Les novel·les gràfiques ajuden a construir el discurs de la memòria històrica a Espanya

El 68,4 % de la població espanyola de més de catorze anys llegeix llibres. La majoria ho fa per oci, en el temps lliure, per la qual cosa tria els gèneres que més li interessen segons els seus gustos i preferències personals. I entre els gèneres que prefereixen els espanyols, n'hi ha un que no para de guanyar popularitat: el del còmic i la novel·la gràfica. Segons l'informe El mercado del libro en España, de GfK, la venda de còmics i novel·les gràfiques va créixer un 10 % entre 2021 i 2022, fins a arribar a suposar un 8 % del total.

Una de les claus dels còmics i les novel·les gràfiques és l'ús de l'impacte visual per cridar l'atenció del lector, donar veu als personatges i compartir les experiències dels protagonistes. Per això, aquest format s'utilitza sovint per construir el discurs de la memòria. Títols com Persèpolis o Maus són exemples d'un subgènere que recupera la memòria històrica i que també té la seva representació a Espanya.

En el seu projecte de tesi, la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carmela Artime Omil analitza com contribueixen els còmics a formar la memòria històrica i com, gràcies al seu format i a les seves característiques, a Espanya aconsegueixen ser un punt de connexió entre les persones que van viure la guerra i la postguerra i les generacions posteriors.

Una lectura que convida a la reflexió

La novel·la gràfica combina el llenguatge visual i el llenguatge escrit per explicar històries. En aquest gènere es fa ús de tota mena de recursos artístics i literaris, des d'il·lustracions fins a documents, passant per fotografies, històries corals o relats en primera persona. Això fa que molts dels seus títols siguin capaços de connectar el lector amb els personatges i resultin molt eficients per construir un discurs memorístic amb intenció de denúncia.

"La part gràfica del còmic és molt útil per enfrontar el lector amb certes imatges i esdeveniments del passat", explica Carmela Artime Omil, autora del treball de tesi Memory construction in the contemporary graphic novels (2005-2015): the Spanish Civil War and its aftermath, dipositada en el programa de doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement. "Algunes novel·les gràfiques utilitzen l'impacte visual per cridar l'atenció del lector, a qui fins i tot sembla que volen provocar una reacció", apunta Artime.

Un bon exemple és L'art de volar, que posa en primer pla cossos demacrats com a símbol del sofriment a l'exili i com a denúncia de l'abandonament per part de les autoritats franceses. Un altre és Cuerda de presas, que mostra dones torturades en les seves parts íntimes i violades pels seus carcellers per explicar com es converteix el cos femení en un espai de lluita i una via de càstig.

El llenguatge del còmic afavoreix, a més, un estil de lectura reflexiu que convida a centrar-se en els elements gràfics per completar la comprensió de la història. "Poder tornar enrere i cerciorar-se d'alguna cosa a través d'un altre estímul que no siguin les paraules és un actiu del llenguatge del còmic", assenyala Artime, que ha dut a terme la seva recerca sota la direcció de Teresa Iribarren, investigadora del grup Llengua, cultura i identitat en un món global (IDENTICAT), dels Estudis d'Arts i Humanitats. "Aquesta reflexió pot portar el temps que necessiti el lector, que es pot moure per la pàgina amb certa agilitat o aturar-se a mirar una il·lustració i analitzar-la amb més deteniment", afegeix.

Un altre avantatge de les novel·les gràfiques a l'hora de fer una narrativa històrica és la seva capacitat d'unir dos aspectes: la ficció i la realitat. Molts títols inclouen documents reals (com ara fotos familiars o cartes), fan referència a esdeveniments històrics o esmenten el procés de documentació que va seguir l'autor, la qual cosa ajuda a traslladar l'experiència personal dels protagonistes al present.

La narració de la Guerra Civil espanyola

Una de les principals conclusions del treball d'Artime és que les novel·les gràfiques espanyoles contemporànies són altament polítiques i tenen una clara intenció de denúncia. "El que hi observem és una necessitat de tornar a explicar la història, de reflexionar, de celebrar i de posar sobre la taula les vides d'aquells que van viure la guerra i la postguerra en primera persona. Hi podem veure una clara intenció política, de denúncia i de demanda".

"Moltes d'aquestes novel·les enalteixen històries personals i deixen que sigui el personatge qui expliqui la història. Gràcies a tot això, els còmics posen les veus i els cossos dels personatges al centre, en un context en què la recuperació dels cossos dels desapareguts és una part essencial de la discussió sobre la memòria", explica Artime.

D'aquesta manera, les novel·les gràfiques busquen la materialització (l'embodiment) dels protagonistes. La manera més evident, assenyala Artime, és l'assimilació de les vivències dels participants. "És el cas del narrador de L'art de volar, que abraça el personatge del seu pare i fusiona totes dues veus en una sola. D'altra banda, l'ús i la reproducció d'objectes personals com ara cartes, fotografies, notes privades i diaris també ajuda a rememorar i a portar experiències passades al present", exemplifica la investigadora de la UOC.

Una altra de les conclusions del treball d'Artime és que les novel·les contemporànies evidencien un canvi en el discurs de la memòria. Els títols escrits per la generació dels fills dels protagonistes estaven marcats pel dolor personal. En canvi, els actuals, escrits ja per la generació dels seus nets, imposen el seu propi discurs polític i les seves expectatives a la història.

Un format per divulgar, conscienciar i educar

En els últims anys, les novel·les gràfiques i el còmic han guanyat rellevància com a eina de divulgació i educació. L'aparent simplicitat del seu format facilita que el públic s'acosti a la lectura i ajuda a transmetre històries i conceptes complexos.

"El còmic s'usa cada vegada més en aules de totes les especialitats, però crec que es podria explotar molt més", assenyala Artime. "Pot ajudar a desenvolupar la creativitat, la comprensió lectora dels alumnes i el gust per la lectura. A més, existeix un corpus de còmics tan extens, que tracta temes tan diversos, que converteix aquest gènere en un bon instrument per a les aules i per convidar a la reflexió en qualsevol camp".

La llista de novel·les que reflexionen sobre la memòria i la memòria històrica és extensa. Entre les referències més conegudes i rellevants arreu del món, Artime destaca Maus, d'Art Spiegelman; Persèpolis, de Marjane Satrapi, o les obres de Guy Deslisle o Joe Sacco. "A més d'aquests treballs, que són més coneguts, normalment recomano The Boxer, de Reinhard Kleist, o Fatherland, de Nina Bunjevac", assenyala la investigadora de la UOC.

Pel que fa a còmic en espanyol, com a referència de la narrativa gràfica sobre la Guerra Civil, la investigadora recomana Cuerda de presas, L'art de volar, Los surcos del azar o les obres de Pablo Uriel. "Però, sens dubte, el major referent dins del còmic de memòria és Carlos Giménez, autor de Paracuellos i 36-39 Malos tiempos. Moltes de les imatges de les novel·les gràfiques contemporànies sobre la Guerra Civil semblen hereves del grafisme de Giménez, que utilitzava la historieta per denunciar i expressar les seves opinions", explica Artime.

El pròxim pas de la investigadora de la UOC és editar la seva tesi com a assaig per arribar, així, a un públic acadèmic. D'aquesta manera, espera contribuir a incloure el cas d'Espanya en l'estudi internacional de la memòria històrica i la construcció de la identitat.

A més, en el marc del gènere del còmic, la UOC començarà a la tardor el Curs Online de Disseny i edició de còmics.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 4, educació de qualitat.

Contacte per a premsa

Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.