Medalla d'or per al documental 'Chinampas de Xochimilco', una producció de la UOC i El Claustro de Sor Juana a la ciutat de Mèxic

Amb prop de 2.000 anys d'antiguitat, les chinampas, uns illots agrícoles artificials construïts sobre zones lacustres de la vall de Mèxic, es resisteixen a desaparèixer i, amb aquests, tota la saviesa ancestral i cultural relacionada amb les formes de producció i cultiu, declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987 i com a Patrimoni Agrícola Mundial (Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM)) el 2018 per la Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO, per les sigles en anglès).

D'acord amb això, i amb l'objectiu d'analitzar algunes de les problemàtiques socials i mediambientals existents actualment en una àrea declarada com a Patrimoni Mundial com és la de Xochimilco i, des d'aquestes, observar i matisar les estratègies que s'han dut a terme en els últims anys per posar en valor els productes chinamperos dins de l'escena gastronòmica de la Ciutat de Mèxic, va néixer el documental Chinampas de Xochimilco. Riesgo, patrimonio y producción sustentable en la Ciudad de México, dirigit per F. Xavier Medina Luque, director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i per Marco Covarrubias, director del Centre de Recerca i Capacitació en Gastronomia de la Universitat del Claustre de Sor Juana de la Ciutat de Mèxic, i fruit de la col·laboració entre totes dues entitats.

Gràcies al treball conjunt d'aquestes dues institucions, s'han realitzat una sèrie de col·laboracions centrades en la recerca i la difusió del coneixement entorn de la comprensió dels aliments com un element social i cultural.

Un model d'agricultura sostingut en el temps amb saviesa ancestral

A l'àrea chinampera, una àrea d'aiguamolls localitzada a les demarcacions de Tláhuac, Xochimilco i Milpa Alta i que comprèn més de 2.000 hectàrees, treballen prop de 12.000 persones conreant principalment hortalisses i flors, que inclouen 51 espècies agrícoles domesticades i 131 espècies de plantes ornamentals. Igualment, a les chinampas encara es poden trobar quatre dels cinc principals cultius el consum dels quals es té registrat des de temps precolombins, com ara l'amarant, el frijol, la carabassa i el blat de moro.

L'agricultura que es duu a terme a les chinampas aprofita integralment l'aigua dels aiguamolls, la riquesa del sòl i els abonaments naturals dels sediments, i d'aquesta manera maximitza els recursos del medi.

Tanmateix, i d'acord amb els investigadors del projecte (Marco Covarrubias, F. Xavier Medina, José Antonio Vázquez-Medina i Alaide Jiménez Serna), una de les tasques principals que han assumit les persones els últims anys és la de canviar la percepció dels qui consideren els productes collits a les chinamperas com de mala qualitat. "Els productes que es conreen a Xochimilco i en altres àrees al voltant de la ciutat no estan ben vistos, perquè la gent els associa al reg amb aigües fecals, la qual cosa provoca que no els vulguin menjar. Llavors, cal fer tot un treball de neteja de cara a aquests productes en relació amb el seu públic local, que és el de la mateixa Ciutat de Mèxic; aquests productes s'han de posar en valor, s'han de comunicar com a productes innocus i que tenen una qualitat molt particular", comenta el professor Medina.

Del treball individual al col·lectiu

Anys de treball agrupat per famílies ha hagut d'anar evolucionant i involucrar l'acadèmia i els grans empresaris, i fins i tot constituir associacions d'agricultors que els permetin treure els seus productes del territori i vendre'ls. En paraules del professor Medina, "les famílies de productors no tenen prou capacitat per treure els seus productes, transportar-los i arribar als diferents mercats. Per això s'han d'unir per aconseguir una producció suficient, ja que ells són agricultors que saben produir, però no són empresaris que saben vendre o que saben exportar o transportar els aliments a fora. Necessiten l'ajuda de tothom per poder fer alguna cosa més efectiva i portar-los al consumidor, i els agricultors normalment no solen tenir aquestes competències".

Des de l'acadèmia i les demarcacions, també s'han implementat diverses estratègies, que van des d'activitats i esdeveniments que permetin aliances entre els agricultors i els grans empresaris o restauradors fins a mercats de pagesos en què el ciutadà del carrer pot adquirir els aliments. A més, els processos de comunicació també han estat fonamentals per recuperar la confiança en el producte, ressaltar-ne la importància i incentivar-ne el consum. És així com persones de diferents llocs de Mèxic, i fins i tot països d'Amèrica Llatina, s'han interessat per aquesta forma de producció i s'han assentat en el que ells mateixos denominen "chinampas refugi", una manera d'aportar a la sostenibilitat del planeta i al canvi climàtic.

Chinampas de Xochimilco. Riesgo, patrimonio y producción sustentable en la Ciudad dh3 México: el documental

Fruit de la recerca i de la reflexió entorn del valor històric, social i cultural de les chinampas, així com el risc de desaparició a què s'enfronten, a més de la discussió de les diferents iniciatives gastronòmiques que es donen des de l'acadèmia per disminuir els impactes negatius a la zona chinampera i sobretot proposar el consum dels productes que es conreen allà, sorgeix el documental Chinampas de Xochimilco. Riesgo, patrimonio y producción sustentable en la Ciudad de México, que es va estrenar el dia 17 de desembre de 2022 a la Ciutat de Mèxic i va comptar amb la participació de residents de Xochimilco i habitants de la ciutat en general, els quals es van sentir totalment identificats amb la situació exposada i van veure una esperança a continuar amb la tasca. D'altra banda, el documental també es va presentar el 24 de febrer a Còrdova, Espanya, durant un congrés en el palau de la Merced, i es va poder arribar a una sèrie de persones interessades en el tema de la sostenibilitat i del turisme. I, pròximament, se socialitzarà en el Museu Etnològic i de Cultures del Món, a Barcelona, el 24 de maig a les 17.00 hores. D'aquesta manera, es va impactant a poc a poc en diferents públics i persones interessades a recuperar o mantenir les bones pràctiques que afavoreixen l'ecologia.

Zones chinamperas: què es pot fer per protegir-les?

La chinampería es troba enfrontada avui dia a importants reptes, limitacions i riscos. Les condicions ambientals i socials actuals, com la contaminació de l'aigua en algunes parts dels aiguamolls o els abocadors irregulars que es poden trobar a la zona, la pressió urbanística sobre els sòls de conservació, l'abandonament de l'agricultura, els problemes amb la tinença de la terra, el canvi d'ús dels sòls cap a la urbanització irregular, el turisme, a més de l'ús desmesurat d'agroquímics per intensificar l'agricultura o l'augment de l'ús de barques de motor en l'espai protegit, han minvat substancialment la visió positiva dels productes chinamperos destinats al consum humà, la qual cosa ha originat un estigma generalitzat que desprestigia els productes chinamperos i que es tradueix en el rebuig d'aquests entre la població tant del seu entorn més immediat com en general, conclou l'investigador.

Segons el professor Medina, tot això, unit a una precària situació econòmica, ha provocat, d'una banda, que els petits agricultors de la zona tinguin un accés limitat als mercats de la ciutat i, de l'altra, que, en conseqüència, abandonin progressivament la pràctica agrícola, a causa de l'escàs rendiment que els reporta. A més, no tenen les tecnologies i els coneixements necessaris per agregar valor als seus productes i estan exposats a riscos per a la salut per l'ús excessiu de productes agroquímics.

D'acord amb els investigadors del projecte, hi ha tres recomanacions que podrien afavorir l'existència de les zones chinamperas i, amb aquestes, la saviesa ancestral de la seva gent:

1. Obtenir més implicació en les polítiques de protecció de les zones chinamperas, que abastin els sòls, la seva gent, l'accés als mercats i el consum dels productes.

2. Donar més valor al coneixement de les persones que habiten el país i els sòls rurals a fi de construir de manera col·laborativa, ja que són ells els qui més coneixen el territori i reconeixen els seus problemes.

3. Finalment, també posar en valor els dos encreuaments de coneixements entre els habitants del territori i institucions com les universitats, que estan per generar nous sabers, aplicar-los i fer que arribin també a la societat.

De la chinampería s'ha reconegut no tan sols la seva especialització i la seva particularitat en el sistema de producció, sinó també el seu caràcter destacadament sostenible, que permet la recuperació del sòl, el manteniment del medi ambient i una alternativa factible per a les famílies de la producció agrícola intensiva majoritària.

Els primers reconeixements

Gràcies als rellevants mèrits en la difusió de la cultura gastronòmica i especialment amb la contribució del documental Chinampas de Xochimilco, el catedràtic de la UOC Xavier Medina ha estat guardonat el 19 d'abril de 2023 per l'Institut Mundial de Gastronomia (WGI) amb la "Gold medal of merit in food media", un reconeixement honorífic que atorga el Comitè Directiu del WGI a experts i especialistes en alimentació que han contribuït a la difusió de la cultura gastronòmica a través del seu treball o participació en un projecte o iniciativa específica, amb un impacte que ajuda a millorar la difusió del coneixement i per tant afecta la vida de les persones.