Veure la tele i mirar el mòbil: més de la meitat dels espanyols veu la televisió amb el mòbil a la mà

Sofà, televisió i mòbil a la mà, ja sigui en una aplicació, fent un scroll infinit o llegint notícies, tuits o missatges de WhatsApp: aquesta és una activitat conjunta, simultània, comuna i quotidiana. Segons l'últim Baròmetre TV-OTT, de Barlovento Comunicación, de febrer de 2023, el 56,5% dels enquestats utilitza el telèfon mòbil mentre veu la televisió. Però no tan sols el mòbil; tenir un dispositiu a la mà és un acte quotidià. Un 17,8% fa ús de l'ordinador, un 17,5% fa servir la tauleta i un 3,3% escolta la ràdio. El covisionament enganxa. "Hem normalitzat l'hiperús dels dispositius", afirma Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Som a tot arreu, l'atenció dividida

"Covisionem perquè el telèfon s'ha convertit en una pantalla de proximitat amb la qual establim una relació molt estreta. Alguns experts parlen fins i tot d''intimitat de pantalla' per la proximitat i recurrència del seu ús", explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

De fet, segons les dades, només 3 de cada 10 enquestats afirma no fer servir un altre dispositiu mentre veu la televisió. Què explica aquest comportament permanent als dispositius? "Som en un entorn en què s'ha consolidat molt la multitasca, pel famós fear of missing out (FOMO) —tenim por al fet que, en el lapse d'un visionament, ens perdem una cosa important— i també perquè ens dona accés a una conversa paral·lela, a mode de segona pantalla", detalla Neira, investigadora del grup GAME. La sensació de perdre's alguna cosa, la possibilitat d'aprofitar encara més el temps amb altres activitats i la capacitat de gestionar diferents estímuls ens empenyen al covisionament. "El nostre cervell té la capacitat d'atendre estímuls simultanis. Tenim menys paciència; els minuts en què el programa televisiu no ens distreu o no dona resposta a les nostres necessitats triem no esperar i sabem que la tecnologia ens permet aprofitar més el temps, ens permet comunicar-nos amb persones, estar informats, distreure'ns o consumir", explica Cabero.

Els més grans, més linealitat; les joves, més covisionament

Els que més cauen en el covisionament són els més joves (més les dones que els homes), i els que menys, els de més de 55 anys (sobretot ells). "Té a veure amb un biaix demogràfic. Els que són més adults estan acostumats a la linealitat sense necessitat de buscar interrupcions", explica Neira. Efectivament, en els de menys de 34 anys (el 72 % dels joves de 18 a 24 anys i el 67 % dels de 25 a 34 anys), l'ús combinat de la televisió més el mòbil és més freqüent que en els de més de 55 anys. "Les edats més joves tenen més capacitat atencional del cervell —és probable que això els faciliti poder simultaniejar l'ús de pantalles i d'informació—; en canvi, les edats més avançades no tenen un històric de covisionament que faci natural aquest estil d'ús de dispositius", afirma Cabero. Aquesta última franja d'edat (majors de 55 anys) té la taxa més alta (39%) de no covisionament, és a dir, no utilitzar cap dispositiu quan veu la televisió, en comparació amb els altres grups d'edat.

El covisionament afecta, en gran part, les plataformes de reproducció en continu, sobretot perquè, cada vegada més, la televisió a la carta guanya adeptes i la lineal els perd. "La televisió en obert fa temps que va deixar de ser la font principal d'entreteniment de les llars espanyoles", explica Neira. L'estudi de Fluzo Streaming Wars, Season Finale? il·lustra com el prime time (hora punta) és el moment preferit pels usuaris d'aquestes plataformes, amb un 70% de la cobertura total generada en aquesta franja. Per a Neira, el covisionat no és un problema nou; "les plataformes de reproducció en streaming ja assumeixen aquest context d'atenció dividida i moltes impulsen temes de conversa a les xarxes socials per generar activitat i que aquesta ressonància beneficiï la promoció dels seus continguts", explica. El covisionament ja és un fet quotidià, però té els seus perills. "El covisionament compleix la seva funció i té la seva utilitat, tot i que ens limita l'experiència d'estar present en l'ara i aquí i l'experiència d'avorrir-nos, que és de gran utilitat per despertar la creativitat", conclou Cabero.