El 'boom' dels festivals: relacionar-se amb la música mitjançant l'experiència col·lectiva

És possible que després de la pandèmia les experiències col·lectives s'apreciïn encara més: la companyia i el gaudi compartit van ser alguns dels grans forats que va deixar la crisi de la COVID-19 i, una vegada superada, les ganes de recuperar-los s'han fet ben patents. Una de les expressions més visibles d'aquesta tendència són els festivals de música: cada cop n'hi ha més i cada cop tenen més públic. Aquesta mena d'esdeveniments han fet que es reestructuri el model de negoci de la música en viu i el seu impacte a les ciutats, però també canvien la forma en què el públic gaudeix del directe dels seus grups preferits.

En els darrers anys, els festivals de música han esdevingut tota una experiència social en què convergeixen diverses activitats culturals, econòmiques i turístiques. Segons l'Anuari d'Estadístiques Culturals del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a l'Estat espanyol es van celebrar 874 festivals de música l'any 2021, una xifra que consolidava la tendència creixent abans de la pandèmia i que sembla que ha tornat amb forces renovades. Aquest auge no és nou, ja fa uns quants anys que el sector musical abraça les propostes festivaleres, a causa del canvi de model de negoci: quan la venda de discos va quedar planxada per les plataformes de streaming (reproducció en continu), la gran font d'ingressos va passar a ser la música en directe.

Aquesta circumstància es veu reflectida en les xifres de facturació de venda d'entrades de la música en viu, que l'any 2022 va ser la més alta mai registrada. Va superar els 459 milions d'euros, segons el darrer Anuari de la Música en Viu de l'Associació de Promotors Musicals (APM) d'Espanya. Això representa un increment del 191,33 % respecte de l'any anterior (2021), un any marcat per les limitacions generades per la crisi sanitària de la COVID-19. Però és igualment destacable que aquesta xifra representa un increment del 20,03 % respecte del 2019, any que ocupava el primer lloc quant a recaptació per venda de tiquets des que l'APM fa seguiment d'aquestes xifres.

A Catalunya, les propostes són moltes i ben variades: hi ha esdeveniments per a tots els gustos i colors, des dels macrofestivals com el Primavera Sound o el Sònar –cadascun amb les seves particularitats– fins a festivals més allunyats de centres urbans i arrelats a l'entorn, com poden ser el Vida o l'Aphònica.

"Una cosa que és molt important per un festival és que el producte que es consumeix és, al final, l'experiència", apunta la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Alba Colombo, directora del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG) i investigadora principal de Festivals, Events and Inclusive Public Space (FESTPACE), un projecte europeu que analitza l'ús dels espais públics a Europa per a tota mena d'esdeveniments. "El que el públic compra no és tant un concert, sinó tot el que viu a dins de l'esdeveniment." Més enllà de la música, això pot incloure una polsera, el merchandising, la decoració, el menjar… i un entorn "instagramejable". "També és un gran atractiu el fet d'anar descobrint grups: un coneix els caps de cartell i alguna banda en particular, però anar provant i veure què resulta interessant entre totes les propostes és el que diferencia els festivals de comprar una entrada per a un concert concret", diu Colombo.

Barcelona, epicentre del negoci festivaler

Si parlem de festivals, no podem obviar el fet que Barcelona s'hagi convertit en potència mundial en aquesta matèria. Hi convergeixen cites de renom internacional, com els esmentats Primavera Sound o Sònar, que representen un impacte molt considerable quant a ingressos a la ciutat. Segons dades proporcionades per la mateixa productora, la darrera edició del Primavera va tenir un impacte total de 349 milions d'euros. El primer cap de setmana es van registrar un total de 200.000 persones, mentre que al segon hi van assistir unes 240.000 persones, provinents de 139 països.

"Cal destacar l'orientació d'aquests festivals, que apunten a atraure turistes que venen a gaudir de la música, el clima i l'ambient. Hi ha festivals més orientats al públic internacional que al nacional o local, i això té conseqüències", assenyala Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. En aquesta línia, una de les conclusions de la recerca de FESTSPACE és sens dubte que "Barcelona està saturada d'espais" i que, quan parlem de festivals musicals d'indústria cultural, es pot veure com estan molt centralitzats a la ciutat, i es regeixen per un tipus de polítiques molt conservadores i economicistes, amb la voluntat de fer negoci i de ser sostenibles econòmicament. "En aquests casos no hi ha cap voluntat d'inclusió, diversitat o participació comunitària", diu, sinó que l'objectiu és guanyar diners.

"Els grans festivals amb milers i milers d'assistents, molts dels quals són turistes, generen ingressos, però també comporten inconvenients en forma d'aglomeracions, sorolls, comportaments incívics, residus, etc. En aquest sentit, hi ha ciutats i destinacions que poden entendre aquests esdeveniments com la gota que fa vessar el got d'una situació sobresaturada", assenyala Díaz. "Altres destinacions, però, poden entendre els festivals com a aigua de maig per rebre les visites que salven l'any econòmicament. Tot depèn de la dimensió de l'esdeveniment, la gestió d'aquest, el moment de la destinació i les característiques de l'ecosistema local on se celebra el festival", conclou l'expert.