Fer-se gran a Silicon Valley (i al món): l'edatisme digital des del centre de la revolució tecnològica

"Soc gran, però no idiota." Amb aquest eslògan, el valencià Carlos San Juan de Laorden va començar la revolució contra l'abandonament de la gent gran en el procés de digitalització accelerada dels bancs. Ràpidament, la seva veu va trobar ressò en centenars de milers de persones arreu del país i va acabar arribant al Consell de Ministres fa poc més d'un any. Però la banca i els seus canals en línia no són els únics que s'han oblidat de les persones de més edat: l'edatisme està present en totes les cares de les tecnologies digitals, des de l'exclusió de certs grups d'usuaris fins al mercat laboral.

Dues investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mireia Fernández Ardèvol, investigadora de l'IN3 de la UOC i experta en digitalització i persones grans i professora de comunicació digital dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i Andrea Rosales, investigadora del grup Communication Networks & Social Change (CNSC) i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, juntament amb Jakob Svensson, professor i investigador de la Universitat de Malmö, aprofundeixen en el tema en el llibre publicat en obert Digital Ageism. How it Operates and Approaches to Tackling it (que, traduït al català, seria: "Edatisme digital. Com opera i enfocaments per abordar-lo"). Juntament amb una trentena d'experts i expertes, en les seves pàgines analitzen com l'edatisme digital està present de manera invisible en la nostra societat i, en particular, en la meca de la revolució tecnològica: Silicon Valley.

L'edatisme i les tecnologies digitals

L'edatisme és una forma de discriminació social per qüestió d'edat. Aquesta afecta tota mena de persones, però, especialment, les grans. "En les societats contemporànies capitalistes, la feina i la productivitat són qüestions centrals. En el moment en què deixes de participar en el mercat laboral, o si mai no hi has participat, la societat t'aparta. Amb aquesta lògica, una persona només compta quan contribueix en la producció", explica Mireia Fernández Ardèvol. A partir d'aquesta idea es construeix una relació d'exclusió, que col·loca en la perifèria de la societat les persones de més edat que no són productives.

"A més, les nostres societats construeixen la vellesa com una càrrega, i el que es premia és la joventut", afegeix l'experta de la UOC. "L'edatisme, encara que és molt obvi i està molt arrelat en les nostres societats, continua sent invisible", comenta Fernández Ardèvol. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a escala mundial, una de cada dues persones discrimina la gent gran per la seva edat i, a Europa, una de cada tres persones reconeix haver patit edatisme.

Segons l'Informe mundial sobre l'edatisme de l'OMS, l'edatisme té conseqüències greus per a la salut, el benestar i els drets humans de les persones. En particular, entre les persones grans, l'edatisme s'associa amb menys esperança de vida, una salut física i mental més deficient, una recuperació més lenta de la discapacitat i més deterioració cognitiva. L'edatisme també augmenta l'aïllament social i la solitud de la gent gran, en restringeix la capacitat d'expressar la seva sexualitat i pot augmentar el risc de violència i abús.

Per baixar-se la infografia en alta resolució, fer clic damunt la imatge o aquí.

L'edatisme es manifesta amb especial intensitat en l'entorn de la digitalització. "Les tecnologies digitals sempre s'han associat amb la joventut, des del principi, i les dissenyen majoritàriament persones joves amb un context vital determinat. A més, les tecnologies digitals s'identifiquen amb la productivitat i el món laboral", explica Mireia Fernández Ardèvol. "En tot el procés de digitalització hem oblidat els qui no estudien ni treballen. Lamentablement, això significa que la gent gran no és l'objectiu de la revolució digital, ja que no forma part del sector productiu", afegeix.

Per reduir l'edatisme, l'informe de l'OMS assenyala que cal invertir en estratègies basades en ciència, millorar les dades i les recerques per comprendre millor l'edatisme i fomentar un canvi en el discurs sobre l'edat i l'envelliment. "En el camp digital, hem de pensar en termes de disseny universal i escoltar la veu d'aquests col·lectius, incloure les persones grans en totes les etapes, des de les discussions de polítiques públiques fins als dissenys dels serveis i les proves d'usuari", conclou l'experta en comunicació mòbil, persones grans i TIC.

L'edatisme a Silicon Valley: l'exclusió en la indústria tecnològica

Silicon Valley és un territori geogràfic a la zona sud de l'Àrea de la Badia de San Francisco en què avui s'agrupen més de 2.000 companyies tecnològiques. Però Silicon Valley també és una idea, un concepte nascut de la Universitat de Stanford que s'ha convertit en símbol de la innovació i la revolució tecnològica arreu del món. A Silicon Valley es fabrica el futur, únicament que és un futur creat majoritàriament per homes blancs i joves d'un context social determinat.

"Els orígens sexistes i edatistes de la cultura digital a Califòrnia s'han perpetuat en el temps. La cultura corporativa de Silicon Valley desafia el treballador a canviar el món i trencar barreres, i s'identifica més amb un jove emprenedor i un treballador incansable que amb un treballador amb l'obligació de recollir els seus fills de l'escola a les cinc de la tarda", explica Andrea Rosales. "Els fons d'inversió de risc que financen les empreses emergents tecnològiques busquen aquest esperit jove i desafiador, basant-se en referents com Steve Jobs o Mark Zuckerberg, que van crear grans empreses sent molt joves i treballant moltes hores la setmana", afegeix.

Avui, a causa d'aquests orígens i dels desafiaments de recursos humans del sector, la cultura tecnològica és bastant homogènia en termes d'edat, ètnia i gènere. Per a l'experta de la UOC, això es combina amb les percepcions culturals, els biaixos i les expectatives que els treballadors tecnològics grans seran menys apassionats, tindran més dificultats per processar informació i aprendre coses noves i mostraran menys interès en la tecnologia en general. A partir d'aquí, des de Silicon Valley, l'edatisme digital s'expandeix per la resta del món tecnològic.

"Silicon Valley ha promogut els programes corporatius que presenten els llocs de treball com a patis d'esbarjo, amb beneficis a l'oficina i activitats de cohesió d'equips, subratllant els valors empresarials de l'empresa com a família, fusionant la vida personal amb els objectius corporatius", assenyala Andrea Rosales. "La passió devota per la feina i el lloc de treball correspon amb més freqüència a un treballador tecnològic jove, un paradigma que s'ha imposat a les empreses tecnològiques internacionalment i que persisteix malgrat el teletreball", agrega.

"El primer pas per trencar amb aquest marc és crear més consciència sobre els estereotips que marquen les relacions interpersonals i, particularment, els estereotips d'edat, i com aquests marquen les relacions laborals a les empreses tecnològiques", apunta Andrea Rosales. "No ens podem creure que tots els programadors haurien de canviar de rol a partir dels 35 anys i que ser programador no és compatible amb el fet de tenir una vida pròpia", conclou.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides número 10, reduir la desigualtat en i entre els països.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.