«Poques empreses poden saber quanta gent tindran treballant d'aquí a cinc o deu anys»
Eduardo Salsamendi, president de ProWorkSpaces, l'associació d'operadors d'espais de treball flexibles a Espanya
Eduardo Salsamendi, president de ProWorkSpaces, l'associació d'operadors d'espais de treball flexibles a Espanya
El desenvolupament dels espais de coworking a Espanya és una realitat que fa anys que pren embranzida i que la pandèmia fins i tot ha accelerat, cosa que ha originat dinàmiques laborals noves. Eduardo Salsamendi presideix ProWorkSpaces, l'associació d'operadors d'espais de treball flexibles a Espanya. Fa poc, va participar en el seminari Spanish National Workshop on New Working Spaces, organitzat pel grup de recerca i2TIC dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on va reflexionar sobre l'impacte dels espais de coworking i les seves perspectives de futur.
El coworking ha anat evolucionant i creixent amb el temps i últimament el concepte de coworking corporatiu s'està enfortint. En què consisteix?
A Espanya tenim centres de negocis des de 1978, com a rèplica del que als Estats Units eren les executive suites, que se centraven principalment a oferir un servei. Cap al 2010, en part com a resposta a la crisi, neix el coworking, amb la filosofia inicial de compartir sinergies, espais i projectes, posant esment en la comunitat. A mesura que evoluciona i accedeix a altres perfils més enllà del freelance, a aquests espais se'ls comença a sol·licitar més serveis i incorporen elements del centre de negocis. Alhora, als centres de negocis se'ls comencen a demanar aspectes del coworking, de manera que ara molts estem a cavall entre aquests dos mons. Quan parlem del coworking corporatiu ens referim habitualment a un centre de negocis que ha afegit valors del coworking. També l'anomenem oficina flexible. La varietat de noms és una de les malediccions d'aquest sector.
En tot cas, sembla que prospera. A Espanya, quina és la situació actual del sector?
És terriblement divers, amb 1.800 espais que van des del petit coworking boutique, amb la filosofia inicial dels primers projectes, fins a les grans cadenes especialitzades, amb molta superfície i inversió per allotjar clients corporatius. I, entremig, tenim tota la diversitat possible. A més, estem en un moment d'evolució bestial i contínua. Abans de la pandèmia teníem creixements anuals de doble dígit, que arribaven gairebé al 20 %, sobretot per la irrupció de WeWork i d'inversors potents. Ara està creixent de manera exponencial i l'evolució és constant perquè les necessitats canvien.
La pandèmia ha comportat modificacions en el plantejament del treball que segur que els han influït.
Exacte. La gran empresa, que fins ara no es plantejava opcions com la nostra, però ara la considera atractiva i la valora. A Madrid o a Barcelona ja és molt habitual tenir clients amb 200 o 300 llocs de treball flexibles, mentre que fa uns anys era impensable. I, com que els treballadors d'un client corporatiu han de tenir els mateixos requisits d'ergonomia i qualitat de lloc de treball que els de les seves oficines, allotjar-los ens ajuda a evolucionar.
En un escenari d'incertesa sembla que una característica primordial del sector ha de ser la flexibilitat. És correcte?
Per descomptat, perquè les necessitats pel que fa a dissenys d'espai, de tecnologia, de comunitat evolucionen molt i ho continuaran fent. Abans parlàvem de praderies plenes de taules i cadires. Ara hi ha altres necessitats: espais multifuncionals molt més amplis, zones per treballar d'una manera distesa, oficines, espais per a reunions.
Si prèviament ja érem flexibles, després de la pandèmia encara ho som més. Fins al punt de facilitar llocs de treball per a una sola hora i tot, mitjançant una aplicació. Però la pandèmia i la guerra d'Ucraïna també han obligat les empreses a tenir molta flexibilitat.
En quin sentit?
Si volen sobreviure, s'han d'adaptar a la realitat d'una manera molt ràpida. Abans podies pensar a llogar una oficina i fer-hi obres per tenir 150 persones treballant durant deu anys. Ara són molt poques empreses les que poden dir quanta gent tindran treballant d'aquí a cinc anys. Per això aquestes inversions a vegades cauen i busquen opcions més flexibles com la nostra, amb sortides anuals o fins i tot amb períodes més curts.
Com veu el panorama del coworking a Espanya en relació amb altres països?
Aquest sector sempre ha evolucionat més al món anglosaxó, segurament per una qüestió cultural. Els negocis flueixen més i se cenyeixen més a la necessitat del moment, per això també hi ha més lloguer que compra d'habitatges. Londres és el mercat número u mundial. Només allí ja hi ha molts més espais de treball i molt més grans que a tot Espanya. Aquí, fins no fa gaire, teníem un gran nombre d'espais independents i molt petits, però això està canviant molt de pressa. La mida mitjana de l'oferta està creixent molt perquè s'estan obrint espais enormes, alguns de gairebé 10.000 m².
La irrupció d'aquests grans agents pot desvirtuar l'essència del coworking?
Crec que es pot fer un símil amb els hotels. Les grans cadenes hoteleres poden conviure amb l'hotel boutique, amb encant o rural. Qui es mou dins de l'ecosistema d'una gran cadena d'espais ja sap què li ofereix i què trobarà arreu del món, però després hi ha una gran quantitat d'espai independent amb una empremta molt més marcada del propietari o gestor.
Les grans ciutats aglutinen la major part de l'oferta per raons òbvies, però en paral·lel també apareix el fenomen del coworking rural…
Qui busca client corporatiu inverteix en espais cèntrics i fa una gran inversió que s'ha de rendibilitzar així. Però també estan sorgint molts operadors en una altra mena d'entorns. A Bèlgica i al Regne Unit ja estan sortint operadors que, per principis, no s'instal·len als centres de les ciutats. S'especialitzen a treballar en perifèries i en localitats més petites però amb espais més amplis. I també hi ha coworkings més artesanals, amb vint taules potser, on es crea molta més compenetració i capil·laritat, i les sinergies poden fluir més. Quant al coworking rural, cal destacar que té molta importància quant a la seva capacitat per dinamitzar comunitats.
Quines previsions de futur té el sector?
Sobre la base de les xifres de què disposem, estimem que l'any 2030 pot haver-hi 1,5 milions de persones treballant diàriament en un espai de coworking a Espanya, perquè veiem tendències com la reconversió de centres comercials en centres d'oficines. Es produirà una evolució cap a models híbrids que combinaran el coworking amb altres coses. Aquest negoci ofereix solucions per a tota mena de necessitats i es multiplicarà aquesta diversitat. Ara sorgeixen coworkings verticals especialitzats en una activitat, com per exemple d'enginyers o de fotògrafs. Auguro que seguirem amb aquests creixements importants però alhora difusos, perquè som molt diversos i tenim la capacitat d'oferir solucions a les noves necessitats.
El desenvolupament dels espais de coworking a Espanya és una realitat que fa anys que pren embranzida i que la pandèmia fins i tot ha accelerat, cosa que ha originat dinàmiques laborals noves. Eduardo Salsamendi presideix ProWorkSpaces, l'associació d'operadors d'espais de treball flexibles a Espanya. Fa poc, va participar en el seminari Spanish National Workshop on New Working Spaces, organitzat pel grup de recerca i2TIC dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on va reflexionar sobre l'impacte dels espais de coworking i les seves perspectives de futur.
El coworking ha anat evolucionant i creixent amb el temps i últimament el concepte de coworking corporatiu s'està enfortint. En què consisteix?
A Espanya tenim centres de negocis des de 1978, com a rèplica del que als Estats Units eren les executive suites, que se centraven principalment a oferir un servei. Cap al 2010, en part com a resposta a la crisi, neix el coworking, amb la filosofia inicial de compartir sinergies, espais i projectes, posant esment en la comunitat. A mesura que evoluciona i accedeix a altres perfils més enllà del freelance, a aquests espais se'ls comença a sol·licitar més serveis i incorporen elements del centre de negocis. Alhora, als centres de negocis se'ls comencen a demanar aspectes del coworking, de manera que ara molts estem a cavall entre aquests dos mons. Quan parlem del coworking corporatiu ens referim habitualment a un centre de negocis que ha afegit valors del coworking. També l'anomenem oficina flexible. La varietat de noms és una de les malediccions d'aquest sector.
En tot cas, sembla que prospera. A Espanya, quina és la situació actual del sector?
És terriblement divers, amb 1.800 espais que van des del petit coworking boutique, amb la filosofia inicial dels primers projectes, fins a les grans cadenes especialitzades, amb molta superfície i inversió per allotjar clients corporatius. I, entremig, tenim tota la diversitat possible. A més, estem en un moment d'evolució bestial i contínua. Abans de la pandèmia teníem creixements anuals de doble dígit, que arribaven gairebé al 20 %, sobretot per la irrupció de WeWork i d'inversors potents. Ara està creixent de manera exponencial i l'evolució és constant perquè les necessitats canvien.
La pandèmia ha comportat modificacions en el plantejament del treball que segur que els han influït.
Exacte. La gran empresa, que fins ara no es plantejava opcions com la nostra, però ara la considera atractiva i la valora. A Madrid o a Barcelona ja és molt habitual tenir clients amb 200 o 300 llocs de treball flexibles, mentre que fa uns anys era impensable. I, com que els treballadors d'un client corporatiu han de tenir els mateixos requisits d'ergonomia i qualitat de lloc de treball que els de les seves oficines, allotjar-los ens ajuda a evolucionar.
En un escenari d'incertesa sembla que una característica primordial del sector ha de ser la flexibilitat. És correcte?
Per descomptat, perquè les necessitats pel que fa a dissenys d'espai, de tecnologia, de comunitat evolucionen molt i ho continuaran fent. Abans parlàvem de praderies plenes de taules i cadires. Ara hi ha altres necessitats: espais multifuncionals molt més amplis, zones per treballar d'una manera distesa, oficines, espais per a reunions.
Si prèviament ja érem flexibles, després de la pandèmia encara ho som més. Fins al punt de facilitar llocs de treball per a una sola hora i tot, mitjançant una aplicació. Però la pandèmia i la guerra d'Ucraïna també han obligat les empreses a tenir molta flexibilitat.
En quin sentit?
Si volen sobreviure, s'han d'adaptar a la realitat d'una manera molt ràpida. Abans podies pensar a llogar una oficina i fer-hi obres per tenir 150 persones treballant durant deu anys. Ara són molt poques empreses les que poden dir quanta gent tindran treballant d'aquí a cinc anys. Per això aquestes inversions a vegades cauen i busquen opcions més flexibles com la nostra, amb sortides anuals o fins i tot amb períodes més curts.
Com veu el panorama del coworking a Espanya en relació amb altres països?
Aquest sector sempre ha evolucionat més al món anglosaxó, segurament per una qüestió cultural. Els negocis flueixen més i se cenyeixen més a la necessitat del moment, per això també hi ha més lloguer que compra d'habitatges. Londres és el mercat número u mundial. Només allí ja hi ha molts més espais de treball i molt més grans que a tot Espanya. Aquí, fins no fa gaire, teníem un gran nombre d'espais independents i molt petits, però això està canviant molt de pressa. La mida mitjana de l'oferta està creixent molt perquè s'estan obrint espais enormes, alguns de gairebé 10.000 m².
La irrupció d'aquests grans agents pot desvirtuar l'essència del coworking?
Crec que es pot fer un símil amb els hotels. Les grans cadenes hoteleres poden conviure amb l'hotel boutique, amb encant o rural. Qui es mou dins de l'ecosistema d'una gran cadena d'espais ja sap què li ofereix i què trobarà arreu del món, però després hi ha una gran quantitat d'espai independent amb una empremta molt més marcada del propietari o gestor.
Les grans ciutats aglutinen la major part de l'oferta per raons òbvies, però en paral·lel també apareix el fenomen del coworking rural…
Qui busca client corporatiu inverteix en espais cèntrics i fa una gran inversió que s'ha de rendibilitzar així. Però també estan sorgint molts operadors en una altra mena d'entorns. A Bèlgica i al Regne Unit ja estan sortint operadors que, per principis, no s'instal·len als centres de les ciutats. S'especialitzen a treballar en perifèries i en localitats més petites però amb espais més amplis. I també hi ha coworkings més artesanals, amb vint taules potser, on es crea molta més compenetració i capil·laritat, i les sinergies poden fluir més. Quant al coworking rural, cal destacar que té molta importància quant a la seva capacitat per dinamitzar comunitats.
Quines previsions de futur té el sector?
Sobre la base de les xifres de què disposem, estimem que l'any 2030 pot haver-hi 1,5 milions de persones treballant diàriament en un espai de coworking a Espanya, perquè veiem tendències com la reconversió de centres comercials en centres d'oficines. Es produirà una evolució cap a models híbrids que combinaran el coworking amb altres coses. Aquest negoci ofereix solucions per a tota mena de necessitats i es multiplicarà aquesta diversitat. Ara sorgeixen coworkings verticals especialitzats en una activitat, com per exemple d'enginyers o de fotògrafs. Auguro que seguirem amb aquests creixements importants però alhora difusos, perquè som molt diversos i tenim la capacitat d'oferir solucions a les noves necessitats.
Contacte de premsa
-
Redacció