Les eines de salut mòbil poden millorar l'eficàcia dels programes d'activitat física?

L'efectivitat i l'adherència dels programes d'activitat física tendeixen a augmentar quan aquests s'han prescrit mitjançant dispositius digitals mòbils respecte a quan s'ha fet de manera presencial o sense suport tecnològic. Aquesta és la conclusió d'un metaestudi elaborat com a primer pas d'una tesi en marxa de l'investigador Toni Caparrós, dins del programa de Salut i Psicologia de l'Escola de Doctorat de la UOC i dirigida per Carme Carrion, investigadora principal del grup eHealth Lab, dels Estudis de Ciències de la Salut, i col·laboradora de l'eHealth Center.

Caparrós, doctor en ciències de l'activitat física i de l'esport, vol abordar nous mètodes i procediments per millorar l'eficiència dels programes d'activitat física com a tractament de diferents patologies, un estudi amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació. El primer resultat científic, publicat en accés obert, analitza d'una manera no quantitativa els resultats de tretze estudis redactats entre 2011 i 2021 amb l'objectiu d'avaluar fins a quin punt es tenen en compte les característiques individuals de les persones i les seves patologies a l'hora de prescriure i dur a terme programes d'activitat física.

La importància de l'activitat física en la salut

Tots els adults entre 18 i 64 anys haurien de fer exercici físic moderat entre 150 i 300 minuts a la setmana com a mínim (o entre 75 i 150 minuts, si és intens). Les persones més grans de 65 anys, a més, han de complementar aquesta activitat amb exercicis dirigits a millorar la seva qualitat de vida i seguretat. Així ho recull la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que també indica que l'activitat física contribueix a prevenir i gestionar malalties no transmissibles, com les cardiovasculars, el càncer o la diabetis.

L'OMS defineix activitat física com "qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics, amb el consum d'energia consegüent". Així, el terme fa referència a "tot moviment, fins i tot durant el temps d'oci, per desplaçar-se a determinats llocs i des d'aquests, o com a part del treball d'una persona". És a dir, l'OMS hi inclou des de caminar o jugar fins a activitats esportives intenses. D'aquesta manera, l'activitat física general es diferencia de l'exercici físic, definit per l'American College of Sports Medicine com el moviment planificat, estructurat i repetitiu per millorar un o més components de l'aptitud física.

Tant en l'activitat física com en l'exercici, les eines de salut digital i mòbil són cada vegada més habituals i es presenten com una solució perquè els professionals mèdics puguin optimitzar-ne la gestió, l'avaluació i el control. "La presencialitat és efectiva i necessària, però l'àmbit digital té els seus avantatges. Permet abastar grups poblacionals més amplis i accedir a població que per dispersió o per dificultats de desplaçament no pot accedir a tractaments presencials", assenyala Toni Caparrós. "Si aconseguim que hi hagi una comunicació fluida a través de les eines digitals, aquests programes poden arribar a ser molt efectius".

Cap a un exercici de més qualitat i més individualitzat

Després d'una primera preselecció de més de 400 recerques sobre l'ús de les tecnologies mòbils en els programes d'activitat física, els investigadors de la UOC van acabar seleccionant 13 publicacions científiques que s'ajustaven als criteris que volien avaluar. Aquestes són les conclusions més destacades de la seva anàlisi:

• • Millora de l'eficàcia de la intervenció. En el 70 % dels casos estudiats es va identificar una millora significativa en l'eficàcia dels tractaments d'activitat física.
• • Millora de l'adherència. El 85 % dels estudis analitzats arribaven a la conclusió que l'adherència als tractaments (el seu compliment) era superior quan implicava tecnologies de salut mòbil.
• • Un enfocament centrat en la quantitat. A l'hora d'estudiar els efectes d'aquests tractaments, la major part de les recerques es van centrar en la quantitat d'exercici (per exemple, el nombre de passos al dia) i no en la intensitat o en la qualitat d'aquest.
• • Mòbils i aplicacions, el més emprat. Si bé alguns tractaments es comuniquen mitjançant tecnologies com els missatges de text o les xarxes socials, el més habitual és fer servir aplicacions mòbils i telèfons intel·ligents.
• • Poca individualització dels tractaments. Gairebé cap dels estudis analitzats no reflectia l'adaptació dels programes d'activitat física a les capacitats, l'edat o la patologia del pacient.

"Encara que la mostra analitzada és molt reduïda, la primera conclusió destacable és que les intervencions d'exercici físic en l'àmbit digital són tant o més efectives que les presencials", explica Caparrós. "Però, a partir d'aquí, hem vist que totes aquestes propostes utilitzen variables molt genèriques i no aporten informació de qualitat, ja que no s'han dissenyat específicament per als individus participants ni per a les malalties. I és clar que no és el mateix dirigir-se a una persona de més de 70 anys que a una persona jove amb competències digitals diferents".

D'aquesta manera, la recerca de la UOC deixa establerta una nova línia d'estudi, que es continuarà durant el desenvolupament de la tesi, per millorar la prescripció de l'exercici físic en l'àmbit de la salut digital amb atenció a les necessitats individuals del pacient (en funció de la seva patologia i la seva condició física i prescrites segons criteri mèdic) i a les capacitats tecnològiques de cadascú. "Respecte a la quantitat, és fàcil gestionar l'exercici de manera digital, però pel que fa a qualitat i intensitat, que són el que realment importa, no s'hi ha aprofundit prou", afegeix Caparrós.

Aquesta recerca és finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya.

Aquesta recerca contribueix a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3, garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones en totes les edats.

 

Article de referència:

Caparrós Pons, T.; Fernández-Chimeno, M.; Moize Arcone, V.; Sánchez Fuentes, J. A.; Aurin Pardo, E. i Carrion, C. Effectiveness and Adherence to Physical Activity and Physical Exercise mHealth Interventions: A Systematic Review. A: Apunts Educación Física y Deportes. 2023. Núm. 151, pàg. 1—16. Disponible a: https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2023/1).151.01

Contacte per a premsa

Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.