Les microcredencials, el futur de l'educació superior a Europa?

Acabar l'escola, estudiar un grau universitari, especialitzar-se a través d'un màster o un postgrau i començar a treballar. El camí lineal que tradicionalment ha traçat l'educació superior, i que culmina i potser acaba per sempre amb la consecució d'una feina, està cada cop més en dubte i no acaba de respondre a les necessitats i demandes de l'ecosistema laboral d'avui en dia, que requereix professionals en constant formació. En un món cada cop més digital, interconnectat i especialitzat, ha crescut cada cop més l'interès pels cursos curts, especialment en línia i amb costos més baixos, que permetin dominar noves habilitats. Segons l'Eurostat, el 27 % de la població espanyola va utilitzar internet per fer algun curs en línia durant l'any 2022, una dada que reflecteix una tendència en alça en els darrers anys, especialment esperonada per la crisi de la covid-19.

Amb la voluntat de donar resposta a aquesta tendència, a l'entorn de l'educació superior global hi ha un tema candent: les microcredencials. Són certificacions que validen els resultats de l'aprenentatge obtinguts en experiències formatives de curta durada, com ara un curs o una capacitació breu. Ofereixen una forma flexible i personalitzada d'ajudar les persones a adquirir els coneixements, les capacitats i les competències que necessiten per al desenvolupament personal i professional de forma ràpida i eficient.

El Consell de la UE va emetre el juny del 2022 una recomanació als estats membres perquè adoptin un enfocament europeu de les microcredencials i, en particular, que apliquin una definició comuna de la UE, normes europees i principis bàsics per al disseny i l'expedició de microcredencials, incloent-hi els marcs de qualificació i un ús adequat del sistema europeu de transferència de crèdits (ECTS).

Quin ha de ser el rol de les universitats en aquesta tendència en creixement?

Per a l'actual vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat i a partir del 13 d'abril nova rectora de la UOC, Àngels Fitó, "són creixents les necessitats sistèmiques de formació al llarg de la vida per preparar una ciutadania crítica i responsable capaç de dur a terme la transició cap a models de negoci digitals i sostenibles. A Catalunya, els indicadors de formació contínua són lluny d'assolir el 60 % que es fixa Europa per al 2030 i penalitzen els indicadors que mesuren la competitivitat i innovació del país". 

En aquest sentit, Fitó hi afegeix: "La UOC està configurant un model de formació al llarg de la vida que té en compte el reconeixement, la traçabilitat i la complementarietat entre cicles i programes, que afavoreix la mobilitat i la hibridació en aliança i que atén a necessitats individuals i col·lectives mitjançant l'acompanyament acadèmic, pedagògic i professional i al servei d'una societat més conscient dels reptes globals."

Per contribuir al debat i oferir noves solucions, un grup de professors investigadors de la UOC va desenvolupar a mitjans de l'any passat una metodologia per a l'avaluació i la visibilització de les competències d'ocupabilitat dels graduats. L'experiència pilot es basa en l'ús d'una estratègia d'un portafolis digital i la seva certificació mitjançant microcredencials. El treball, publicat en obert, està disponible a l'International Journal of Educational Technology in Higher Education.

"El marc comú i consensuat està en gestació", expliquen els seus autors Marcelo Maina i Lourdes Guàrdia, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadors del grup de recerca EduLab. El seu enfocament és el de "la microcredencialització de competències d'ocupabilitat". "En aquesta proposta, les microcredencials són atorgades una vegada aplicada una metodologia d'avaluació que relaciona evidències de desenvolupament de les competències al llarg d'un programa d'estudi, i n'integra altres de provinents de la pràctica laboral o professional", expliquen. "El graduat així compta amb un currículum ampliat i més evidències dels seus èxits".

I és que, precisament, una de les raons darrere el boom és la voluntat d'oferir solucions formatives més orientades al món laboral. "El currículum tradicional entra poc en els detalls dels coneixements acadèmics adquirits, i les empreses necessiten entrar amb més profunditat en aquests aspectes per conèixer més bé les competències desenvolupades pels nous titulats. Els calen evidències que mostrin les seves capacitats i també veure el testimoni directe de la seva experiència formativa", assenyala Guàrdia. En aquest sentit, la Unió Europea estima que "les microcredencials poden tenir un paper en la consecució dels objectius principals de la UE que s'han d'assolir a partir del 2030, en particular l'objectiu que el 60 % de la població adulta participi en activitats de formació cada any i que la taxa d'ocupació sigui almenys del 78 %".

Un altre desafiament en el marc de les microcredencials és com avaluar les habilitats toves (soft skills en anglès) adquirides a través d'aquests cursos. És per això que les universitats, institucions i organitzacions que lliuren aquest tipus de credencials han d'examinar el tipus de coneixements i competències "toves" que requereixen els empresaris, i tenir-les en compte a l'hora de crear i emetre les microcredencials.

Una oportunitat per repensar les microcredencials

Entre el 20 i el 24 de març se celebrarà a Castelldefels la Cimera Internacional de Microcredencials, una trobada que reuneix professionals, innovadors, intel·lectuals i responsables polítics que treballen per millorar la flexibilitat i la capacitat de resposta dels sistemes educatius. Com a part de l'extens programa, el divendres 24 la UOC acollirà el Simposi Nacional sobre Microcredencials, que vincularà el vibrant ecosistema de microcredencials a Espanya amb tendències més àmplies connectades amb l'enfocament europeu de les microcredencials per a l'aprenentatge i l'ocupabilitat al llarg de la vida.

Entre els ponents hi haurà el ministre d'Universitats, Joan Subirats; l'actual vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat i a partir del 13 d'abril nova rectora de la UOC, Àngels Fitó; el vicerector d'Estratègia i Educació Digital de la Universitat Carlos III de Madrid, Carlos Delgado Kroos, i el vicerector de la Universitat de Mondragón, Jon Altuna, a més d'altres experts internacionals i de l'àmbit privat.

Els objectius de la jornada seran accelerar la conversa nacional sobre microcredencials i generar entesa i consens entre els sectors per possibilitar accions futures, a més de considerar quins són els passos següents en la matèria. Així mateix, es buscarà contribuir al diàleg per a un enfocament sobre les microcredencials a Espanya, connectat amb iniciatives europees més àmplies i facilitant la comprensió, l'adopció, la validació i el reconeixement compartit.

A més, el 29 de març, la vicerectora Àngels Fitó i Mitchell Peters, European Project Lead & Postdoctoral Researcher, participaran en una taula rodona sobre microcredencials a Europa organitzada per l'European Digital Education Hub. (Inscripcions aquí).