La ciutat dels quinze minuts caminant comença per unes voreres que facilitin la mobilitat

Ni la intel·ligència artificial ni el metavers definiran les ciutats del futur, sinó que tot apunta al fet que serà una cosa tan terrenal com la proximitat dels serveis. És el que es coneix com la ciutat dels quinze minuts caminant i en la qual ja treballen urbs com Barcelona, París, Bogotà, Xangai o Melbourne. En aquest nou model de ciutat, basat en els desplaçaments a peu, cobra especial rellevància un element urbà al qual no sempre es dona la importància que requereix: les voreres. Al seu estudi s'han dedicat tres investigadors del grup Complex Systems (CoSIN3), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): Daniel Rhoads, Albert Solé Ribalta i Javier Borge Holthoefer.

"Hem desenvolupat un marc flexible per provar la solidesa de les xarxes de voreres de la ciutat enfront de les diverses limitacions de mobilitat dels residents i ho hem aplicat a Barcelona", explica Rhoads, qui també és estudiant del programa de doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes. El resultat: "Fins i tot una urbs amigable per als vianants com Barcelona no resisteix la ciutat de quinze minuts quan es tenen en compte limitacions físiques a la mobilitat de caràcter moderat", assenyala l'investigador de la UOC.

"En els últims cent anys, la humanitat ha creat ciutats pensades per anar amb cotxe; ara s'estan començant a adaptar per anar a peu", afirma Rhoads. En l'estudi, els resultats del qual han estat publicats en obert a la revista científica Computers, Environment and Urban Systems, els autors discuteixen diferents enfocaments per millorar la xarxa de voreres. "Proposem un marc per avaluar la transitabilitat multifactorial fent servir la teoria de la percolació i informació sobre el comportament dels vianants", concreta l'investigador. 

Els autors han treballat sobre una representació digital del sistema de voreres de Barcelona, amb informació com l'amplada de les voreres, el pendent i el nivell de risc basat en dades d'accidents de trànsit. El mètode que s'ha utilitzat permet veure com varia la connectivitat de la xarxa en funció de les necessitats de mobilitat de les persones. "Una persona en cadira de rodes, per exemple, necessita, almenys, dos metres d'amplada i pendents que no superin els dos graus", especifica Rhoads. "Centrant l'anàlisi en qualsevol punt de la ciutat, es pot esbrinar a quants serveis bàsics pot accedir una persona en un rang de quinze minuts caminant, amb qualsevol combinació de condicions", afegeix l'expert.

La ciutat dels quinze minuts caminant

"És una proposta bastant recent de l'urbanista Carlos Moreno, un colombià establert a París, on està allunyant els cotxes del centre de la ciutat", comenta Daniel Rhoads. A grans trets, l'expert explica que aquest nou model urbà persegueix que es puguin fer caminant, en un temps raonable, totes les necessitats del dia a dia: anar a un supermercat, un metge, una escola, un parc, una biblioteca o bé a una parada de transport públic. "Implica que tots aquests serveis han d'estar distribuïts en el conjunt del territori d'una ciutat, però primer cal definir quins serveis entren en la categoria de bàsics i quines són les seves ubicacions òptimes per arribar al màxim nombre de persones", indica l'investigador. "Reconstruir les ciutats no és fàcil", afegeix.

"Amb la seva política de les superilles, Barcelona avança cap a aquest model. A escala global, a causa de la seva dimensió raonable, el seu robust sistema de transport públic i la distribució de la població al llarg de tot l'entramat urbà, que alterna edificis residencials i negocis, ja es pot considerar una ciutat bastant caminable", afirma Rhoads des dels Estats Units, el país on viu. "Aquí les ciutats són molt més horitzontals, les distàncies són enormes i tot està pensat per al cotxe", es lamenta l'expert.

La finalitat última de la ciutat dels quinze minuts és millorar la qualitat de vida dels seus habitants. "Caminar és una manera saludable de fer exercici i, en reduir els desplaçaments en vehicle amb motor de combustió, millora la qualitat de l'aire, es redueixen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i es minimitza el risc d'accidents de trànsit", assenyala Rhoads.

Aquesta recerca s'emmarca en el projecte Like-BCN, finançat per la convocatòria extraordinària de subvencions per a projectes de recerca científica i és fruit d'un conveni de col·laboració entre la Fundació "la Caixa" i l'Ajuntament de Barcelona que s'emmarca en el Pla Barcelona Ciència 2020-2023 i que vol consolidar la línia de subvencions de recerca per afrontar els reptes urbans més urgents. 

Aquest estudi sobre la ciutat dels quinze minuts caminant està estretament lligat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides números 3, 11 i 13. El 3 perquè vol garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots a totes les edats, especialment nens i ancians amb mobilitat reduïda. L'11 per la seva cerca d'unes ciutats més inclusives, segures, resilients i sostenibles. I, finalment, el 13 per la seva aportació a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, causants de l'actual crisi climàtica que pateix el planeta.

Article de referència

Rhoads, D.; Solé, A.; Borge, J. The inclusive 15-minute city: Walkability analysis with sidewalk networks. Computers, Environment and Urban Systems. Volume 100. Març 2023. https://doi.org/10.1016/j.compenvurbsys.2022.101936

Contacte per a premsa

Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.