Analitzen amb intel·ligència artificial les epidèmies del passat per poder preveure les del futur
Investigadors de la UOC i la UIB utilitzen les noves tecnologies per a l'anàlisi massiva de dades d'arxiu referents al còlera, la pesta i la grip de 1918El projecte persegueix innovar en la cerca de nous models de predictibilitat i avaluar la perdurabilitat en el temps de les conseqüències de les epidèmies
Abans que es fessin públics els primers casos de COVID-19, un algoritme basat en la intel·ligència artificial (IA) desenvolupat per una companyia del Canadà ja havia detectat l'existència d'un nou virus que es propagava per la ciutat xinesa de Wuhan. Aquesta mostra del potencial de les noves tecnologies aplicades a la predicció d'epidèmies del futur ha portat un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a fer servir la intel·ligència artificial per investigar nous models de predictibilitat i avaluar la perdurabilitat en el temps de les conseqüències de les crisis sanitàries.
"La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat de manifest la vigència de les epidèmies. Sabem que n'hi haurà més en el futur, però no sabem com seran. En canvi, sí que tenim molta informació útil sobre les del passat", explica Joana Maria Pujadas Mora, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i una de les investigadores principals del projecte de recerca que abordarà aquesta qüestió, anomenat EPI-DESIGUAL.
L'equip que dirigeix Pujadas proposa utilitzar la intel·ligència artificial, mitjançant l'aprenentatge automàtic (machine learning) i el processament de llenguatge natural (natural language processing), per a l'anàlisi massiva de dades històriques. "Les ciències socials —i, entre aquestes, la demografia històrica— són indispensables per avançar en la predicció i la lluita contra les epidèmies, així com per valorar-ne les conseqüències", assegura la investigadora.
En el marc d'EPI-DESIGUAL, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i que té la col·laboració del Centre d'Estudis Demogràfics, s'analitzaran informacions textuals de diaris oficials i premsa diària publicades entre els anys 1820 i 1960 i relatives al còlera, la grip de 1918 i la pesta a Catalunya i les Illes Balears. "El passat és el millor banc de proves per prevenir i preparar l'arribada de crisis sanitàries del futur, que malauradament continuaran apareixent, afavorides per la globalització, l'increment de la interacció entre humans i animals, l'augment de la urbanització i el canvi climàtic", recalca la investigadora de la UOC.
Actualment, els catorze investigadors que participen en el projecte recopilen tota la informació d'arxiu disponible per després poder-la analitzar. El projecte tindrà una durada de tres anys i, un cop acabat, els resultats es divulgaran en revistes científiques de primer nivell, entre altres publicacions i accions de difusió.
Millorar la predictibilitat i determinar la perdurabilitat
L'objectiu d'aquest projecte de recerca és doble. D'una banda, busca innovar en els models de predictibilitat i desenvolupament de les epidèmies. De l'altra, vol avaluar la persistència dels efectes de les epidèmies a curt, a mitjà i a llarg termini en termes de desigualtat socioeconòmica, tenint en compte les desigualtats relacionades amb la salut i els comportaments demogràfics des d'una perspectiva de gènere. "Volem determinar, per exemple, quins efectes tenen les pandèmies en la natalitat", especifica Pujadas.
La finalitat última és contribuir a la millora de la presa de decisions per part de l'Administració pública per poder aplicar mesures pertinents i eficaces en la lluita contra les epidèmies. Alhora, es persegueix que les polítiques públiques relacionades amb la salut ajudin a disminuir les desigualtats econòmiques. De retruc, els resultats del projecte contribuiran al nou paradigma d'anàlisi de dades, que busca comprendre la realitat a partir de grans quantitats de dades que poden ser estructurades o no. Molts autors pronostiquen que les recerques científiques com EPI-DESIGUAL, basada en la ciència de dades i els resultats de la qual seran altament innovadors, reemplaçaran el raonament inductiu imperant en la ciència actual.
El projecte de recerca està relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.
Projecte de referència:
Pujadas-Mora, Joana M.; Salas Vives, Pere. Epidemias, estado y desigualdades socioeconómicas: predictibilidad y perdurabilidad, siglos XIX y XX (EPI-DESIGUAL).
Contacte per a premsa
Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39
UOC R&I
La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.
Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).
A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció