Troben nivells alts de metalls en l'orina de la població indígena de l'Amazònia peruana que viu a prop d'àrees d'extracció de petroli

Les comunitats indígenes de l'Amazònia peruana que viuen a prop d'explotacions petrolieres presenten nivells corporals elevats de mercuri, arsènic i cadmi. És la conclusió d'un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per Cristina O'Callaghan Gordo, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", a més de professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i codirectora del màster universitari de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF).

L'estudi ha detectat concentracions altes d'aquests tres metalls en l'orina de la població indígena de quatre conques hidrogràfiques del nord de l'Amazònia peruana, zones en què durant la dècada de 1970 va començar l'extracció de petroli. Actualment, es tracta d'un dels territoris més contaminats del país. Un estudi anterior liderat per ISGlobal ja va informar de nivells alts de plom en sang entre la població de la zona. Ara es publiquen les dades referents al mercuri, l'arsènic i el cadmi, tres metalls tòxics per a l’ésser humà.

L'arsènic i el cadmi són carcinògens. L'exposició a l'arsènic pot causar càncer de pulmó, bufeta, pell, fetge i ronyó. I l'exposició al cadmi, càncer de pulmó, pròstata i ronyó. A més, l'arsènic pot tenir altres conseqüències greus per a la salut, com lesions cutànies, danys hepàtics i renals, una disminució de glòbuls vermells i blancs i retards en el desenvolupament infantil. El cadmi pot provocar problemes respiratoris, malalties renals, fragilitat òssia, problemes reproductius i malalties cardiovasculars. Finalment, l'exposició continuada al mercuri pot causar danys neurològics i alteracions de la funció cognitiva, perjudicar el sistema nerviós dels fetus i els nens i nenes, i provocar malalties renals i del sistema immunitari.

Participació activa de les organitzacions indígenes

L'equip investigador va avaluar, entre el maig i el juny del 2016, les concentracions urinàries de mercuri, arsènic i cadmi de 824 persones (230 de les quals tenien menys de 12 anys). Totes vivien en comunitats indígenes pròximes a explotacions petrolieres, en zones remotes no industrialitzades. L'equip també va fer entrevistes personals per recollir dades sobre els factors de risc i l'estil de vida d'aquestes persones. A més, va tenir en compte la distància que separava la seva residència de la instal·lació petroliera més pròxima.

L'estudi s'ha dut a terme gràcies a l'acord aconseguit entre les federacions indígenes de les conques dels rius Corrientes, Pastaza, Tigre i Marañón (ACODECOSPAT, FECONACOR, OPIKAFPE i FEDIQUEP, que formen part de la federació Pobles Indígenes Amazònics Units en Defensa dels seus Territoris, PUINAMUDT) i el Govern peruà. L'objectiu d'aquest estudi científic era respondre a les preocupacions de la població local sobre els possibles efectes en la salut de la contaminació ambiental relacionada amb l'extracció de petroli. La recerca ha tingut el suport de les federacions indígenes i de l'Institut Nacional de Salut del Perú. "La participació activa de les organitzacions indígenes és un dels punts forts de l'estudi", afirma Cristina O'Callaghan. "També cal destacar la importància de la mostra i el mostreig aleatori de famílies de diferents conques hidrogràfiques amb característiques variades", afegeix.

Mercuri, arsènic i cadmi per sobre de la mitjana

El resultat de les anàlisis d'orina va mostrar que una proporció considerable de la població infantil i adulta estudiada superava els nivells de referència establerts per al mercuri, l'arsènic i el cadmi. Aquestes altes concentracions de metalls es van associar amb l'aigua que consumien i que feien servir per banyar-se, sobretot en el cas del mercuri, que es pot absorbir per via dèrmica.

"El petroli cru pot contenir mercuri i altres metalls, i s'han reportat nivells elevats d'aquests metalls en el medi ambient i en organismes aquàtics tant al voltant de les explotacions petrolieres com en les àrees afectades per abocaments", explica Cristina O'Callaghan.

Més mercuri entre les persones que es banyaven en aigua de riu

El 25 % dels infants i el 28 % de les persones adultes van presentar nivells de mercuri superiors al valor de referència establert pel Ministeri de Salut del Perú (MINSA). Es va observar que la concentració de mercuri augmentava amb l'edat entre les persones adultes, i que era més elevada entre les que vivien a prop del riu Marañón, on el consum de peix és superior al d'altres conques fluvials. Els nivells de mercuri elevats en el peix de la conca amazònica s'han associat a la contaminació per petroli.

De tota manera, estudis anteriors fets en la mateixa regió han suggerit que la via d'exposició principal al mercuri en aquesta zona és l'absorció dèrmica del mercuri present en l'aigua. Això concorda amb els resultats de l'estudi publicat ara, ja que les concentracions de mercuri eren superiors entre els infants i els adults que es banyaven en aigua de riu en comparació amb els que es banyaven en pous, i també eren més elevades entre els adults que consumien aigua de pluja en comparació amb els que bevien aigua de fonts públiques.

Més arsènic entre els infants que bevien aigua de pou

El 48 % de la població infantil i el 23 % de les persones adultes van presentar nivells d'arsènic superiors al valor de referència establert pel Ministeri de Salut del Perú. Es va observar que les concentracions d'arsènic disminuïen lleugerament amb l'edat entre els adults, tendien a ser més elevades entre els infants que bevien aigua de pou i, de manera semblant al mercuri, eren superiors entre els que vivien a prop del riu Marañón.

S'han reportat nivells d'arsènic elevats d'origen geològic en aqüífers de l'Amazònia occidental i concentracions relativament altes en el petroli cru. No obstant això, la font d'arsènic en l'àrea d'estudi continua essent desconeguda.

Més cadmi en cases i horts pròxims a abocaments de petroli

El 2 % dels infants i el 13 % de la població adulta van presentar nivells urinaris de cadmi per sobre del valor de referència. Les concentracions de cadmi augmentaven amb l'edat entre els adults i eren més altes en el cas de les dones. Els nivells més elevats es van observar al poble d'Achuar i entre els habitants dels voltants de Corrientes i el Tigre, les dues conques amb més activitat petroliera de les quatre zones estudiades. Els nivells de cadmi elevats també es van associar a la proximitat de les cases o els horts en llocs en què s'havia abocat petroli. El consum de verdura contaminada és una via coneguda d'exposició al cadmi. Els nivells de cadmi en orina també es van associar amb el fet d'haver participat en activitats de neteja i de reparació d'aquests abocaments en els sis mesos anteriors a l'estudi.

Aigua potable i seguretat alimentària per a les poblacions indígenes

Sembla que el patró observat en l'estudi d'altes concentracions per a tots els metalls està vinculat a la contaminació que genera l'activitat humana, en particular l'extracció de petroli. "És preocupant detectar nivells alts de metalls en una població que viu en un entorn no industrial, pels efectes a llarg termini que això pot tenir en la salut", assenyala Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i un dels autors de l'estudi. "Prevenir aquestes exposicions, monitorar regularment la qualitat de l'aigua, subministrar aigua potable i garantir la seguretat alimentària és prioritari per a les poblacions indígenes que viuen en aquestes conques fluvials", conclou.

Referència

Cristina O'Callaghan-Gordo, Jaime Rosales, Pilar Lizárraga, Frederica Barclay, Tami Okamoto, Diana M. Papoulias, Ana Espinosa, Martí Orta-Martinez, Manolis Kogevinas, John Astete. Levels of arsenic, cadmium and mercury in urine of indigenous people living close to oil extraction areas in the Peruvian Amazon. Environmental Health Perspectives. https://doi.org/10.1289/EHP11932.

Contacte per a premsa

Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.