixa manera com ho faríem nosaltres, acaba provocant que elles mateixes se sentin incapaces", continua Lacalle, que afegeix que el que realment cal és dedicar-los més temps i constància perquè puguin aprendre-ho, "a més de més esforç per part de qui ensenya".