Els professionals de la salut de Catalunya necessiten millorar l'alfabetització digital

Consultes virtuals, receptes electròniques o aplicacions mèdiques són algunes de les eines que, especialment a partir de la pandèmia de COVID-19, cada vegada són més comunes en els serveis de salut. Malgrat la incorporació progressiva d'aquests avenços tecnològics, la millora de l'alfabetització digital continua sent un dels reptes presents i futurs dels professionals en aquest àmbit. Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han participat en un estudi que ha dissenyat una nova eina per avaluar les competències digitals d'aquest col·lectiu a Catalunya, així com les seves necessitats de formació.

Els resultats, publicats en obert al Journal of Medical Internet Research, conclouen que la majoria tenen un nivell bàsic i posen de manifest la necessitat d'implantar un pla d'acció immediat perquè els professionals de la salut estiguin preparats per a la salut digital.

"Conèixer el nivell de competència digital dels professionals sanitaris és fonamental per promoure polítiques i accions estratègiques rellevants en benefici del rendiment professional. Els resultats d'aquest estudi interdisciplinar, amb experts de la UOC en els àmbits de la Salut i l’Educació, s'han recollit en el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i serviran per establir les bases per al desenvolupament i el desplegament d'un programa marc per a les competències digitals dels professionals sanitaris", explica Francesc Saigí, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, investigador del grup Epi4health, col·laborador de l'eHealth Center (eHC) i director del Centre Col·laborador en Salut Digital de l'Organització Mundial de la Salut, que ha participat en el treball.

La recerca és un dels resultats del projecte COMPDIG-Salut (Digital Skills for Health Professionals), del Departament de Salut i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, amb la coordinació de la Fundació TIC Salut Social, que busca dotar de competències digitals específiques els professionals de la salut de Catalunya.

Una prova d'avaluació de competències innovadora

Els investigadors van analitzar les competències digitals de 803 professionals sanitaris que treballen a Catalunya, incloent-hi tant metges i infermeres com dentistes, nutricionistes, òptics, farmacèutics, fisioterapeutes, podòlegs, logopedes i altres especialistes en salut com ara biòlegs, químics i psicòlegs. En primer lloc, a través d'una enquesta voluntària, van recollir dades sobre coneixements i ús d'eines professionals digitals i sobre les seves necessitats de formació.

Posteriorment, van avaluar aquestes competències amb una prova innovadora basada en el certificat ACTIC 2-intermedi (marc de referència en aquest àmbit), que constava de dos escenaris de la vida real amb diferents preguntes. "L'aplicació d'aquesta eina ens ha permès obtenir informació cabdal per a la presa de decisions oportunes i raonables, tant pel que fa a polítiques com a accions. Sens dubte, es tracta d'una eina que per la seva metodologia i coherència pot esdevenir un referent en l'àmbit internacional", destaca Montse Guitert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora principal del grup de recerca Edul@b.

Competència digital més alta entre el personal més jove

La majoria dels participants van valorar el seu nivell de competència digital com a mitjà (47,8 %) o bàsic (44,5 %), mentre que en la prova de competència la major part tenia un nivell bàsic. L'estudi també va trobar diferències segons l'edat: la competència digital era més alta per als professionals més joves (entre 18 i 25 anys). "Aquest és un resultat que es repeteix en altres escenaris, on el nivell d'alfabetització digital és inversament proporcional a l'edat de l'usuari", explica Teresa Romeu, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i també investigadora del grup de recerca Edul@b.

"Això evidencia que l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit personal n'afavoreix l'ús en la pràctica professional", afegeix Eulàlia Hernández, investigadora del grup de recerca Behavioural Design Lab de l’eHealth Center de la UOC i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.

Formació més enllà de les eines professionals

L'estudi també recull informació molt valuosa sobre quines són les eines digitals professionals més utilitzades (eines ofimàtiques, xarxes socials i registres sanitaris electrònics) i sobre quines d'aquestes eines els agradaria rebre més formació, entre les quals destaquen les eines de prevenció de malalties i promoció de la salut, eines ofimàtiques, registres electrònics de salut i eines de seguiment remot.

Per a Montse Guitert, aquests resultats mostren que les necessitats formatives eren més àmplies que la naturalesa de les principals eines digitals emprades en la pràctica professional i que aquestes necessitats eren inversament proporcionals a la freqüència d'ús. "Són dades que posen en relleu que l'interès dels professionals sanitaris per la competència digital va més enllà de les limitacions imposades per les seves habilitats digitals professionals actuals o fins i tot per la seva pràctica clínica actual", aclareix.

Per als investigadors, aquest és un dels reptes de la capacitació digital, ja que no n'hi ha prou amb dominar les eines professionals. "Malgrat que els professionals sanitaris estiguin avesats a les tecnologies digitals (parlem de la història clínica electrònica, o l'eConsulta, àmpliament implantada arran de la COVID-19, entre d'altres), si el nivell d'alfabetització digital és baix, no estem aprofitant tots els beneficis que ofereix la salut digital, i en això, els professionals sanitaris esdevenen la peça clau", subratlla Francesc Saigí.

En aquest sentit, aquest estudi serà el punt de partida per al disseny de continguts formatius a mida dels professionals, que hauran d'incidir tant en la formació de grau i postgrau com en la formació contínua per als professionals sanitaris en actiu, tot responent al programa marc de competències digitals que s'estableixi per als professionals sanitaris.

Nou projecte amb Estònia

COMPDIG-Salut tindrà continuïtat amb un nou projecte de dos anys de durada que ja ha obtingut finançament de la Unió Europea. La iniciativa, que es va engegar el mes de gener passat, està liderada per la Fundació TIC Salut Social i el Ministeri d'Afers Socials d'Estònia, amb participació també dels experts de la UOC.

L'objectiu principal és que les autoritats sanitàries puguin implementar una estratègia per normalitzar, avaluar i millorar les competències digitals dels professionals sanitaris. D'aquesta manera, en el projecte es definiran itineraris formatius associats a aquestes competències, en què la UOC participarà activament. "Com a universitat innovadora en la introducció de la formació en línia, fent un ús intensiu de les tecnologies de la informació, capdavantera en l'àmbit de la salut digital i que és, a més, centre col·laborador en salut digital de l'OMS, podem aportar solucions no només en la formació per a l'adquisició de les competències digitals, sinó en el disseny i la implantació d'eines per al diagnòstic, element clau per a la presa de decisions, com ara l'establiment d'estratègies", conclou Saigí.

Aquest projecte està finançat per la Unió Europea en el marc del Instrument de Suport Tècnic (TSI), liderat per la Fundació TIC Salut i Social i executat per NTT DATA amb el suport de la UOC i la col·laboració del Directorat General de Suport a les Reformes Estructurals (DG Reform).

Aquesta investigació de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, Salut i benestar.

Article de referència:

Reixach, E.; Andrés, E.; Sallent Ribes, J.; Gea-Sánchez, M.; Àvila López, A.; Cruañas, B.; González Abad, A.; Faura, R.; Guitert, M.; Romeu, T.; Hernández-Encuentra, E.; Bravo-Ramirez, S.; Saigí-Rubió, F. Measuring the Digital Skills of Catalan Health Care Professionals as a Key Step Toward a Strategic Training Plan: Digital Competence Test Validation Study. J Med Internet Res. 2022;24(11):e38347

doi: 10.2196/38347

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.