«La majoria dels pacients de fins a 70 o 75 anys tenen mòbil, i això obre moltes possibilitats»

 

Com moltes de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19, la telemedicina no desapareixerà pas. Tres anys després, aquesta nova realitat planteja alguns beneficis per als professionals de la salut i els pacients, però també molts reptes i interrogants. És possible millorar l'alfabetització digital dels pacients? La tecnologia pot contribuir al benestar emocional del personal sanitari? I quins usos es poden donar a les dades que s'obtenen a través dels diferents dispositius?

Aquestes són algunes de les qüestions que vol resoldre el nou grup de recerca Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut (e-RLab) de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Parlem sobre la importància, els objectius i els reptes d'aquest nou grup amb Oriol Yuguero, investigador de l'eHealth Center i responsable del grup de recerca e-RLab.

Yuguero és també investigador en urgències i emergències de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i cap del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, també a Lleida. A més, en els tres últims anys ha estat professor col·laborador del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC i el 2021 va ser guardonat amb el Premi a l'Investigador Jove que lliura l'Institut Català de la Salut (ICS). La seva àmplia experiència com a metge i investigador el converteix en una figura clau per dirigir aquest nou equip.

 

Com moltes de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19, la telemedicina no desapareixerà pas. Tres anys després, aquesta nova realitat planteja alguns beneficis per als professionals de la salut i els pacients, però també molts reptes i interrogants. És possible millorar l'alfabetització digital dels pacients? La tecnologia pot contribuir al benestar emocional del personal sanitari? I quins usos es poden donar a les dades que s'obtenen a través dels diferents dispositius?

Aquestes són algunes de les qüestions que vol resoldre el nou grup de recerca Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut (e-RLab) de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Parlem sobre la importància, els objectius i els reptes d'aquest nou grup amb Oriol Yuguero, investigador de l'eHealth Center i responsable del grup de recerca e-RLab.

Yuguero és també investigador en urgències i emergències de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i cap del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, també a Lleida. A més, en els tres últims anys ha estat professor col·laborador del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC i el 2021 va ser guardonat amb el Premi a l'Investigador Jove que lliura l'Institut Català de la Salut (ICS). La seva àmplia experiència com a metge i investigador el converteix en una figura clau per dirigir aquest nou equip.

En els diferents àmbits de recerca de l'eHealth Center, amb cinc anys de trajectòria, és important no oblidar que darrere del desenvolupament de la salut digital hi ha reptes ètics que hem d'afrontar. Primer de tot, per intentar que els beneficis de la salut digital arribin a tothom i evitar que es produeixi una bretxa digital.

El nostre objectiu és fomentar la reflexió sobre els dilemes ètics que es poden suscitar amb la salut digital i implicar pacients i professionals en la seva resposta.

Perquè ens hem d'assegurar que el progrés que comporten no deixi ningú enrere. Hem d'involucrar els pacients en el disseny de les apps, perquè aquestes siguin útils i donin resposta a problemes reals. A més, s'ha d'intentar que puguin servir per augmentar l'empoderament dels pacients.

Promoure la justícia és important perquè la salut digital pot ser una bona eina per afavorir l'ús adequat dels recursos i millorar-ne la distribució. A més, pot facilitar l'accés al sistema.

L'alfabetització de la població s'intensifica progressivament. Fa quinze anys, els pacients de més de 65 anys rarament tenien mòbils. Ara, la majoria de fins a 70 o 75 anys en tenen, i en fan un ús acceptable. Aquest fet pot obrir moltes possibilitats.

Esperem promoure la telemedicina especialment en territoris amb una gran dispersió poblacional. La telemedicina no s'ha de convertir en un substitut de la relació assistencial, sinó en un complement que doni accés a professionals que de manera presencial no seria possible. No podem permetre que la telemedicina allunyi els professionals dels pacients.

El principal benefici és un augment del confort per als pacients. Això és molt important, i s'ha demostrat que una recuperació al domicili, sempre que sigui possible, implica un estalvi de recursos i una millora de la qualitat de vida del pacient. A vegades, un seguiment de constants o una revisió de l'estat general es poden fer telemàticament i evitar el desplaçament als centres sanitaris.

Sobretot, recursos digitals i més alfabetització dels professionals. La formació és fonamental, especialment la dels metges de família, que són els professionals més en contacte amb el pacient i el seu entorn. Cal veure la salut digital com un aliat i no com un enemic.

S'ha afirmat que tots els professionals sanitaris haurien de tenir accés, durant la jornada laboral, a un bosc per tal de desconnectar. Com que no podem construir boscos als hospitals, intentarem recrear aquests i altres escenaris relaxants mitjançant realitat virtual immersiva. D'aquesta manera esperem poder millorar el benestar emocional, i gràcies a això, reduir el burnout.

Ens enfrontem a una situació alarmant pel que fa al burnout dels professionals de la salut. Si aquests estan cremats, la seva assistència se'n pot ressentir. Això es detecta especialment entre els professionals més joves.

Cal trobar un enfocament multidisciplinari per donar resposta a aquest problema endèmic del personal sanitari arreu del món. El primer pas és cercar eines per ajudar a detectar si un mateix presenta burnout, per poder demanar ajuda i començar a corregir-ho.

Les dades són una eina objectiva per conèixer la magnitud del problema, però també per veure si les estratègies que duem a terme tenen l'efecte esperat. Les dades obtingudes en els projectes de professionals seran anònimes i el seu ús es limitarà als projectes de recerca.

Som un grup amb perfils molt diferents. Tenim professionals d'atenció primària, com el cos mèdic i el personal d'infermeria, i també professionals per als quals la salut digital pot representar un repte cabdal, com els d'urgències o cures pal·liatives, pediatres o geriatres.

Professionals que treballen amb col·lectius vulnerables, que es poden beneficiar d'una assistència que els permeti romandre a casa i anar a l'hospital només en situacions molt concretes i necessàries. Esperem que el perfil clínic i assistencial dels integrants ens ajudi a donar respostes i aportar eines pràctiques i útils per a tots els professionals.