Quatre investigadors de la UOC figuren entre el 2 % d'acadèmics més citats en articles científics el 2021

La Universitat de Stanford ha publicat, com cada any, la llista del 2 % d'investigadors més citats del món el 2021 en articles científics per altres col·legues. La institució nord-americana elabora aquest rànquing a partir de dades de Scopus —una base de dades bibliogràfica de resums i citacions d'articles de revistes científiques propietat d'Elsevier—, i hi inclou uns 200.000 professionals de la ciència, entre els quals hi ha quatre professors i investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): Xavier Bosch, Hug March, Gisela Grañena i Xavier Vilajosana.

Càncer de coll d'úter

"Els índexs de citació reflecteixen l'opinió dels investigadors experts en el tema, de manera que és com una auditoria científica especialitzada. És el millor reconeixement a la feina feta", assenyala Xavier Bosch, investigador dels Estudis de Ciències de la Salut i de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Tal com puntualitza Bosch, el seu equip de treball destaca pels nivells de producció i de crèdit, "des de fa anys, en recerca sobre el virus del papil·loma humà i el càncer".

Bosch, que apareix al rànquing en l'àmbit de la medicina clínica, explica que van publicar un article científic que va aconseguir més de 3.000 citacions. El treball "resumeix els arguments de causalitat viral del càncer de coll d'úter en humans i es va considerar la millor síntesi del coneixement en aquell moment". El científic de la UOC i l'ICO va guanyar el Premi Maurice Hilleman per la seva contribució a la vacuna contra el virus del papil·loma.

Governança socioambiental

Un altre investigador de la UOC que apareix a la llista dels més citats del món és Hug March. March és professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup de recerca de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Els àmbits d'expertesa d'aquest investigador són els estudis urbans, la gestió de l'aigua i l'ecologia política urbana, per entendre els diferents processos (tecnològics, sociodemogràfics i politicoeconòmics) que influeixen en la governança socioambiental.

Formar part de la llista de la Universitat de Stanford suposa "la visibilització de la meva trajectòria en ecologia política i el reconeixement de l'impacte que té en l'àmbit acadèmic internacional", afirma March, classificat en el camp de les ciències socials. "També és un reconeixement col·lectiu a la feina feta des del grup de recerca, des dels Estudis d'Economia i Empresa i des de la UOC en el camp de la sostenibilitat, a fi de contribuir a la transició ecològica, tan necessària per afrontar els reptes socioambientals actuals", afegeix. Entre els articles més citats de l'investigador, destaca un treball sobre les estratègies de ciutat intel·ligent a Barcelona a través del prisma de l'ecologia política.

Aprenentatge de segones llengües

Gisela Grañena, professora i investigadora dels Estudis d'Arts i Humanitats, forma part d'aquesta llista internacional en l'àmbit de la comunicació i els estudis textuals. "A banda de la satisfacció pel reconeixement per la feina feta durant molts anys, és sobretot un compromís amb el meu camp (el de l'adquisició de segones llengües), així com un repte per continuar contribuint a l'estudi d'aquest àmbit i inspirant altres investigadors i investigadores amb una recerca de qualitat i d'impacte", destaca la investigadora líder del grup TechSLA Lab sobre aquesta fita.

L'objectiu general de la recerca d'aquesta investigadora és entendre com s'aprèn una segona llengua en contextos formals i informals, i identificar els factors més rellevants que hi intervenen. Entre altres treballs, destaca un dels seus articles sobre el factor de l'edat i l'adquisició de l'espanyol per part de parlants bilingües d'espanyol i xinès residents a Espanya.

Comunicació entre dispositius

"Deixant de banda l'indicador numèric en si, que pot tenir un valor relatiu, em sento orgullós de ser tingut en compte entre molts dels altres científics que surten a la llista. Els que conec són persones amb contribucions científiques molt rellevants i, en la majoria de casos, són pioners en la seva àrea", apunta el catedràtic Xavier Vilajosana, que també forma part de la llista dels investigadors més citats mundialment.

Vilajosana, que apareix al rànquing com a expert de les tecnologies de la informació i la comunicació, coordina el grup de recerca Wireless Networks (WINE), de l'IN3, que treballa en l'estudi i el desenvolupament de tecnologies per millorar la manera com els dispositius electrònics i digitals capten la informació i la comuniquen. El catedràtic és autor d'estàndards d'internet: entre els anys 2018 i 2022, l'Internet Engineering Task Force (IETF), òrgan obert d'estandardització, va publicar diversos documents impulsats per l'investigador per estandarditzar aspectes de control de les xarxes sense fils de baix consum energètic. A més, com a mostra, entre les seves publicacions científiques hi ha un article fet amb companys dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació que ha estat citat més de 1.300 cops.

Més enllà de les citacions

Més enllà del pes de les citacions de les publicacions científiques, la UOC aposta per l'avaluació qualitativa de la recerca, des de l'aprovació, l'any 2018, del Pla d'acció Coneixement Obert. En el marc d'aquest pla, la Universitat va ser una de les institucions que van signar, el 2019, la Declaració de San Francisco (DORA), per fomentar que l'avaluació de la recerca estigui basada en la qualitat i l'impacte.

A més, l'any passat, la UOC va ser una de les universitats que van constituir la Coalició Internacional per a l'Avanç de l'Avaluació de la Recerca (CoARA), un acord internacional d'organitzacions que fan recerca, organismes finançadors, autoritats i agències d'avaluació —‍així com associacions de les organitzacions de recerca, societats científiques i altres entitats rellevants— per treballar de manera conjunta per millorar les pràctiques d'avaluació de la recerca.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.