Un estudi identifica iniciatives de la ciutadania que promouen i defensen els drets digitals

El procés de digitalització i avanç de les noves tecnologies en les últimes dècades s'ha implantat a velocitats diferents en funció de les societats de cada país i de cada context cultural i polític. Aquest panorama també ha afectat el desenvolupament i els avanços dels drets digitals de la ciutadania, ja que s'han imposat de diferent manera en funció de cada marc social.

Ara, un nou treball en el qual han participat investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat les diferents iniciatives que han promogut els drets humans en relació amb les tecnologies digitals en les dues últimes dècades. La recerca s'emmarca en el projecte Justícia Digital Global, que impulsen Oxfam Intermón i la Direcció de Justícia Global de l'Ajuntament de Barcelona.

"El principal objectiu ha estat fer un primer mapatge d'iniciatives que han promogut els drets humans en relació amb les tecnologies digitals i esbossar alguns dels horitzons emancipatoris als quals apunten aquestes alternatives o entorn dels quals podrien convergir", detalla Antonio Calleja, coordinador de la Unitat de Recerca Tecnopolítica del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), pertanyent a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, i autor principal d'aquest treball, en el qual també han participat Ekaitz Cancela i Marta Cambronero, que actualment fan el doctorat a l'esmentada unitat.

Tipus de drets digitals

En aquest sentit, es consideren drets digitals l'extensió dels drets humans aplicats en l'era digital, especialment en relació amb la privacitat, la llibertat d'expressió i l'accés a Internet, entre molts d'altres. Conceptualment, es poden distingir tres grups de drets en aquest àmbit. D'una banda, els drets en l'àmbit digital, entesos com els drets previs que es traslladen al context digital.

De l'altra, els drets pròpiament digitals o drets tecnològics, que són els orientats a definir les relacions entre persones o col·lectius i noves realitats, com Internet, les dades digitals o els sistemes d'intel·ligència artificial. I, finalment, els drets afectats per l'esfera digital, relacionats amb l'impacte de les noves tecnologies digitals sobre drets preexistents en la societat. "En moltes ocasions, hi ha solapament entre aquestes accepcions de drets digitals", recalca Calleja.

Models hegemònics de digitalització

A més, amb l'objectiu de visibilitzar les alternatives proposades per les societats civils de tot el món als models hegemònics de digitalització i al desenvolupament dels drets digitals, els autors han analitzat algunes de les característiques dels diferents models en els quals s'ha recolzat el desplegament tecnològic en clau geopolítica, així com el seu impacte en les "perifèries" globals.

"Una de les similituds que més hem subratllat és que l'èxit de les big tech dels Estats Units es deu tant a l'Estat com a aquestes empreses, ja que l'Administració americana ha seguit una estratègia política, econòmica i legal de suport estatal als seus campions tecnològics, tant nacionalment com internacionalment", apunta l'autor de l'estudi. Per contra, a la Unió Europea s'ha impulsat més decididament la lògica de mercat i s'ha limitat el rol del sector públic en l'estímul directe del teixit tecnològic europeu.

Així mateix, un altre dels aspectes en els quals se centra l'estudi és la vigilància estatal a través de les noves tecnologies per part dels diferents estats. "Tant els Estats Units com la Xina han desenvolupat programes de vigilància que van des dels programes de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) revelats per Edward Snowden fins al crèdit social xinès. Per la seva banda, la Unió Europea es comporta com un actor ambigu, ja que és capaç de llançar iniciatives com el Reglament general de protecció de dades (RGPD) al mateix temps que promou la militarització i la vigilància tecnològica intensiva a les seves fronteres", subratlla Calleja.

Iniciatives en defensa dels drets digitals

D'aquesta manera, després d'analitzar més de 226 casos en 64 països durant els últims 20 anys, els experts expliquen que actualment existeix un nombre creixent d'iniciatives dissenyades per col·lectius, moviments socials, ONG, cooperatives, etc., que critiquen i plantegen alternatives als models de digitalització hegemònics i impulsats per les grans empreses tecnològiques i els estats nord-americà i xinès.

"Aquestes iniciatives estan orientades a garantir els drets de les persones que produeixen o utilitzen les tecnologies digitals, o bé, més en general, que es veuen afectades per aquestes tecnologies directament o indirectament", incideix Calleja. No obstant això, cal tenir en compte que aquestes iniciatives tenen diversos límits, al mateix temps que han de lluitar contra grans empreses amb posicions molt consolidades i secundades per les pròpies administracions. "Per això, són fonamentals les aliances entre aquestes iniciatives socials a múltiples escales, de local a global, col·laborant amb el sector públic allà on la situació sigui favorable", afegeix l'investigador de la UOC.

Segons el parer dels experts, en el cas d'Europa, "és urgent i necessari que es doni un major reconeixement i estímul a aquestes iniciatives i es busqui col·laborar-hi per delinear models de digitalització allunyats del capitalisme digital impulsat per les grans tecnològiques, com són Meta, Amazon, Microsoft, Apple i Alphabet i els seus homòlegs xinesos".

Per exemple, en el pla geotecnopolític, aquest informe suggereix que, contra l'actual divisió global en dos eixos entorn dels Estats Units i la Xina, "és urgent explorar aliances d'actors socials i governamentals que s'alineïn, en termes narratius i pràctics, en eixos alternatius contra els vectors de digitalització hegemònics, que impulsen la monoculturalitat, el patriarcat, el racisme, el necolonialisme, l'autoritarisme o el capitalisme digitals, i que es construeixi, en el seu lloc, sobre la interculturalitat, el feminisme, l'antiracisme, la decolonialitat, la democratització i l'ecosocialisme". Aquest escenari "és avui improbable però, en vista dels diversos conflictes, debats i crisis que afronten les societats contemporànies, potser no impossible", esgrimeix Calleja.

Davant aquest context, els investigadors plantegen horitzons emancipatoris per solucionar els conflictes actuals als quals s'enfronten les societats digitalitzades. D'una banda, la democratització tecnopolítica basada en processos liderats en consonància per actors socials i el sector públic, que impulsin la democratització de les tecnologies i de la política. De l'altra, el socialisme digital, entès com un mode de producció econòmic basat en el control col·lectiu sobre els sistemes tecnològics per garantir un repartiment equitatiu i just dels problemes i beneficis d'aquestes tecnologies. "Finalment, el tercer horitzó tracta de situar els dos horitzons anteriors en el context de la biosfera, del planeta i dels seus límits, apuntant a una mena d'ecosocialisme digital", detalla Calleja.

Aquest treball estarà disponible en dues versions, per a públics acadèmics i no acadèmics, juntament amb un mapa interactiu d'iniciatives en l'àmbit dels drets digitals. "Creiem pot ser útil per explorar aquesta temàtica i esperem que es pugui enriquir i ampliar en el futur", conclou Calleja.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat; 9, indústria, innovació i infraestructura, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Referència

Calleja-López, A., Cancela, E., Cambronero, M. (2022, desembre). Desplazar los ejes:
 alternativas tecnológicas, derechos humanos y sociedad civil a principios del siglo xxi. Tecnopolítica Working Papers Núm. 1. Disponible a: https://tecnopolitica.net/content/desplazar-los-ejes-alternativas-tecnologicas-derechos-humanos-y-sociedad-civil-principios

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.