«No hi pot haver salut humana sense salut planetària»

 

Quan el 2018 l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per les sigles en anglès) va crear una xarxa mundial d'universitats (HESD Cluster) per promoure el progrés cap als objectius de desenvolupament sostenible a les universitats i va designar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per crear i impulsar el clúster de l'ODS3, de les pandèmies, només se'n parlava en els llibres d'història i en determinats cercles acadèmics. Cinc anys més tard, després de la irrupció de la COVID-19 en les nostres vides, el món ha canviat i pres consciència de la importància que té la salut en les nostres vides.

Durant aquest temps, la UOC amb el lideratge de l’eHealth Center, com a institució coordinadora del clúster de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 (garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones en totes les edats) i la resta de membres del clúster han contribuït a tancar la bretxa entre ciència, coneixement i política, a fomentar un enfocament de la salut integrat i equitatiu, i a promoure que es tinguin en compte la veu i les necessitats locals, fomentant la col·laboració i aprofitant el poder de les eines digitals.

Amb la vista posada en el seminari web The Mental Health Crisis: building resilience in a changing world, que tindrà lloc el pròxim 16 de novembre, parlem amb Liv Raphael, líder del clúster ODS3 de la IAU, de les lliçons apreses dels últims anys, de què ens ofereix el futur i, sobretot, de salut i salut digital.

El clúster ODS3 està format per set institucions d'educació superior: la Universitat de Sydney Occidental a Austràlia, la Universitat de Makerere a Uganda, la Universitat de Caldas a Colòmbia, la Universitat Gadjah Mada a Indonèsia, l'Institut Karolinska a Suècia, l'University College de Dublín a Irlanda i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

 

Quan el 2018 l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per les sigles en anglès) va crear una xarxa mundial d'universitats (HESD Cluster) per promoure el progrés cap als objectius de desenvolupament sostenible a les universitats i va designar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per crear i impulsar el clúster de l'ODS3, de les pandèmies, només se'n parlava en els llibres d'història i en determinats cercles acadèmics. Cinc anys més tard, després de la irrupció de la COVID-19 en les nostres vides, el món ha canviat i pres consciència de la importància que té la salut en les nostres vides.

Durant aquest temps, la UOC amb el lideratge de l’eHealth Center, com a institució coordinadora del clúster de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 (garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones en totes les edats) i la resta de membres del clúster han contribuït a tancar la bretxa entre ciència, coneixement i política, a fomentar un enfocament de la salut integrat i equitatiu, i a promoure que es tinguin en compte la veu i les necessitats locals, fomentant la col·laboració i aprofitant el poder de les eines digitals.

Amb la vista posada en el seminari web The Mental Health Crisis: building resilience in a changing world, que tindrà lloc el pròxim 16 de novembre, parlem amb Liv Raphael, líder del clúster ODS3 de la IAU, de les lliçons apreses dels últims anys, de què ens ofereix el futur i, sobretot, de salut i salut digital.

El clúster ODS3 està format per set institucions d'educació superior: la Universitat de Sydney Occidental a Austràlia, la Universitat de Makerere a Uganda, la Universitat de Caldas a Colòmbia, la Universitat Gadjah Mada a Indonèsia, l'Institut Karolinska a Suècia, l'University College de Dublín a Irlanda i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Som a mig camí cap a les metes de l'Agenda 2030, i la pandèmia, juntament amb la resta de crisis existents combinades entre si, ha frenat el progrés cap a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3, que vol garantir una vida sana i promoure el benestar de la societat en totes les edats. També ha posat de manifest de manera inequívoca la importància dels determinants socials de la salut.

Segons l'OMS, la prevalença mundial de problemes de salut mental d'ansietat i depressió va augmentar al voltant d'un 25 % durant el primer any de la pandèmia. I en l'entorn actual, en què es combinen múltiples transicions i crisis econòmiques, socials, polítiques i ambientals, serà important fer costat a les persones perquè desenvolupin habilitats que els serveixin per fer front a aquest entorn incert, volàtil i que canvia ràpidament.

Les eines de salut digital van ser essencials durant la pandèmia, quan l'accés als serveis de salut mental es va veure interromput per la sobrecàrrega dels sistemes sanitaris i les restriccions de mobilitat. Ràpidament es van implementar eines que ja existien i en van sorgir altres de noves. Les solucions de salut digital poden ajudar amb la gestió de la informació, augmentar l'accés, complementar el suport existent i adaptar les intervencions a les característiques i necessitats específiques de les persones.

Les universitats tenen diverses funcions per exercir com a llocs de treball i estudi, de recerca i de formació dels professionals de la salut. Per exemple, com a lloc de treball i estudi, poden garantir que els seus propis espais promoguin la salut i el benestar. Com a formadores, les universitats poden incorporar el desenvolupament d'habilitats com el lideratge i la resiliència, i també poden facilitar l'aprenentatge permanent per garantir que els professionals es mantinguin actualitzats. Així poden, per exemple, fer costat als professionals de la salut en el desenvolupament de coneixements per aplicar metodologies i eines de salut digital de manera efectiva i mantenir-se actualitzats davant la irrupció de la intel·ligència artificial i els nous desenvolupaments tecnològics.

Com a llocs de recerca, poden contribuir amb evidències i estudis que garanteixin que les eines i metodologies de salut digital s'implementin de manera transparent, equitativa i accessible. També poden ajudar a superar els desafiaments relacionats amb la cerca dels models adequats d'atenció i amb l'equilibri entre l'atenció remota i la presencial.

Les universitats, en definitiva, són un lloc privilegiat de treball en múltiples àmbits. Participen activament a escala global, regional, nacional i local a través de la recerca i també interactuen directament amb les comunitats locals a través dels seus programes de participació comunitària. Com a membres clau de la comunitat de la salut, poden ajudar a connectar i promoure l'intercanvi entre investigadors, professors, ONG, governs, sector privat i comunitats.

L'experiència de la pandèmia potser ha accelerat tendències i ajudat a posar en evidència molt del que hi havia escrit en la literatura científica i en les propostes de polítiques. Per exemple, ens ha ajudat a veure i entendre millor les interrelacions entre els sistemes sanitaris, econòmics, polítics i socials, així com la importància de la cobertura sanitària universal i de tenir en compte els factors determinants de la salut.

A més, l'experiència de la COVID-19 ha accelerat la transformació digital i ha ajudat a ressaltar alguns dels desafiaments que encara s'han de superar. També ha demostrat la importància d'invertir en salut mental i de desenvolupar habilitats entorn de la resiliència per fer front als canvis. Finalment, ha provat fins a quin punt les xarxes i la col·laboració entre sectors són fonamentals per a una resposta i una recuperació ràpides.

Sí, per dir-ho en poques paraules, la salut del planeta determina l'aire que respirem, els aliments que mengem, l'aigua que bevem i l'entorn de vida que compartim. Per tant, no hi pot haver salut humana sense salut planetària. Els nostres sistemes de salut també tenen un impacte ambiental i utilitzen recursos planetaris, tant renovables com no renovables.

En el seminari s'analitzaran algunes tendències emergents en salut mental i es posaran en contextos nacionals específics. També s'examinaran exemples de metodologies i eines emergents de salut digital i la recerca duta a terme per donar suport a la prevenció i la gestió de casos de salut mental. Finalment, s'analitzarà el paper específic de l'educació superior i la recerca a l'hora de proporcionar i donar suport a la prestació de serveis de salut mental a través d'eines de salut digital.

El clúster ODS3 forma part del Clúster Global de la IAU sobre educació superior per promoure la col·laboració entre universitats en el progrés cap als objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El clúster ODS3 pretén impulsar el paper de l'educació superior i promoure un enfocament integral de la salut, que doni suport a l'equitat i el benestar amb l'ajuda de les tecnologies. Ho fa oferint un espai per a la col·laboració, compartint bones pràctiques i recerques, i fomentant els intercanvis entre institucions i connectant amb altres disciplines, sectors, xarxes i grups de la IAU.

Crec que hem après molt sobre com navegar en un espai complex, avançant amb un propòsit compartit i, alhora, abraçant la diversitat i els contextos locals. Sobre com centrar-se en accions conjuntes a curt termini mantenint al mateix temps una visió conjunta a llarg termini, com avançar de forma estructurada, sense deixar de ser flexible per adaptar-se a l'entorn canviant, i com garantir els processos continus de creació entre els membres del clúster.

Hem de pensar en la salut de manera integradora, fomentant l'equitat en la salut i el benestar. Per tant, hem de considerar tant la salut física com la mental a llarg termini, garantir que les necessitats específiques del pacient estiguin en el centre del diagnòstic i l'atenció, i tenir en compte tots els determinants de la salut per aconseguir el màxim potencial.

Continuarem compartint aprenentatges i experiències i promovent l'intercanvi sobre com les universitats estan incorporant l'ODS3 en les seves institucions, la recerca i l'ensenyament. Durant l'any vinent, ens centrarem a analitzar el nexe entre la salut mental i la salut digital amb una perspectiva de gènere, una àrea d'interès transversal per a tots els membres del clúster.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.