Evolució, aliances i impacte social: els tres axiomes del mandat d'Àngels Fitó com a rectora de la UOC

Àngels Fitó ha pres possessió aquest dijous, 13 d'abril, com a nova rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en un acte celebrat a l'auditori de la seu de Can Jaumandreu. Fitó ha assenyalat que l'horitzó del projecte que imagina al capdavant de la institució es pot resumir en tres axiomes. El primer és "evolucionar allò que fem bé, revolucionar allò que podem fer millor", i ha subratllat els itineraris oberts i compartits, l'acompanyament personalitzat, pedagògic i professional, la recerca oberta transdisciplinària i translacional i la innovació com a motor de canvi entre els valors més importants que abandera la institució. En relació amb el segon axioma, la rectora ha declarat que "fer en companyia d'altres és fer-ho millor", i ha reconegut que "la UOC, com les persones, ens enfortim amb les aliances". I, pel que fa al tercer, Fitó ha constatat que "l'impacte social és innegociable".

En l'acte de presa de possessió com a nova rectora de la UOC, Àngels Fitó ha estat acompanyada pel conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal; el president del Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, Pere Vallès; el rector sortint, Josep A. Planell; els directors generals d'Universitats i Recerca; rectors d'universitats catalanes; membres del Patronat i del Consell Assessor de la FUOC; representants de l'Ajuntament de Barcelona, i professorat i personal de gestió de la Universitat.

Durant la seva intervenció, Fitó ha comparat la UOC amb una òpera, "entesa com l'espectacle d'art total, on se sumen totes les competències, totes les destreses i tots els sabers", però que "necessita qui la imagini i la faci possible", i ha destacat la tasca del seu predecessor, el rector Josep A. Planell, com la persona que ha encarnat aquest paper. "Lluny de pretendre igualar les virtuts de cadascú, el rector Planell ha aconseguit unir les diferents potencialitats entorn d'un objectiu comú", ha destacat Fitó. "Amb empatia, rigor i sensibilitat, i sabent escoltar", ha continuat, "ha sabut donar la confiança a cada professional perquè ens suméssim a l'harmonia i la sincronia del projecte compartit".

Fitó ha apuntat que compta amb una "tríada poderosa" per bastir les condicions necessàries i garantir el futur de la UOC: "el projecte, l'equip i el lideratge". En relació amb el projecte, "engrescador i oportú", ha diagnosticat que es tracta "d'allò tan simple i alhora tan difícil: retornar als orígens per adaptar-nos a les noves realitats. Fer de la tecnologia virtut; fer de la recerca evidència, i fer de les aliances sistema". També ha tingut paraules per al seu equip, "il·lusionat i compromès", que vol ser referent fent les coses ben fetes, i ha destacat que "el nostre compromís és amb el coneixement". "Coneixement entès en un sentit ampli, capaç d'amarar els quatre punts cardinals que l'Associació Europea d'Universitats ha identificat com a elements clau per a l'Horitzó 2030: docència, recerca, innovació i cultura", ha conclòs la rectora.

Per la seva banda, el rector sortint, Josep A. Planell, ha volgut repassar diversos dels aprenentatges acumulats al llarg d'una dècada al capdavant de la Universitat. El primer gira al voltant del paper de la UOC, una institució que "ha esdevingut sistèmica dins del mapa universitari català i espanyol", on el seu caràcter pioner "ha tingut un paper cabdal". També ha destacat la vocació internacional de la UOC, que ha sabut generar una xarxa que proposa "un intercanvi doblement fructífer: mostrant i oferint allò que sabem fer, aprenent i integrant allò que altres tenen per ensenyar-nos". Per últim, ha assenyalat, per les experiències viscudes en primera persona, que "la feina pren sentit als actes de graduació, on t'adones de l'impacte real de la UOC", i ha recordat dos moments emotius: "quan l'Hisham, refugiat de guerra i graduat nostre, va prendre la paraula per dir que 'no hi ha vergonya en el fet de ser pobre, però no hi ha excusa per ser ignorant', o quan la Maria Lluïsa aconseguia als 67 anys graduar-se d'Administració i Direcció d'Empreses després que un context patriarcal l'obligués a ajornar el seu somni".

En l'acte també ha participat el president del Patronat de la FUOC, Pere Vallès, que ha assenyalat la fita indiscutible que la UOC hagi superat el seu primer quart de segle d'existència, la qual cosa no parla de "de monotonia ni ensopiment", sinó de "la consolidació d'un projecte ahir pioner, avui sistèmic i permanentment renovat". De la mateixa manera, ha ressaltat que aquest canvi de guàrdia entre el rector Planell i la rectora Fitó exemplifica "allò que hauria de ser normal: la continuïtat institucional i la singularitat dels lideratges".

El conseller Joaquim Nadal ha expressat com, dins del conjunt del sistema universitari de Catalunya —molt potent en crèdit acadèmic, en docència i en recerca, i madur en la seva solidesa—, la UOC és "una peça singular". "Emparada per una llei i amb un paper específic i singular", ha dit, "la UOC és una universitat frontissa, perquè permet que les estructures edificatòries funcionin d'una manera adequada". El conseller, que ha tingut paraules d'agraïment per al rector Planell per la seva trajectòria i d'alè per a la rectora Fitó de cara al futur, ha assenyalat que el repte principal és no perdre de vista com, d'un any a l'altre, hi ha un permanent aggiornamento del coneixement que fa possible que la universitat sigui competitiva al primer nivell. "La UOC, en el seu camp, ha de ser capaç d'entendre com el món i la societat estan evolucionant i canviant; quins són els reptes; quines són les inèrcies que cal combatre; quins són els riscos, i amb quins valors hem de ser capaços de construir les eines que fan del sistema de recerca i coneixement la base més important del que representa un país modern".

Qui és Àngels Fitó?

Àngels Fitó és doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, professora sènior de la UOC i, des del 2019, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat d'aquesta universitat.

Des de l'octubre del 2010 i fins al febrer del 2019 va ser la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica s'ha especialitzat en direcció fiscal i financera i control de gestió, matèries de les quals ha estat professora en diverses universitats (UB, UPC, UAB, UPF i UVic-UCC). Ha compaginat l'activitat acadèmica amb altres activitats professionals d'assessorament en finances i gestió, tant en empreses privades com en institucions públiques.

Vicedegana del Col·legi d'Economistes de Catalunya i membre del Consell Assessor en Política Econòmica del Govern de la Generalitat de Catalunya, els seus àmbits de recerca són els processos d'harmonització financera, els sistemes de control de gestió i l'impacte transformador de l'educació superior en l'ocupabilitat atenent la complexitat de les dinàmiques laborals. En aquest camp, lidera diferents iniciatives locals i internacionals per reconfigurar un espai d'educació superior que doni resposta als reptes de formació al llarg de la vida que planteja el context de transició actual.

Nascuda a Barcelona el 1970, és mare de tres fills i autora de tres novel·les.