Els mòbils i el consum de vídeos guanyen pes en la formació dels joves

Un estudi de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb Accenture, ha permès traçar una panoràmica sobre les tendències principals en el consum de continguts digitals per part de joves i adolescents. Els resultats apunten que un 70 % de les persones entre 14 i 35 anys tenen el telèfon mòbil com a principal eina per a la lectura de continguts digitals. Justament, l'informe també assenyala que el format digital fa que aquest col·lectiu sigui més propens a les divagacions mentals, en comparació amb el paper, que permet concentrar-se millor. L'informe El futur del consum de continguts digitals, disponible en obert al repositori de la UOC, remarca que en un entorn d'informació sobreabundant, només les organitzacions capaces de captar l'atenció dels usuaris podran prosperar.

I no és estrany: d'acord amb les dades recollides en l'informe, en quinze anys la capacitat d'atenció dels humans ha baixat dels 12 als 8,2 segons. A més, eines com el telèfon mòbil, que consultem més de 150 vegades al dia, posen encara més a prova la capacitat de concentració. "Està força clar que la multitasca provoca una pèrdua d'eficiència. A la vegada, però, veiem que els joves tenen molt criteri per diferenciar els usos dels dispositius, els formats i els canals en funció del moment o de l'objectiu que persegueixen", explica Guillem Garcia Brustenga, expert en detecció i anàlisi de tendències a l'eLinC i coordinador del treball.

Més d'un centenar d'indicadors

En una primera fase de l'estudi, els investigadors han analitzat 111 indicadors de referència sobre continguts digitals per tal de detectar quins factors tenen impacte sobre el consum, entendre les macrotendències, extreure dades de comportament dels joves i comprendre les lògiques de mercat que hi ha darrere dels continguts formatius.

Així han pogut veure que els estudiants amb més problemes per concentrar-se prefereixen els continguts en format de vídeo per descobrir o aclarir conceptes durant la seva formació. Els continguts digitals han passat a tenir una posició central en la vida dels joves, marcats per un entorn amb una tendència clara envers la monetització i la virtualització: un terç vol ser influenciador i un de cada cinc creu que pot ser videojugador professional.

Impacte en la salut

L'estudi de la UOC també treu a la llum l'impacte de la sobreexposició digital en la salut mental del col·lectiu: el 20 % dels joves presenten símptomes d'insomni, un 40 % diu que es connecta per no sentir-se sol i el 81 % pateix nomofòbia (por a estar sense el mòbil). Segons els experts consultats, aquestes patologies creixents són aprofitades per organitzacions de tota mena per atraure més usuaris joves amb diferents estratègies de màrqueting.

Un altre punt rellevant és que el model de consum de continguts digitals és molt desigual entre els joves i els factors que el determinen no es poden entendre sense conèixer el seu estil de vida. Els joves amb millor comprensió lectora són els que tenen més estudis, que a la vegada viuen en un entorn socioeconòmic més favorable i duen a terme més activitat física i d'oci fora de casa. "L'edat, la classe social i els hàbits d'oci marquen la capacitat d'absorció de coneixements", confirma Garcia Brustenga.

Diferències generacionals

En una segona fase del treball s'ha efectuat una recerca qualitativa mitjançant entrevistes a experts en educació i psicologia de dins i fora de la UOC, així com a estudiants de l'Estat espanyol i de Mèxic. I s'ha vist que no totes les generacions de joves són iguals. La generació Z (finals de 1990-principis de 2000) prefereix la desvirtualització —un 78 % d'aquests joves creu que el professor és molt important en el seu aprenentatge i desenvolupament—, mentre que la generació Y (principis de 1980-finals de 1990), que fa anys que estudia, busca la flexibilitat dels formats autodirigits i 100 % digitals. A més, en termes generals, s'observa una polarització dels estudiants segons el que esperen de la universitat: uns van a mínims, i d'altres, molt motivats.

"Un cop analitzades les dades i detectades les macrotendències, els resultats d'aquest informe ajudaran els especialistes de l'eLinC i de la resta de la UOC a continuar avançant en l'optimització de l'ensenyament digital orientant la seva recerca cap a nous models, formats i continguts prou motivadors i que busquin un lligam emocional amb l'estudiant", indica la directora de l'eLinC, Sílvia Sivera.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, Educació de qualitat, i 8, Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l'ocupació i el treball decent per a tothom.

Article de referència:

El futur del consum dels continguts digitals (2022). Universitat Oberta de Catalunya, Accenture. http://hdl.handle.net/10609/147507

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.