14/12/23 · Cultura

«L'amenaça més important per a la igualtat és la reacció d'algunes ideologies contra els estudis de gènere»

Rachel Palmén, investigadora del grup de Gènere i TIC (GenTIC) de l'IN3 de la UOC

Rachel Palmen

Rachel Palmén (foto: Aurea Cristina Mota de Araujo)

Recopilar coneixement sobre com les discriminacions de gènere es relacionen amb altres eixos de discriminació, com ara les qüestions racials, l’estatus socioeconòmic, la identitat de gènere i l’orientació sexual (interseccionalitat). Fomentar el canvi cap a un sector privat més inclusiu (innovació). Fer augmentar la participació de tots els actors en la posada en marxa de plans d'igualtat en institucions de recerca (ampliació de la participació). I fer que el canvi perduri i vagi més enllà d'accions puntuals en favor de la igualtat de gènere (canvi durador). Aquests són els quatre grans eixos temàtics del projecte europeu INSPIRE: Centre of Excellence on Inclusive Gender Equality in Research & Innovation, que va néixer fa poc més d'un any amb l'objectiu de millorar la recerca sobre igualtat i donar suport pràctic a les institucions que estan implementant plans i accions d'igualtat. La finalitat última és contribuir a reduir la bretxa de gènere en l'entorn de la recerca i la innovació.

El projecte INSPIRE, que s'estendrà durant quatre anys i en el qual participen catorze centres de recerca i universitats europees, és coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Al capdavant hi ha Rachel Palmén, investigadora sènior del grup Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, amb una dilatada carrera investigadora en el camp de la igualtat de gènere i la inclusió.

 

Estem tancant la bretxa de gènere en el món de la recerca?

La proporció de persones de la Unió Europea amb doctorat està gairebé equilibrada en termes de gènere, segons les dades del 2019 de l'informe She Figures 2021. No obstant això, les dones només representen un 41,3 % dels científics i els enginyers amb feina. Les dones estan significativament subrepresentades en els camps orientats a la tecnologia, ja que suposen menys d'una quarta part dels professionals autònoms en ciències i enginyeria i el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Durant l'última dècada, la Unió Europea ha avançat cap a l'equitat de gènere entre els professionals que acaben un doctorat. Així i tot, segons dades del mateix informe, les dones representaven al voltant d'un terç de la població total d'investigadors europeus. Com més s'ascendeix en l'escala acadèmica, més petit és aquest percentatge.

Les dades mostren que les dones representen més del 40 % del personal acadèmic, però hi ha diferències considerables segons el grau i el nivell. Mentre sumen gairebé la meitat del personal de grau C i D, només ocupen al voltant d'una quarta part del personal de grau A, equivalent al catedràtic de catedràtic o catedràtica.

 

Què es pot fer per abordar aquestes desigualtats i construir un sistema de recerca més inclusiu i equitatiu?

Es pot fer molt. Per exemple, la Comissió Europea ha invertit 72 milions d'euros perquè les organitzacions de recerca implementin plans d'igualtat de gènere. Els governs també poden promoure la igualtat de gènere en les polítiques de recerca i innovació, a través de lleis i polítiques a escala nacional. Per exemple, la llei espanyola exigeix que totes les universitats tinguin un pla d'igualtat de gènere i una unitat d'igualtat de gènere.

A més, les mateixes organitzacions de recerca poden garantir que les polítiques i els procediments interns de contractació, retenció i desenvolupament professional, així com els processos d'avaluació, no tinguin biaixos de gènere. Un dels aspectes més importants és garantir que hi hagi prou pressupost, personal i formació per implementar totes les accions pertinents.

Així mateix, és essencial anar més enllà del gènere per poder veure quins altres eixos de discriminació o privilegi interactuen amb les desigualtats de gènere i d’aquesta manera poder-ne tenir una visió més precisa i portar a terme accions rellevants per abordar-les.

 

I quins desafiaments hi ha?

L'amenaça actual més important per a la igualtat de gènere és la reacció de les ideologies de dretes contra els estudis de gènere i la igualtat de drets. Els avenços que s'han aconseguit els últims anys ara són qüestionats. Per exemple, al Canadà s'han eliminat les disposicions d'igualtat, diversitat i inclusió en les polítiques de finançament de la recerca, mentre que als Estats Units s'ha aprovat un projecte de llei que prohibirà les oficines i iniciatives de diversitat, equitat i inclusió (DEI) en tota l'educació superior.

Potser una de les barreres més importants per al canvi és la resistència institucional. Aquesta es pot fer més explícita, com passa en la defensa que duen a terme individus que busquen protegir els seus privilegis de gènere, o menys explícita, com en el cas de persones o organitzacions que en teoria donen suport a la igualtat, però que no prenen mesures clares. Aquesta última forma és molt més difícil d'identificar.

 

En aquest context, com encaixa el projecte INSPIRE?

INSPIRE té com a objectiu construir una base empírica per a les polítiques i els plans d'igualtat de gènere. Aquests han d'adoptar un enfocament interseccional, però hi ha una manca general de coneixement i experiència sobre com fer-ho bé.

A més de desenvolupar l'evidència científica, INSPIRE pretén brindar suport pràctic a les organitzacions de recerca i empreses que participin en el procés de canvi. Això suposa fer costat a dotze comunitats de pràctica amb vuit organitzacions cadascuna que treballen juntes per aconseguir un canvi en una àrea específica relacionada amb algun dels temes centrals del projecte: durabilitat del canvi, ampliació de la participació, interseccionalitat i innovació.

 

En què consisteix aquest suport a les comunitats de pràctica?

Cada comunitat de pràctica pot accedir a paquets de suport que combinen suport personalitzat amb eines més genèriques. Per exemple, si una comunitat de pràctica vinculada a una àrea d'ampliació de la participació volgués utilitzar l'eina d'auditoria i seguiment de la igualtat de gènere (GEAM, per les seves sigles en anglès) per generar dades rellevants de les seves organitzacions, podria comptar amb l'assistència d'un expert en anàlisi estadística. Si la comunitat de pràctica volgués treballar en processos de contractació més inclusius, podria convidar un expert en el tema a participar-hi. L’enfocament d’INSPIRE de comunitats de pràctica es basa en l’experiència que tenim en el projecte ACT (projecte per al desenvolupament de comunitats de pràctica dirigides a impulsar la igualtat de gènere i el canvi institucional en l'àmbit de la recerca i la innovació europees), a partir del qual vam documentar les experiències de les comunitats de pràctica en el llibre d’ACT.

 

Fa un any que va arrencar INSPIRE. Com s'ha desenvolupat fins ara?

El projecte va molt bé. Hem mantingut dues reunions presencials: la inicial a Barcelona l'octubre del 2022, i la segona a Ljubljana el mes de juny passat. També hem organitzat dos tallers de polítiques: un a Berlín, on busquem reimaginar un futur més inclusiu per a la recerca i la innovació, i un altre a Budapest, on compartim històries d'èxit i els últims indicadors. A més, hem elaborat disset informes per a la Comissió Europea, incloent-n'hi sis que eren revisions de la literatura científica publicada en aquest camp. Tots estan disponibles en línia a Zenodo.

 

A Budapest també es va organitzar, el mes passat, la primera conferència del projecte. Quines lliçons es poden extreure d'aquesta trobada?

Hi vam convidar experts de primer nivell en temes com la política europea sobre igualtat de gènere i inclusió, polítiques i legislacions nacionals sobre igualtat en recerca i innovació o interseccionalitat, i vam conèixer un cas real d'implementació d'un enfocament d'igualtat de gènere interseccional dut a terme a la Universitat de Bradford, al Regne Unit, entre altres coses. A més, cada hub de coneixement i suport —n'hi ha un per cadascuna de les quatre àrees temàtiques principals— va fer una sessió creativa amb representants de les organitzacions de les comunitats de pràctica potencials. Finalment, vam celebrar una sessió pràctica conjunta en la qual un assessor del Parlament Europeu va parlar sobre com es pot afrontar de manera efectiva la reacció negativa de les dretes.

 

L'objectiu principal d'INSPIRE és crear un centre d'excel·lència sobre igualtat inclusiva de gènere en recerca i innovació. Com podria ajudar a tancar la bretxa de gènere?

Pot ajudar a construir un sistema de recerca i innovació més inclusiu mitjançant el desenvolupament d'una base d'evidència científica sobre com elaborar plans i polítiques inclusives d'igualtat de gènere, així com a través de mecanismes de suport efectius per a les organitzacions implicades. El nostre objectiu és brindar un enfocament integral per a la transformació, convertint-nos en una mena de finestreta única en la qual agrupar totes les recerques fiables en aquest camp. Desenvoluparem una base de dades d'experts en canvi estructural, a la qual les institucions podran accedir quan necessitin suport pràctic concret.

 

Quins són els passos següents per a INSPIRE?

Aquests dies mantindrem una reunió amb la Comissió Europea per revisar la feina que s'ha fet fins ara. Estem només al principi d'un programa de recerca ambiciós que inclou el desenvolupament d'indicadors de seguiment per a la prevalença, la implementació i l'impacte dels plans d'igualtat. També durem a terme una enquesta a escala europea i prop de cinquanta estudis de casos d'èxit de plans d'igualtat, polítiques d'igualtat, equitat i diversitat i polítiques interseccionals i regionals per a una innovació inclusiva amb perspectiva de gènere. A més, a partir del març del 2024, les comunitats de pràctica es començaran a reunir.

 

A més de coordinar INSPIRE, en què està treballant ara mateix?

Estic començant a treballar sobre com incloure la dimensió de gènere en els programes empresarials i d'innovació tecnològica. Hi ha una gran varietat de programes per ajudar acadèmics i científics a transferir els seus resultats i troballes al mercat. Tenint en compte el nombre extremadament baix de dones en STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i de dones empresàries, parlem d'una àrea que necessita incloure la dimensió de gènere, tant en termes de participació de les dones com de garantir que les innovacions reflecteixin la diversitat.

Veure més sobre Cultura