Creix el mercat del turisme extrem de luxe, l'aventura més sofisticada

Veure el Titanic a 3.800 metres de profunditat, pujar l'Everest i el K2 durant unes vacances, fer carreres al desert o viatges a l'espai són alguns dels exemples d'un turisme de luxe i extrem que ja no es limita a exploradors o atletes. Fa uns anys només es dedicaven a això aquells que entrenaven diàriament; avui aquestes activitats s'estan popularitzant per a certs públics.

"El turisme extrem de luxe té trets d'excentricitat i d'exhibicionisme. Va sorgir com a resultat de la democratització del turisme, l'ascens del turisme de baix cost (low cost) i la massificació turística, que va empènyer al fet que aquest turisme excèntric prengui rellevància per a persones amb un alt poder adquisitiu que volen viure unes experiències de què només uns quants al món podran gaudir", explica Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), expert en turisme.

"L'interès per aquesta mena d'activitats o pràctiques de turisme extrem de luxe ve per l’exclusivitat i lo excitant de les mateixes, són excèntriques i en molts casos, fan pujar l'adrenalina i s'emmarquen en un ambient de persones amb un altíssim poder econòmic que pràcticament competeixen entre ells, com Jeff Bezos o altres multimilionaris", afirma Díaz. Per a la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia de la UOC, Mireia Cabero, hi ha raons internes i externes que porten algú a provar una pràctica extrema sense bagatge tècnic. "Avorriment o desmotivació vital que es compensa amb experiències emocionals extremes, necessitat de superació personal i anestèsia emocional serien les motivacions internes", afirma l'experta, i, afegeix, que les externes serien "la necessitat de reconeixement social, voluntat de demostrar (poder , atreviment, que es viu una vida interessant, etc.), de destacar (sobresortir ja sigui per l'experiència extrema que ha pogut viure, per l'atreviment, o pels mitjans econòmics que es té)”.

El turisme de rics, més enllà del golf i els spas

En el seu moment, ho van ser els safaris o les destinacions més exòtiques. Una vegada democratitzades aquestes destinacions, ara ho són els viatges extrems de luxe. "Són pràctiques poc accessibles per a la població general, basades en activitats extremes. Per exemple, anar a llocs remots com el pol sud, fer grans cims en poc temps, ser abandonats en illes remotes o a la selva per tenir pràctiques de supervivència extrema o viatges espacials", detalla Díaz. Aquest negoci movia xifres properes als 4.000 milions l'any el 2013, segons Forbes.

Avui, al voltant del 90% dels muntanyencs que aborden l'ascensió de l'Everest són clients d'expedicions guiades, molts d'ells sense una mínima competència alpinística, segons National Geographic. El preu per ascendir a l'Everest varia entre els 45.000 i els 200.000 dòlars, segons els serveis que es vulguin; hi ha qui té calefacció, helicòpter o cuiner. Passa el mateix a l'Antàrtida. El 1996 el nombre de turistes rondava els 7.000; el 2020 la xifra va arribar als 74.000. Es calcula que el 2023 pot arribar als 100.000, segons la International Association of Antarctica Tour Operators (IAATO).

Un problema mediambientalment car

Aquest turisme també és un problema mediambiental en segons quins destins de difícil accés. Sorprenen les imatges de llargues cues d'escaladors que volen ascendir al cim de l'Everest durant hores o que esperen en les diferents bases, amb la pertinent petjada ecològica, residus, escombraries, etc., que suposa la seva estada en un lloc no adaptat. "Hi ha certes pràctiques de turisme extrem que s'han massificat (com la pujada a l'Everest) que no tenen en consideració els efectes col·laterals de la seva activitat, els efectes nocius o les externalitats que tenen aquestes pràctiques, ja que generen situacions d'insostenibilitat que en un futur portaran conseqüències, i veurem com es gestionen", adverteix Díaz.

Un estudi publicat per la revista Nature afirmava que cada persona que visita l'Antàrtida causa la desaparició de 83 tones mètriques de neu per les emissions del transport que ha fet servir per arribar-hi (la majoria amb vaixell). Díaz també considera que “les experiències a illes desertes de difícil accés, o a la selva -on alguns alts executius els agrada experimentar reptes de supervivència- l'impacte també és considerable ja que aquests espais deixen de ser verges i comencen a obrir-se a la seva explotació". 

SpaceX es planteja enviar el multimilionari japonès i magnat de la moda Yusaku Maezawa a la primera òrbita lunar privada de la història, i altres empreses, com Virgin Galactic, ofereixen seients per 450.000 dòlars per viure un vol suborbital en microgravetat de 90 minuts. Sembla que el turisme extrem de luxe no té límits. "Hi ha un mercat creixent per a aquests turistes extrems i que busquen experiències úniques, dirigit a multimilionaris. Però, després del que ha passat amb el Titan i amb altres experiències, el que volen és seguretat i el que s'està augmentant és això, que la pràctica sigui extrema, però la seguretat sigui alta per tal que, en cas que aquest extrem es vegi sobrepassat i hi hagi perill per al client, la possibilitat de rescat sigui real", conclou Díaz.